Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Iogurt de maduixa

Ara que sembla que hi ha “iogurteries” a cada santíssima cantonada, us presento el caramel de iogurt de maduixa. No és un caramel que repetiràs més de dues vegades, i això que el sabor de maduixa està molt ben aconseguit, més d'un consumidor de “petit suisse” li caurà una llagrimeta quan recordi el sabor d'aquest caramel.

El que fa gràcia del caramel son els puntets aquests vermells que semblen trossets de fruita. Em recorda el recurs dels iogurts "de debò" que venen, que porta trossets de fruita incorporats i que tenen dubtosa qualitat.

El caramel el fabrica Gerio, una empresa de Bonmatí que s'hi dedica des del 1939 i entre d'altres coses, les boles d'anís que ja vaig comentar fa uns dies, els Germiel o els Geriovit Plus de .


La casa Danone, la primera que vaig coneixer / Foto Danone

Iogurteria manresana Muuuak! / Foto Elpou.cat
Iogurteria a Sant Cugat, Da-ua / Foto Cugat.cat
La cadena de iogurteries gironina Llagurt / Foto bloc Llet llet

Interior de la cad…

Frooties: Watermelon & Apple

Ja ho sabeu, els que heu llegit els anteriors posts, que no sóc gaire fanàtic de comprar caramels enganxosos (per entendre'ns, rotllo Sugus) però ara que he començat el bloc, hi he trobat una excusa per anar-los provant. Un d'aquests són els força coneguts Frooties, que en el meu cas només en tenia de síndria i poma, tot i que n'hi han 8 més.



Poma: és força soso, per no dir dolent, i mira que és dels sabors que més m'agraden, però em sembla que aquí no l'han ensopegat.

Síndria: Si, aquest si que el tornaria a comprar. L'avantatge dels productes amb essència de síndria és que sovint és maduixa però molt més intens i per tant, més bo, i és el que m'ha passat aquí. Gràficament, resulta que el de síndria també té l'embolcall més guapo, només posant aquestes llavors al paper, crec que hi guanya moltíssim i manté el seu aire "retro" que li pertoca.



Leo Hirshfield era un immigrant Australià que va obrir una botigueta de dolços a Nova York. A l'an…

Caramel de guava (番石榴) de Hongyuan Foods

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid.

I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s'està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N'hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona.


De Guangdong Hongyuan Foods Co només n'he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n'he quedat sense...)


(Entrada modificada el 19-01-2016. Links i noves imatges)

Nitro Feras: Spicy & Ice

Animals! Quina picor! Jo que sempre feia el brasil de productes amb fruites exòtiques, tropicals i sobretot dolces... i ara em venen amb aquesta bomba de pebre vermell, però, amb essència de taronja. Taronja ultra-picant, sona bé eh? pi-can-te. Sempre tindreu la versió he-la-do per contrarestar (vindria a ser una menta fresca, però no arriba al nivell del mentol fort) (mode ironia:off)


Gràficament és el tipic producte que combina 7639920283 estètiques, estils i gruixos de línia, més propi d'una samarreta Custo Barcelona que d'un xiclet. El blau és brutal, llengua de dos pams enfora, lleig a més no poder (una retirada al rei d'Espanya) i botes de muntanya amb els claus i tot (mirar foto). En canvi a la versió picant hi veig el mateix homenot corrents que posteriorment l'hi han afegit aquest foc tribal. Per arrodonir-ho, tipos Dafont: CharBB i busqueu-la a les imatges...


I qui és Peccin? Segons la web, l'empresa és Brasilera i va iniciar la seva activitat al 1956, a…

Jelly Belly

Ostres tu, m'ha portat una bossa de 35 paquets de jelly belly amb un assortit de 10 sabors, per 13 euros (s'han deixat l'etiqueta...). Una mica car per 400g nets.


Bé, està clar que el primer que he fet és obrir la bossa, mirar uns quants paquets i començar a provar els diferents sabors: Top banana (molt bo), tangerina (pse pse), tutti-frutti (molt bo), lemon (massa suau), juici pear (una merda seca penjada d'un fil), very cherry (ok), green apple (deliciós) coconut (pse pse), watermelon (el millor amb diferència!) i blueberry (molt bo). Recordo haver-ne provat d'altres, sobretot a la fira ISM a Colònia (Alemanya), però trobo que l'assortit és prou correcte i no té el maleit sabor de "formatge blau".

Per cert, després de menjar-ne uns quants paquets he llegit el valors nutricionals (si, sabeu allò de primer intentar muntar una cosa i si no te'n surts mirar les instruccions? Doncs una mica això). Doncs la broma és que les mongetes aquestes tenen 70…

Mary Jane: classic

Mary Jane és d'aquests caramels històrics per excel·lència. Creat al 1914 per Charles N. Miller, avui dia encara triomfa a les Amèriques, del nord i del sud, i part de L'Àsia, on ha tingut molt bona rebuda.



El caramel està fet majoritàriament de mantega de maní (mantega de cacauet), melassa (un liquid espès derivat de la canya de sucre i d'un color marró molt fosc), xarop de blat de moro i sucre (entre d'altres). El xarop deu ser el que manté la pasta de cacauet d'una certa consistència per embolicar i guardar, encara que jo me'ls he trobat que perdien "líquid" per tots costats. (No en feu massa cas però, feia un parell de mesos que eren dins d'un calaix) Després de treure els trossos més grans de paper hi havia enganxats, en mossego la meitat: és un xic dur, al començament, i després ja es va estovant tornant-se una pasta feixuga però no enganxosa.
Hi ha gent que li agrada les pastes que s'enganxen a les dents, per part meva, no. De fet, si …

Kasugai: Orange gummy

Els últims posts a Candy Blog m'ha fet recordar que fa uns mesos em van portar uns dolços de la Fira de Canton, la Xina. Així que he anat a la caixa on els guardava i efectivament, hi he trobat un Kasugai. L'empres és Japonesa, del 1928, però no va començar la seva aventura amb les gomes fins el 1990.


Embolicat dins d'un flowpack taronja hi trobem una goma força dura, s'ha de mossegar amb ganes i no es desfà a la boca a mil trossets. Té una textura més similar al toffee que a la fruita italiana ensucrada.

Personalment m'agrada més, la duresa t'obliga a llepar-lo durant els primers minuts. I és el millor que podríeu fer perquè si una cosa estem d'acord tots els que hem provat els Kasugai, és el sabor que té. Molt i molt intens, res a comparar amb moltes gomes que es venen que hi posen el mínim per notar-hi alguna cosa, aquí s'hi veu una voluntat de fer una pasta "gustosa" a un preu popular. Per posar-hi "una pega", el color de la goma…