Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2014

Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.


Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella "& Go!" / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda "Nutella snack & Drink"…

Mars

Avui dia, tres milions d’aquestes barretes surten diàriament de la fàbrica que Mars Incorporated te a Slough (Anglaterra), al mateix poble (o ja ciutat?) que les va veure néixer el 1932 a la mà del fill de Frank C Mars: Forrest.



Barreta que molts heu provat, segur, i que deixant de banda la xocolata, té un caramel espectacular, que mesclat amb la galeta farinosa de base, el converteix amb una de les delícies més grans que un pot trobar al supermercat, benzinera o màquina expendedora del nostre país.



És, de les marques Top 25, la que conté menys grasses saturades per cada 100g i això que, un cop menjada la barreta de 51g, servidor queda molt tip. No us passa a vosaltres també? No se si cal recomanar-la… es recomana per si sola, i sempre en repetiré. La bona feina troba sempre la seva recompensa.

La publicitat de Mars, un yeyeye / Imatge: FunMunch
Increible proposta de Demy Sapthu: Treure la Marca i deixar que cadascú personalitzi el seu packaging.

Jadel: Bombó toffee

No en sabia res, i avui els he trobat, allà amb el clàssic paper daurat que acompanyen tots els toffees i caramels cremosos: Jadel. Algú en sabia res? Que no sigui d’Olot vull dir.


Copio, de l’únic lloc que em sembla prou seriós: Croscat, informació de l’empresa que ho fabrica: El bombó Toffee Jadel s’elabora (des del 1978) a l’ermita de Sant Francesc prop del volcà Montsacopa, de manera totalment artesanal a Olot, capital de la Garrotxa. Se’n poden degustar 5 sabors (en tinc ganes!) únics i diferents: ratafia (serà estil Russet?), de cafè amb llet, jackents (amb xocolata per dins), de pinyons o el típic de xocolata. La recepta dels nostres bombons Toffee ha anat passant de pares a fills (des dels mestres Jaume i Adelaida) i s’han elaborat sempre amb ingredients naturals. (…)


El toffee és bo, el sabor una mica massa dolç pel meu gust amb un petit problema, s’enganxa molt i no és tan tou com d’altres (com el super nocilla, per exemple), val a dir que és dels que m’han durat més estona,…

Les putes receptes de la iaia

Doncs això, no ens passarem el dia comentat només dolços oi?, també cal menjar bé, oi? Doncs aquí teniu el llibre de receptes de cuina més ben parit del món mundial. Segur que a partir d'avui el menjar us surt genial. Les putes receptes de la iaia està enganxant a molts joves, i juntament amb el candy Crush, segur que d'aquí un parell d'anys Catalunya estarà plena de cuiners amb estrelles Michelin.



Podeu començar amb un Postres per gordos, que és com acabarem tots d'aquí poc.

Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.



El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.


Un bombó de moniato i mo…

Daim: ametlles amb xocolata de llet

Les barretes Daim (conegudes a Suècia amb el nom de Dajm) són unes barretes de mantega d'ametlla cruixent recobertes de xocolata amb llet (massa llet, pel meu gust. Sempre ho dic). Em va sorprendre el gruix… són ultra primes en comparació a la resta de barretes que he anat comentant, i crec que, a hores d'ara, són les úniques que podeu trobar d’aquestes característiques als supermercats.


Daim ara pertany a la gran multinacional Mondeléz International, però els seus orígens remunten a l’any 1953 a l’empesa Marabou, empresa sueca de qui ja en vam parlar un producte als inicis d'aquest blog: les barretes de xocolata Japp, igual que llavors, la xocolata segueix sent un tema que m’allunya molt dels sabors nord-europeus, no entendré mai tanta dolçor (mode ironia: on).

Nou disseny de les Freia / foto: Scandinavian Design Group
A tall históric, use deixo amb un fet curiós: La marca, Marabou, va ser fundada pel xocolater noruec Johan Tron Holst (1868-1946) qui ja havia posat en marx…

Toffee de xocolata amb llet Walkers

Comencem la setmana esperant que algun dia els senyors de Walkers’ Nonsuch tinguin la pàgina nova llesta. Mentrestant anirem tirant de la frase “pure taste” de no se pas què… en serio, quin toffee més lamentable.



Per començar, és molt dur i ha costat déu i ajuda que s’estovés. Un cop estovat, s’enganxava per tot arreu, s’ha fragmentat a mil bocins i han quedat enganxats a tots els racons impossibles (i que mai hauries imaginat que existien) dels queixals. La cosa no s’acaba aquí, per treure-ho he hagut de fer les mil i una ganyotes. Tot plegat, per un sabor força pèssim. I no, no el recomano, crec que hi ha molts toffees al mercat per triar i gaudir menjant-ne.


