Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

Kinder Happy Hipo

Michele Ferrero, l’home més ric d’Itàlia amb un patrimoni de 19.000 milions de dòlars i Ferrero. L’empresa agroalimentària fundada per Pietro Ferrero (va morir en un accident de trànsit el 2011) va néixer el 1946 a Alba, Piamonte (Itàlia) i és la tercera productora europea de dolços i la sisena del món en dolços i xocolata.


No us equivoqueu, Ferrero no és només aquella bola daurada… és Nutella, és Mon Chéri, Tic tac, els Duplo i tota la família Kinder: Kinder sorpresa o el que ensenyem avui, el Happy Hipo.


Envasat dins en un flowpack amb finestreta per veure el producte de l’interior, tenim el cap d'hipopòtam submergit en uns grans de sucre blancs que m’han deixat la caixa de llum feta una merda, hehehe. Gràcies aquesta forma de la galeta, en tres boles unides de costat, la seva partició és més senzilla i permet fer un tall sec per veure de què està farcit.


Oh, deliciós, una crema de llet (13% desnatada en pols + 7,5% sencera en pols) i avellana (12,5% deu ni do) m’ha deixat la bo…

Werther's Original

Si a principis del mes passat vaig parlar de l’assortit, poc habitual a les nostres botigues (fins i tot supermercats), avui toca a la gallina dels ous d’or: el Werther’s Original. Delícia pel paladar.


Cremós, de textura fina i amb un sabor de mantega molt bona. És dels pocs productes que poc hi tinc a dir. Val la pena provar-lo? Ja tardes! De debò no té res a criticar? Deixant de banda que és una mica enganxós a les dents, no. Si trobes que és enganxós, sempre pots provar de llepar-lo com si fos un caramel, o provar els nous caramel crème.


Gomelitas de Fiesta

Mai m’havien enredat tant amb tant poc. Fiesta, coneguda pels Kojak i piruletes amb forma de cor del mateix sabor (i que es mereixen una entrada aviat!) m’ha colat aquestes Gomelitas dures, seques i de dubtós sabor. Un cop de puny al fetge sense avisar.


Amb l’ajuda de la pàgina web i mirant a contrallum les gomes, he anat intentant saber els sabors que tenia: de maduixa cap, de préssec tres (tot i que no n’estic segur que tingués sabor de préssec, en serio), de llimona i pinya una de cada. El millor d’ells? Cap.


La peça petita i prima amb molt de paper i uns llaços excessivament llargs donen una sensació que el producte és molt residual i que en certa manera, m’estan venent gat per llebre. Només els he trobat, per pura sort a una botiga, tipus “tot a 100” a Sabadell. Potser, si els trobo visualment més atractius i tous (sobretot això: tous), els dono una segona oportunitat. De moment, es poden quedar a l’infern.


Als anys 40, l’empresa Ponce Industries de la ciutat de Ponce (Puerto Ric…

Trolli Saure Glühwürmchen (Cucs àcids)

Avui parlarem de les gomes Trolli, és una bossa de la fira ISM 2014 (podeu veure la foto a l'stand aquí) que he anat arrossegant per si ho podia comparar amb un altre marca, com Haribo o Fini... Però res. Al final els Cucs Àcids (Sour Glowworms) es queden com estan, en aquesta bosseta de mostra.


La bossa inclou uns mini cuquets força àcids (sabeu les rajoles aquestes vermelles picants i àcides? Doncs al mateix nivell, boníssim!) El que no he notat massa diferència és en els sabors, crec que només hi ha combinació de colors, però el sabor és el mateix. De fet, crec que és el primer cop que MÉS BEN IGUAL si té diferents sabors o no, és bo i m’he menjat la bosseta com un golafre: en 5 minuts.


Trolli, és una marca de l’empresa Mederer GmbH. Empresa fundada al 1975 a Fürth, Alemanya i ven a més de 80 països. L’empresa és tan gran que té quatre fàbriques a Alemanya, una a la República Txeca, una a Xina, una a Veneçuela i, per descomptat, una al poble de Paterna (País València). Els produ…

Xiclet farcit Zoah! de maduixa

I després dels caramels sense sucre Geriovit, torno a treure el tema dels xiclets farcits. Amb la tradicional forma de meló, i amb una mica més de farcit que els últims xiclets que he comentat, els Zoah! de maduixa són tota una sorpresa.


Textura acceptable i sabor que es veu potenciat quan el farcit toca la llengua (abans, res de res). La durabilitat del sabor, però (el gran tema) és, com ja és habitual: curt. Això vol dir que en 3 minuts només tinc una pasta rosa pàl·lida a la boca que vaig mastegant sense raó aparent fins que l’acabo entaforant al fons d’una paperera.


Els xiclets Zoah! (amb signe d’exclamació al final) són propietat de Docile, una empresa familiar brasilera especialitzada en la fabricació de pastilles, actualment de les més grans d’Amèrica Llatina i segona en la fabricació de gomes. Des del 1991, quan els germans Heineck van començar la seva producció de dolços a Rio Grande do Sul, l’empresa ha anat incorporant noves línies de dolços que l’ha convertit en tot un ref…

Geriovit plus: fruites àcides

I sense marxar gaire lluny de Saragossa on ho vam deixar a l’última entrada, anem a Girona on l’empresa Gerio fabrica els Geriovit Plus, uns caramels sense sucre a base de maltitol i sense edulcorants artificials.


