Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

Sun Rice: Classic & Crunchy

Sun Rice, és el naming i disseny més fresc que vaig descobrir a la fira ISM.
No coneixia Rübezahl Schokoladen, l'empresa de Dettinger unter Teck (prop de Stuttgart) que ho fabrica i ven, i he de confessar que em va sorprendre molt.


El primer producte, és el ells anomenen "Classic" i és bàsicament xocolata amb llet i arrós inflat, totes dues coses prou bones, i la xocolata va ser una sorpresa, perquè com sabeu alguns que em porteu llegint fa temps, no sóc gens partidari a la xocolata amb llet, massa dolça. Però el Sun Rice sembla que ho combina prou bé, fet que juntament amb la textura i el gruix adequat, el fan un bon snack per menjar entre àpats. (Bàsicament seria per berenar o post sopar). Un altre punt a remarcar, és que és d'aquells productes que deixen "rastre", que un cop acabat de menjar encara tens els sabor a la boca durant una bona estona.


L'altre Sun Rice, és el Crunchy, que és de xocolata de cacau (aquesta si que m'agrada, espectacular)…

White Rabbit: creamy candy

White Rabbit, és dels caramels que més trobareu a un "tot a 100" si aquesta botiga té caramels/dolços, que no tots, aviso. Vaig trobar aquests per casualitat a un supermercat petit del raval, al final de tot del carrer del Carme i passat la rambla del Raval (no se com es diu el tram fins a Sant Antoni). La qüestió és que tenia moltes ganes de provar-los, després de llegir-ne una entrada a Candyblog, fa temps (buscant, l'he trobat al 2005! ups).

White Rabbit Creamy Candy, o 大白兔奶糖 (pels que sabeu xinès) és una marca de Shanghai Guan Sheng Yuan Food, Ltd, i com podeu deduir, si, és de la Xina. I matiso la procedència perquè moltes vegades, i amb part de raó, associem el país amb productes de qualitat molt limitada, i no és del tot cert. Si només tenim en ment que un producte de la Xina ha de ser barat, mai gaudirem del que ells han menjat durant anys.


En aquest cas, parlem d'un caramel de llet (amb sucre). Dos ingredients que escalfats durant una estona i sense parar de …

"Ecs" que bo!

Una de les coses que també acostuma a fer sovint, és, com molta gent fa: passar l'estona d'un clic a un altre. No vull entrar en si és dolent o no, perquè hi ha moltes maneres de perdre el temps al món, i practicant el clicking he trobat moltes coses interesants.

Una d'elles, va ser trobar-me amb el bloc/web candyaddict.com, que acostuma a tenir uns Top 10 molt i molt ben currats. Destaco el top 10 de caramels grollers, amb uns inspirats a la cera de les orelles, la brutícia dels dits del peu o un que ja deveu conèixer perquè el vaig pujar a una carpeta del grup del facebook, el WC amb escombreta per anar "menjant". Tot plegats, per fer uns quants "ecs" ben dolços.

"Cera d'orelles"... segur que t'entra moltes ganes de menjar-ne!
 Recordeu els Laffy taffy de Nestlé? La versió de cera de les orelles de Wonka.
Una altra versió del WC, podeu veure una versió en rosa brillant aquí.
"Haggis de goma". El haggis és el plat típic escocès …

Juanola

La pasta de regalèssia s'obté a partir de la cocció lenta de les arrels de la planta Glycyrrhiza glabra. Aquesta planta creix de manera espontània, des de la més remota antiguitat, a la franja que abasta des de l'extrem sud-occidental d'Europa fins l'Orient Mitjà, a on avui dia es cultiva afavorida pel clima càlid de tota l'àrea mediterrània i nord-africana. Els antics egipcis, que coneixien les seves propietats balsàmiques, depuratives, antiinflamatòries i protectores de l'aparell digestiu, es servien d'ella mitjançant decoccions o maceracions. Alguns segles després, els romans varen començar a cultivar-la i a explotar els seus usos medicinals de forma normalitzada.

Glycyrrhiza glabra

Aquest paràgraf, és de la Viquipèdia i em serveix per presentar-vos les pastilles Juanola que molts ja deveu conèixer. Nascut a Palafrugell, Manuel Juanola amb una carrera de farmàcia a l'esquena, va obrir al 1903 la seva pròpia farmàcia al carrer Montseny, al barri de Gr…

Super Roll

Per acabar la setmana, sortiré un mica del que acostumo a parlar i us mostro una altra cosa també dolça: un rotllo suís. No, no és cap cosa estranya del kamasutra. És un rotlle (la meva redundància em supera) de xocolata i crema, principalment de vainilla però que passa com els panellets, que s'ha "experimentat tant" que avui dia en podeu trobar de moltes textures i sabors. El rotllo de l'empresa Jordana: Jordina, ubicada a Amman, té una textura força correcte, el cacau que hi ha és bo i n'hi ha una quantitat generosa. És d'agrair que no tingui aquest sabor fals (i intentant simular la xocolata amb llet) que tenen moltes pastes industrials. Si us agrada aquest tipus de productes, no us defraudarà.


