Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2014

Hitohi by Kotaro Watanabe

Avui tornem a un tema força recurrent últimament en aquest bloc, i és que cada dia hi estem més capficats (com aquí o aquí) i creiem que és bo que la gent també ho sàpiga: Els Wagashi.


Aquests dolços sempre han sigut tant una forma d'art com una delícia culinària - que canvien i es vénen en diferents colors i formes al llarg de l'any, depenent de la temporada, els wagashi són d’un color o d’una textura determinada que ens recorda l’època. Per exemple, quan arriba la tardor, els wagashi venen amb un toc vermellós de les fulles d’auró o cirerer.


Però en lloc de seguir la pauta tradicional, el dissenyador Kotaro Watanabe va triar tenir el seu hitohi (un dia, en japonès). És a dir, va canviar el canvi dels wagashi d’un a any i n’ha creat d’altres que segueixen els canvis de l’hora del dia. El resultat, creat amb col·laboració amb Toraya Confectionery Co., Ltd., un famós fabricant de wagashi (Yoko Kawashima), és un conjunt de 5 confits que representen els cinc patrons o tons de llu…

Kracie: asobo sakana tsuri (kit de pesca)

Després duna entrada de dibuixos per adults, anem a parlar de coses per mainada, perquè sí. Perquè l’empresa japonesa Kracie m’ha impressionat amb les seves invencions i I+D que té.


Kracie, una empresa japonesa que prové d’una industria del 1887 amb molts de canvis, alguns pels canvis d’estil de vida, d’altres per guerres (sobretot per la segona GM). Avui dia, és una societat que engloba tres grans camps, Sabó i cosmètics, Medicina (medicaments i derivats) i Alimentació (dolços, congelats, menjar instantani i begudes). Nosaltres evidentment ens interessa el d'alimentació, on trobem marques com Frisk (pastilles de menta fresca) i “Neru-neru neru-ne” (del que us parlarem avui: dolços pensats perquè la mainada “jugui abans de menjar-s’ho”). Tot plegat, genera 10 milions de iens (72.400 euros).




Asobo Sakana Tsuri és un paquet que inclou una safata amb una decoració marina (roques, algues, bombolles… ja m’enteneu), tres canyes per pescar gomes i una bossa tancada hermèticament amb 11 pec…

Milkybar de Nestlé

Avui aprofito que ha sortit el primer (desastrós) redisseny de Nescafé en 75 anys d’història de la marca per parlar de la barra de xocolata blanca de la multinacional Nestlé: Milkybar. Anteriorment hem parlat de diversos productes Nestlé: el Crunch de matcha, els Laffy Taffy o els Bit-O-Honey.

Nova marca mundial de Nescafé. Imatge de Solo Press

La barra de Milkybar no fa gens de justícia a la marca, és insípida i té un cruixit molt tou. I no, no estava calenta ni tèbia, només que no fa “clec” sinó que es doblega una mica i després s’acaba trencant. Aixó m’ha fet caure de culs… una marca com Nestlé no pot tenir aquesta barra de xocolata blanca entre els seus productes, no amb aquesta qualitat.


Llegeixo a la Wikipedia, que Milkybar també s’anomena Galak en alguns països i que en alguns llocs, no té la categoria de xocolata (és que de fet… no n’hauria de tenir cap xocolata blanca…). També veig que hi ha l’opció crispy, i això em recorda aquell punt que tenia el Crunch de te verd… mmmm!


En…

Caramels tous Maoam

Al gener de l’any passat, ja vaig mencionar (de passada) els Maoam quan comentava els Softbons: uns jellies de Haribo que sembla que no acaba de funcionar del tot, de fet, només conec un jelly que funcioni “acceptablement” a les botigues de per aquí: els Gummy de Dulciora (Mondelez International). Però d’això ja en parlarem més endavant.



Avui és el torn dels Maoam, si bé, dels que tenen la gràfica “per a tots els públics”, encara que sigui un addicte total a les fruites-kamasutra. Taronja, cirera, cola i gerd són els quatre sabors que he pogut provar. Tots ells espectaculars de sabor.

Maoam de gerds.

La massa és blanca, amb una tonalitat groguenca però és de les mateixes pastes (ingredients) cuits, no sembla que hi hagi ni la mínima intenció de pintar-los… no ho fan gaires empreses, ja que el colorant pot ser un motiu per prohibir el teu producte a un país. Europa en té una bona llista així com ho tenen d’altres grans potències. La raó? “Protegir el mercat local” (sí, mirin, bona nit).

Goldkenn i Jack Daniels

Suposo que si us dic Suïssa i lingots d'or, l'última cosa que us ve al cap són barres de xocolata oi? A mi també em passa, però a partir d’avui també haureu de tenir les rajoles de xocolata Goldkenn al cap.