He trobat aquests 4 sabors: Cirera, Meló, Llimona i Mandarina. He de reconèixer que són bastant atípics… meló i mandarina? what? Però ei, boníssims tots, punt d’acidesa espectacular i de sabor molt intens per un caramel sense sucre (potser aquest és el “punt Plus”).


El primer que he provat, el de Meló (per això de pot comú, ja sabeu) és espectacular. El regust que deixa no és aquell típic dels cítrics, sinó que ens trobaríem en un entremig entre els molt i poc refrescants.


La mandarina és l’altre sabor que no m’esperava, una taronja o fins i tot un mango és el més utilitzat en el color taronja, però mandarina és tota una sorpresa. El sabor és bo, no tinc amb què comparar-ho… t’agrada la mandarina? Doncs si, ho és i és bo.


La llimona o “lima limón” si que és cítric, ostres, p…

Huesitos amb Milka

Chocolates Hueso va ser una empresa fundada per Francisco Hueso Rolland el 1862 a Ateca (Saragossa). L’empresa va ser líder a Espanya durant molts anys, convertint-se en la proveïdora de la casa Reial el 1900.


Després d’uns anys produint barretes de xocolata, va aparèixer la novetat dels Huesitos, el 1975 amb un nen petit de color i un os al cap. Les vendes eren espectaculars i Espanya podia fardar de tenir, a escala local, una barreta de xocolata amarga i deliciosa.

Cartell antic imprés sobre metall.
(Igual que els Conguitos amb el seu “negrito”, la broma de fer servir negres vestits com una tribu de la selva per promocionar productes de xocolata es va acabar aviat).

Huesitos és una barreta… o waffle, amb quatre pisos de pa d’àngel i tres de cacau amb un banyat de xocolata amb llet. D’aquesta manera, entra a la categoria de barretes lleugeres com les Kex, les Loacker o les Rocky Rice. La barreta no és dolenta, serveix com a snack de berenar però si teniu l’opció d’agafar una cosa millo…

Bollycao dip dip

Hola, avui em toca menjar amb patates l’article sobre l’snack de Nocilla que vaig publicar fa unes setmanes. Aquí teniu els Dip Dip de Bollycao que podeu trobar actualment al supermercat, i escolteu, boníssims.


Ara que tenim els dos productes, puc dir que la xocolata dels Dip Dip és lleugerament millor que la de Nocilla, però els pals, el 50% del producte, és molt millor el de la casa Nutrexpa que la casa Panrico.


Com diu el bloc de menjar ktadores, el naming del producte, “Dip” ve de l’anglès “mullar” o més aviat “sucar”. Que tot plegat, no és més que una descripció del que consisteix el producte: uns pals de farina de blat que has de sucar a la crema de cacau.


Dip Dip és, gràficament, més juvenil, més gamberro i anàrquic que la gràfica dels Nocilla sticks, més “ben posat, ordenat i elegant”. Però des de Santa Perpetua de Mogoda, Panrico té una línia de productes juvenil molt street look & style, on aquests Dip Dip hi encaixen a la perfecció. Ja tenim tres marques que fan product…

Hi-Chew de poma

Després de provar les versions de caramels tous farcits amb sabors de Fanta taronja i Fanta raïm, avui veurem una versió més “econòmica” dels Hi-chew, el més similar al Sugus que podem trobar al Japó.


Envasats individualment en flowpack, i amb un disseny exterior per a cada sabor, els Hi-Chew de poma són molt suaus de textura i una mica enganxosos. Tenen un punt d’acidesa alt, i això els fa un xic picants, per altra banda, el sabor és més suau que les versions en packs. Tot plegat em recorda una versió “light” dels Hi-chew que hem vist fins ara, que pot ser interessant per qui vulgui tenir més quantitat que qualitat, i s’ha d’entendre que dins d’una empresa hi ha dues o més lligues sota el mateix paraigua-marca. (matiso, la qualitat de Morinaga és indiscutible!)


A grans trets, Morinaga és el cognom del fundador de l’empresa, confiter de naixement: Taichiro Morinaga. Al 1930 buscava una manera de fer un caramel un xic tou, un toffee de fruites per entendres, i al 1931 amb el nom de Che…

Orbit menta fuerte

Bon dilluns! Tornem a parlar de xiclets que feia temps que no en parlàvem. Després de comentar els Orbit de plàtan i maduixa, crec que ja era hora de parlar de l’Orbit més venut aquí, el de menta (forta).


És el típic xiclet que va de perles per treure el mal alé de la boca, com per exemple després de dinar o d’una graellada amb all i oli. La gran majoria de gent en porta a la bossa o a la motxilla, ja que la seva capa protectora i acolorida blau turquesa els protegeix força d'humitats o deformacions.