Aprofitant que surt Suïssa en aquesta entrada... sabíeu que tenen entre 200 i 300 tipus de pa? Ho podeu llegir aquí. És brutal, també podeu veure un mapa que he trobat al bloc de "la olla suiza", molt útil per si voleu anar a blanquejar els vostres diners…

Awaza

Avui tornem amb un altre producte de la casa Hasar de Turkmenistan, l'anterior el podeu veure fent clic  aquí, (interessant si també voleu conèixer una mica per sobre, la marca).





Awaza és el nom d'una ciutat a la costa del Mar Caspi que any rere any intenta emular, en el sector turístic, a la seva ciutat veïna: Dubai. S'hi construeixen gratacels i "ressorts" per activar el turisme... "cutre", com a mi m'agrada anomenar-lo. Un clic al google images, m'ha deixat clar que és el camí de les ciutats-temàtiques, amb una mica de popurri i estereotips de  ciutats globalment conegudes. I què hi pinta això en un bombó de xocolata de 2cm farcit de crema? No ho ho tinc gaire clar, encara menys si després d'un parell de clics més, veig que tan la tipografia, com els símbols que apareixen a sobre les lletres (apareixen també a la bandera del país també), forma part de la gràfica que fa servir la ciutat per promocionar-se. És el que en Quim Monzó criticava…

Fèlix el gat - Xiclet de maduixa

Abans de tot, avui és Santa Mare de déu de Lourdes, ho poso perquè ho he vist a un calendari d'aquests  parroquials i m'ha fet gràcia. Els dilluns va bé començar les coses així... o no. Potser això no us diu res, però el que no us deixarà igual són aquests xiclets del gat Fèlix.



És un xiclet de maduixa (tirant a mora) normal i corrent, amb una mena d'incisió semicircular al mig que intueixo que és per posar-hi algun "complement", però no en aquest cas. Passa sovint en les màquines que fan més d'un producte... i fa mandra canviar el motlle. El xiclet ve embolicat amb un paper platejat i entremig, un paper de seda prim amb uns dibuixos una mica "anat de l'olla": un personatge electrocutant-se per un llamp i un pallasso caient de sobre la pilota... un WTF? sens dubte. Però què estan provant de dir-me? En serio... Tot plegat va dins el paper final que porta imprès la informació (en japonès), el gat Fèlix, per la part del darrera hi ha una mena de &…

GoLightly: Fuge sense sucre

No sóc gaire amant dels Fudges, la majoria se m'enganxen a les dents o tenen un sabor pèssim basat ens pastes i rampoines que només serveixen per "engrandir" el producte i sense tocar el preu final. Però després de la visita al ISM, he de confessar que n'hi han de força bons, però com sempre, no els he pogut trobar a prop de casa. Els que us ensenyo a la imatge es diuen Golightly i són sense sucre. Si no vaig errat, Golightly és una marca de Hillside Candy, una empresa de New Jersey (EUA) fundada al 1980 i a part de la línia Golightly (sense sucre) també treballa amb caramels orgànics (GoNaturally) i els tradicionals amb sucre (Hellside Sweets). Podeu donar un cop d'ull a la seva web aquí, però ja us avanço que té una estètica molt retro... però té uns icones de twitter i facebook molt "moderns".


Desconec totalment si el nom "Golightly" dels Fudge prové de la Holly Golightly, aquell personatge de ficció creat per Truman Capote a la novel·la &q…

Dino Eggs de Fini

Bé, avui tornem als posts habituals. Concretament començarem per una de les marques que em van semblar més potents en quant a imatge a la fira ISM, els Fini.


Els dino eggs, és un xiclet farcit que no té cap secret. Si mireu el tot el que he comentat sobre Fini avui dia, és farcit. Ells hi tenen el cul pelat. El que em va sorprendre és la bona pinta que tenia tan la forma imperfecte de l'ou (per entendre-ns, era com un nou de serp d'aquests blancs que es veuen a les pel·lícules) i els punts que li donaven un toc de "ou verinós" o "mortal de collons", aquestes coses als nanos els agrada molt. A mi em tornaven boig si posaven "super ácido" amb una cara a punt d'explotar, allò que era perillós... cap a dins!

L'envàs no té massa secret, és un ou i si no fos pel "dino" podria ser de qualsevol animal, si bé, un ou de dinosaure es mereix més respecte.
I el farcit, doncs ni fu ni fa, no n'hi ha gaire i la sensació passa molt desaperce…

ISM 2013: Köln, Deutschland

Quatre caramels dins una bossa que donaven els de "2 sweet 4 you", de Dinamarca

D'aquesta manera, et donaven la benvinguda l'empresa Danesa a la fira ISM 2013, una fira on vaig caure en la novatada de: veure-la tota en un dia. Evidentment, va ser impossible, així que em vaig quedar amb flashos‚ d'aquí i d'allà, sobretot en els últims pavellons. Anem a pams:

A l'entrada sud, per on vaig entrar no hi havia gaire gent fent cua (per dir 4 o 5 gats), tot i ser primera hora del matí el fred siberià que havien promès no hi era, vaig entrar al pavelló 11.2 ( pensant que era el 2). El món de les grans empreses em donaven la benvinguda, grans estands de molts metres quadrats acollien milers de d'homes de negre i corbata. El que recordo d'aquest pavelló és que hi ha milions de marques que no se pas si arribarem a veure mai a les nostres botigues, aquesta sensació es repetirà successivament durant la visita dels altres pavellons, és la lluita que sempre tinc …