Per altra banda, val a dir que Walkers’ Nonsuch Ltd va ser fundada el 1894 pels germans Horleston, a un petit local de Lovatt Street (anomenat Calverley street al 1950). Però no va ser fins al 1915 quan Edward Walker va començar a fabricar i industrialitzar el toffee que avui coneixem (i segur que amb altres sabors i textures) …

Pictolín masticable: sense sucre

Acabem la setmana amb uns toffees sense sucre. Segurament els haureu vist força, ja que es tracta d’una marca que va agafar molta força quan es va fusionar al Grup SOS Arana Alimentación (juntament amb altres marques com Cuétara, Olis Carbonell, El Monaguillo etc. Des de l’any 2011, i després de vàries entrades i sortides d’empreses espanyoles, SOS Corporación Alimentaria passa a anomenar-se Deoleo). De les sortides d’empreses, el 2008, hi trobem Intervan, que havia comprat Pictolín (el 2000) i va acabar sent el que és avui dia: una empresa de Torrejón de Ardoz (Madrit)


D’aquests toffees sense sucre, en trobem de 3 sabors, escrits a l’embolcall com si fos un cartell de circ dels anys 50 amb un fons psicodèlic (soft LSD, que diria Humphry Osmond). El primer, de maduixa amb nata, m’ha recordat molt els Frooties, m’ha vingut així de cop i això que aquells eren de síndria… (A la península sempre s’han fet els sabors molt més forts i intensos que als altres llocs).


No m’ha sorprès massa ai…

Buono: waffer de maduixa amb xocolata

Avui tornem a recuperar productes de la fira ISM 2014, aquestes barretes m’havien quedat pendents perquè volia mirar de fer-ne una comparació amb les neules, però deixaré la idea per més endavant.


De moment, centrem-nos en aquests tubs de xocolata amb farcit a l’interior. N’he vist, a la xarxa, de molts sabors, però l’únic que he provat és aquest de maduixa… bé, això és el que en un principi posa a l’embalatge, perquè al provar-lo… ha distat bastant de l’expectativa. Diguem, que s’havia liofilitzat completament el seu interior donant lloc a una mena de polsim rosat amb un lleuger regust a iogurt, sabor que no em desagrada però em sorprèn. La “xocolata” és pura crema de cacau i no m’ha calgut degustar gaire més per tenir clar que és una barra per berenar de tant en tant (però molt de tant en tant, de debó).

Una neula (o waffer, com en diuen ells) partit.
La sorpresa però, ha sigut la galeta o cruixent que separa el farcit del banyat de xocolata, és molt bona! Crec que és el punt que fa …

Frégalior: Xocolata amb llet i avellanes

Avui m’han portat una delícia dels alps francesos. És un producte que m’ha enganxat de seguida per la “finor” de l’envàs i el verd (la decepció que m’he endut quan, mirant més detalladament, no era ni matcha ni de festuc!), però era bo igualment.


L’empresa Aiguebelle va néixer al 1868 gràcies a la voluntat dels monjos Abbayen que vivien a una petita abadia d’Aiguebelle (lògic, no?), a la regió de Roine-Alps. La xocolata i els dolços es feien i convertien en una manera de viure a l’abadia.


La qualitat dels productes va implicar una demanda més gran per part dels clients, no és casualitat doncs, que l'any 1949 s’instal·lessin a Casablanca, al Marroc des d’on van preparar gent per a un sistema de fabricació més modern, eficaç i complidor amb els estàndards exigits per l’empresa. (La mà d’obra barata és probable que també influís en aquesta decisió… eh?)


Avui dia, l’empresa té un catàleg prou competitiu per fer-se un lloc internacionalment i, si bé aquí tenim empreses que fan producte…

Pom-bär, patates amb crema agre

Actualització ràpida que no tinc gaire temps. Avui més patates! Aquestes es diuen Pombär (o Pombear) i les fabrica Intersnak, un gran monstre de patates com les Funny-Frisch que vam comentar aquí.


Aquesta bossa concretament forma part d’una novetat de l’any 2012, quan van introduir la salsa al seu catàleg de sabors. Crec que entre les de bacon, formatge i ceba o ketchup, la de crema agra són del grup de sabors normals i suportables.


El que queda cuqui, maco o divertit per la mainada, és la seva forma d’os, elegant d’una proporció per posar-se’l a la boca ideal. També podeu veure la versió amb animals del zoo a la pàgina web aquí. (Els sabors no son els mateixos a tots els països!)


Les decapitacions també són el pa de cada dia...
Evolució del Pombär

Pocky de matcha

No podia variar gaire, ho sento, estic en plena matchadicció i no pararé fins a provar-ho tot. De mica en mica, però. Avui és el torn dels Pocky (vaja, també estic amb glicoddicció pel que veig) i siguem clars, m’ha decebut bastant. Res a veure amb els xiclets Kokochi o els Crunch, potser és un fet puntual i el próxim serà igual de bo, cal ser optimistes a vegades.



La galeta és com la resta, el gruix dels pals uniforme i es trenquen molt bé (per entendre’ns, em refereixo que al mossegar, no es trenquen altres trossets. Passa sovint amb les galetes… sobretot els principe fail).



L’envàs però, segueix sent la gallina dels ous d’or, i infinitament millor que la versió europea Mikado. (quan pensen fer-ne una actualització?) Comença a ser molt frustrant veure com una marca cuida molt la seva gràfica arreu del món i aquí es limiten a posar-hi un degradat al sol o fer collage ridículs, observeu:

Mikado amb xocolata Daim, quines ganes de provar-les! (Spoiler: comentaré Daim en breu...) / Foto:

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre

Uf! Molt content d’aquests xiclets Kokochi sense sucre amb sabor de matcha! Llàstima que només inclou 8 làmines molt (massa) fines per poder-los gaudir un temps prou raonable, deixant de banda que val el pateix que un paquet de Pocky.

Espectacular el detall ratllat de relleu al xiclet.
El producte és de la casa Glico, els que també han fet els snacks de patates blaves/violetes i que vam comentar el mes passat: les Karujyaga.