A diferència dels xiclets llargs amb paper de parafina, els Orbit van amb paquets de 12 peces rectangulars, petites i de cantons arrodints, i per mi, d’aquesta manera són més agradables de menjar. Si bé, quedes com un pastillero si ho confesses gaire alt, trobo que permeten posar-hi un “farcit més refrescant” que els models de xiclets plans i llargs (per exemple: els Happydent No Limit)

Per saber més coses de l’empresa Orbit, millor recupereu el post antic que vaig fer o mireu l’entra…

Look chocolate: Matcha

Els que tenim la bici sempre al cap, Look és una marca francesa de bicicletes que fa servir l’art de Piet Mondrian com a gràfica de la marca (tot un detall). Però en el món dels dolços, la cosa se’n va fins al Japó, on la casa Fujiya fabrica els bombons farcits més “cool” i “fashion” del món.


Gràficament, tots els detalls són fantàstics. Ben cuidats i de tons de color molt llaminers.
Els Look d’avui, són uns bombons farcits d’una pasta de te verd matcha i recoberts d’una xocolata massa dolça pel meu gust. La massa de tot plegat a la boca és una mica enganxifosa i costa d’empassar. La conclusió de tot plegat l’he tingut pocs segons després de provar-los: no val la pena.


Se que porto una tira de productes de te verd, i aquest no és pas dels pitjors, però quan has provat coses com el Crunch o la versió de te verd dels Tirol, el llistó el tens tan amunt que la resta de coses les trobes insípides.

La caixa amb els bombons fan de molt bon veure.
Nascuda a Yokohama el 1910, Fujiya té una llarg…

Kastner: milch wafflets

He de reconèixer que, després de comentar les waffles de Manner, és difícil de dir quines altres son millor que aquelles. De moment, Manner segueix sent el millor que es pot trobar per aquí de waffle de xocolata, pero avui, Kastner, m’ha sorprès amb aquest waffle de maduixa. Si bé, ja matiso que no és millor que Manner però val la pena que li feu un tast quan pugueu, doncs té una textura i un cruiximent molt acceptable.


El sabor de maduixa no és massa fort, refresca una mica i juga molt bé amb el pa d’àngel. Que siguin més baixes que les habituals, i més amples juga a favor seu: i dona un aire de galeta més clàssica i menys “barreta - snack” com sol ser habitual. Depèn de quin tipus de waffle busqueu, us convindrà més aquest o l’altre, però feu-me cas, val la pena provar-lo.



Com a detall curiós, he fet un “close up” a l’embolcall: no és graciosa la vaca amb una avioneta de waffle? Tres “hurres” a l’il·lustrador que ho va aconseguir colar, hahahah


Kastner és una empresa molt antiga (del…

Nougat Vital

Torró d'Agramunt. Foto: Xixona Maite Mira
Avui parlarem d’un producte que aquí ja coneixem molt, el torró. Originari de les cultures mediterrànies i d’origen difús. Les teories més creïbles apunten l’origen àrab (sobretot per l’ampli ús de l’ametlla que tenen des de generacions passades).

Cal puntualitzar unes coses que he llegit de la Viquipèdia, força importants per entendre el producte d’avui: No s'ha de confondre el torró dit "fort" (en castellà, duro), com el d'Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d'origen comú, com l'àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l'occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l'halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.

El logo té un rotllo "empresa càrnica". Potser només ho veig jo que estic…

Farcit de coco de Pifarré

Va, tornem a prop de casa. A l’oest del país, a les terres de ponent, hi tenim una empresa de confits lleidatana: Viuda Pifarré (o Pifarré a seques) tradicionalment del món del pastillatje dolç o elaborats (dragees). Fundat el 1911 i durant 4 generacions, el poble de Bellpuig ha vist créixer l’empresa amb tot tipus de confits i alguns caramels.

Els punts blaus hi eren, no és cap "error de pantalla".
El d’avui, és un caramel que no m’ha agradat gaire (el coco, per si, és un sabor estrany) però el farcit que tenia no tenia gust de res. Una mica decebedor. L’embolcall molt vintage, val a dir.


Choco-Balls de patata Morinaga

Comencem el mes de Juliol, que promet molta calor, al país on vam acabar el Juny. Si, aquest que sembla que tinguem al costat de casa, el Japó. On Morinaga hi fabrica els Dars, la xocolata Koeda, els Hi-Chew de Fanta (per posar un exemple) o les boles de cereal recobertes de cacau blanc (acolorit) molt similar al que us presento avui.



Les Choco-balls aquestes que tenen un toc groc crema són de patata, i lluny de la raresa que podria semblar un producte d’aquests tipus, és extremadament addictiu i deliciós. Unes boles rarament uniformes, donant un toc artesà i guardades en un packaging que inclou una obertura superior en forma de “bec”. Res gratuït, el bec és el d’en kyoro-chan, la mascota que acompanya totes les choco-balls de Morinaga.



En Kyorochan (キョロちゃん) és un ocell (o lloro) que va aparèixer per primer cop el 1967 a la sèrie televisiva "Uchuu-shonen Soran" (宇宙少年 ソラン- El jove astronauta Soran). Bé, és igual, al mateix any que la sèrie, el Kyorochan va fer el salt a les c…