Situats al costat del llac Geneva (des del 2011 al llac Neuchatel), l’empresa porta des del 1980 elaborant xocolata com s’ha fet sempre per aquestes contrades alpines, especialitzant-se en xocolates i trufes farcides de licors. Ja fa un temps que corren pel mercat (jo els he conegut a l’aeroport, a les botigues no n’he vist encara) uns cobranding de Goldkenn and marques de begudes alcohòliques (whiskies): Cointreau, Grand Marinier, Williamine, Ron Saint James, Remy Martin (dues versions), The famouse grouse,  i de la que parlarem avui: Jack Daniels.



D’entrada us dic que la xocolata és impressionant, fina i amb una amargor molt encertada. Fosca, negra i amb un cruiximent al mastegar molt dur (és un bon senyal). El punt que em fa ballar si recomanar-vos o no la rajola és que …

Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Magnificat de Lutti

Avui parlarem d’uns caramels sabor toffee de llet (intraduïble a dulce de leche per alguns, bromes a part). Lutti és la primera marca de confiteria de Bèlgica i la segona a França i de les que han crescut més durant aquests últims 4 anys. Especialitzada en caramels tous de fruites, gomes i confites, els toffees són el producte estrella que exporta a la majoria de països europeus.

Si bé, aquest caramel deixa bastant a desitjar. Poc sabor de llet cremada i a mi no m'han posat farcit a cap dels dos! Si bé, pel costat positiu, crec que per mida és una bona peça, ni massa gran ni massa petita i m'ha agradat el detall de la marca al caremel, el sabor però, sempre serà més bo que aquell cony de Walkers.


Lutti inclou marques com Surffizz, Arlequin i Bubblizz, i des de l’any 2011, totes elles (inclosa la Lutti) pertany al gegant alemany Katjes Fassin GmbH, propietari també de Granini, Sallos (que ja vam comentar al bloc aquí), Ahoj Brause i Gletscher Eis.



Pel que fa l'embolcall (que…

Xocolata negra Torras amb menta i stevia

I acabem la setmana amb un producte sense sucre, que fa temps que no en posava i de tant en tant un s'ha de cuidar. Torras, empresa històrica de Cornellà de Terri, va treure durant la fora ISM 2014 unes barretes de xocolata negra amb menta sense sucre i sense gluten. Una delícia pel paladar amb aquella xocolata negra tan característica.


La forma de serra de la barreta, permet anar trencant per mòduls petits i fins i tot, compartir-ho amb els companys. (Ha sigut útil provar la reacció de la gent de l'oficina quan els he convidat a provar-ho sense saber què era.) La sorpresa? No es nota que és sense sucre, és igual d'addictiu que totes les xocolates. La contra? La menta no és gens perceptible, si bé és refrescant, però li faltaria un element visual a la xocolata per potenciar aquest sabor.


Takenoko No Sato: galetes banyades de xocolata blanca

Avui us porto un producte similar als bolets de la muntanya (Kino No Yama) els Takenoko No Sato (Poble dels brots de bambú). Anem a pams, això són brots de bambú… ara ho enteneu oi? No, oi? Jo tampoc, sóc dels que en deia “avets”… però, què hi farem, caldrà adaptar-se al tema perquè té tota la pinta de tenir tant o més èxit que els bolets.


Ho fa, com podeu veure a la caixa, Meiji, una marca japonesa molt potent amb una estètica molt kawaii i que tot bon otaku coneix. El nadal 2013-2014 van decidir fer una “white collection”, elaborant de manera limitada productes de la marca, en aquest cas, els brots de bambú nevats. El resultat és molt maco i el detall de les galetes és clavat al que s’ensenya a la caixa, tot un detall positiu.


La xocolata és molt bona, molt més que qualsevol xocolata blanca (o hauria de dir succedani de xocolata?) però crec que cal mencionar que gran part del bon sabor que donen aquestes galetes no és només de la xocolata, sinó també de la galeta. La galeta de farin…

Shinan-ji temple rock garden

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.
No m’agrada gaire fer traduccions d’entrades d’altres blocs, però la raresa d’aquest, i la poca probabilitat que acabi a les meves mans es mereix una menció a Bol De Sucre si o si. No hi hauria de donar tantes voltes… de fet, que la idea vingui del dissenyador Tomonori Saito, ja hauria de justificar-ho tot.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.
Escriuen a Spoon-tamago que al Japó, els jardins amb pedres Zen són molt abundants i un recurs per a la relaxació. Els habitants de Tòquio sovint viatgen fins a Kyoto (antiga capital del Japó) només per provar com d’efectiu son els venerats jardins dels santuaris locals. Una altra manera de relaxar-se és menjant dolços japonesos. La combinació, el yin (陰) i el yang (陽), dels jardins amb els dolços nipons és el Shin-ji temple rock garden.

Foto de la Yuichi Nakatsu, courtesia de Tomonori Saito.
El nom, és completament fictici, la caixa amb sorra fina (sucre molt refinat i tri…