Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2013

Fwi de Verquin Confiseur

Rarament tinc a les mans dolços francesos, i mira que vivim just al costat, l'ultim va ser les boles Napoleón. I tinc una teoria, la meva, i és que la xocolata que els agrada a la majoria de francesos i la que ens agrada a la majoria dels catalans, és molt diferent. Parlo de majories perqué sempre hi ha aquell finolis que si, que com els francesos, li agrada la xocolata amb llet amb una dolçor que fa la merda bona que no es pot menjar.


És el cas de FWI, un producte que l'any 2012 va guanyar el premi saveur de l'année (sabor de l'any) i que al Saló Vending de Paris el Febrer vinent (2014) es presenta com una innovació (uf, quants anys dura una innovació? us ho ensenyo amb una imatge al final de l'entrada).
Fwi és una petita goma quadrada recoberta de xocolata i un acabat de sucre amb colorant (de moment, dels tres sabors tots són naturals). Al final de tot, tenen un petit film de cera d'abella que els dona aquesta brillantor característica de les boles de xocola…

Boles de xiclet Agogó

Avui toca creuar l’atlàntic per anar a l’Equador, on Confiteca C.A. fabrica més de 50 tipus de dolços. Entre molts, els més populars són les boles AGOGO. El xiclet de bola és, molt probablement, el més popular, l’han fet milers d’empreses i se segueix venent sense parar.


El que l’ha fet més popular, crec, és la constant aparició del cinema (bàsicament ianqui, però també japonès) de nanos que compren els xiclets a les màquines del carrer (o alguns interiors força transitats) tirant una moneda de 5 cèntims (de dòlar, of course) i fent girar una palanca giratòria.

Hi ha moltes varietats de màquines expenedores de xiclets de bola, la més emocionant que recordo, estiuejant per Empuriabrava, és una mena de pin ball: baixava la bola i jugaves amb el teu xiclet fent punts que no servien per res, a més a més allà dins hi devia haver un fotimer de merda que s’anava enganxant al voltant del xiclet, fins que perdies i la bola queia pel forat. I te la menjaves amb tota mena de delícies de l’interi…

Super turbo auto gum

Amb la feina i tot plegat, no vaig caure que el dijous 3 d'Octubre vaig fer el post número 100! Visca. Avui per "celebrar-ho" comentem un producte pràcticament igual que aquell dia, però de sabor incomparable. No us despisteu i agafeu els lusitans, que aquests de Turquia (només en conec els distribuidors, no el fabricant...) no els surt igual de bé, de moment...

Si bé els TURBO AUTO GUM tenen el que realment importa en aquests productes: la pegatina, l’adhesiu, l’sticker o com vulgueu dir-ne, guapes guapes, tant que m’he posat a buscar-ne per internet fins a trobar aquest col·leccionista amb material espectacular.
Imatge de My Bubble Inserts


Super Natilla

Super natilla és un caramel tou de llet amb un sabor, molt simbòlic, de nous. El que aquí sempre s’ha venut com un dolç de llet però en aquest cas li han posat un toc diferent. Hi dic així amb diminutius perquè encara li estic buscant les nous… potser sóc jo, eh?! De totes maneres, informativament al seu web diuen que els dolços estan fets amb un 100% de llet, potser tot plegat és això el que trobo estrany, dec estar més acostumat al que deuen posar als altres productes similars aquest.



D’altra banda, el que m’agrada de l’embolcall és la cara de l’ós. Té un aire dels dibuixos animats de Hanna-Barbera amb dibuixos com Pixie, Dixie and Mister Jinks o l’arxifamós Yogi Bear (l’Os Yogui), també entra una mica a l’estètica gràfica de Rocky and Bullwinkle, Inspector gadget entre d’altres que no recordo ara mateix.



Montes és una empresa Mexicana molt potent al seu país, fundada al 1938 per Miguel Montes Castellanos ha sabut mantenir-se un un producte cultural entre els ciutadans mexicans. Treb…

Śnieżka Trufle: trufa de ron amb xocolata

Ara que arriba el fred (de mica en mica, al migdia encara fa una calor-seca impressionant, com indica l'incendi del Baix Empordà d’ahir) començo a comentar coses amb xocolata, aquest líquid o sòlid tan preuat que ens el mengem de moltes maneres i a vegades el fem servir per banyar dolços… o trufes (amb ron), que vindria a ser el cas d’avui.


La trufa banyada Śnieżka és un clàssic, ho dic per la textura de la trufa i la xocolata són d’allò més normals (la xocolata massa dolça pel meu gust). Però el sabor de la trufa, el que es nota al paladar, és deliciosa, a part del ron serà també per la mantega?

Nogensmenys a Polònia és on se'n fan de les millors i és una de les grans tradicions culinàries de la zona. Si se’m permet, diria que aquesta trufa banyada és comparable amb els altres dolços del país com el Makowiec (coca de llavors de rosella), el Piernik (pa de gingebre, també en fan de banyats amb xocolata, per mi els millors) i el Prince Polo, unes galetes d’oblia (com les Loacke…