Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

Barreta de xocolata negra amb taronja

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres, les de menta i stevia. En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia.


Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte.


La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipografia handamd…

Comprimits d'Orion

Avui tornem al Japó per parlar de caramels pastilles comprimides, d’aquestes que tenen una mica d’efervescència i agraden molt a la mainada. Sovint, porten una dosi elevada de sabor i essència que ajuden a camuflar altres gustos de la boca, per exemple, unes torrades amb molt d’all.


Aquesta petita llauna de plàstic amb una obertura molt similar a les llaunes de refrescos és l’envàs on l’empresa Orion hi posa les seves petites pastilles en forma de bala de fira. Amb aquest rosa pàl·lid més tirant a la maduixa, els comprimits de préssec són aromaticament increïbles, un sabor de préssec madur que m’ha impressionat molt. La durabilitat d’aquestes pastilles és força curta, i si sou dels que us agrada rosegar, crec que la llauna us durarà ben poc. Com a experiència, és un gran win. Aquí però, en pastilles no n’he vist, però ho podeu substituir pels de sidral en pols, que sí que en podreu trobar més fàcilment.



Alerta, no confongueu l’empresa Orion (Orion Corporation) amb la coreana Orion (qu…

ZotZ

G.B. Ambrosoli és una empresa italiana (concretament de Ronago, a la Llombardia) que fabrica caramels per un públic juvenil i uns farcits de mel molt similars els Farcits de mel de Gerió.


D’entre moltes delícies que fan, els ZotZ (introduïts al públic l'any 1968) és “lo milloret” que he provat aquest any de caramels farcits. El caramel conté una pols d’àcid màlic i tartàric barrejat amb bicarbonat de sodi (sona complicada la cosa no?), quan aquesta pols es dissol a la boca reacciona amb la saliva i crea un bromeig (fa bombolletes) a la boca. És similar a l’efecte dels comprimits efervecents de Meiji, però aquest és àcid i amb més bromera.


Aquí no n’he trobat pas. El que tinc, són regals d’amics viatjadors que ja em coneixen massa i sempre els estic molt agraït. Segons la web de l’empresa, els ZotZ es poden trobar en set sabors: poma, maduixa, síndria, gerds (blaus), raïm i taronja.


Bonus track, així es fan. Video de Youtube.

Nougat dur de Nappo

The Wawi Group és una agrupació de tres empreses: Wawi, Nappo i Moritz (res a veure amb la cervesa), amb seu a Pirmasens, Alemanya. Walter Müller comença el seu propi negoci d’obrir una botiga de dolços el 1957 a Zweibrücken i gràcies a l’esforç i a cops d’insistència, ha arribat al que és avui dia, una gran fabricant de dolços de temporada i tradicionals.


Nappo, és un d’aquests dolços tradicionals. El nogat alemany que a diferència del francès, ho presenta d’aquesta forma romboïdal. (Un dia caldrà buscar informació sobre la relació entre els alemanys i els rombes, són ja moltes coses que conec d’ells amb aquesta figura geomètrica…).


Com a dolç m’ha agradat molt. D’acord que la forma és el que més m’ha cridat l’atenció, crec que el nogat tou que hi havia a dins m’ha sorprès gratament. La xocolata és on ha fallat una mica. Crec que és molt bona idea de banyar el nogat amb xocolata: el de Monbana o el Vital podrien apuntar-ho per fer-ne més endavant. Existeix també la versió amb avellana…

Dragea de café Gee

Saujania o legalment, Saujania Sdn. Bhd., és una empresa de Malàisia fundada el 2009 i encarregada de fabricar quatre referències que estan conquerint el mercat asiàtic: Altitude, Nicos, Hatch i els que veurem avui: els Gee.


Aquest Gee vénen recoberts per una capa dura de sucre, en principi el que hauria de ser una petita capa cruixent per mi és una bona closca. Massa dura i cal mossegar amb força. Acabo trencant, és clar, el caramel en uns quants trossets i llavors si, després de tenir-los una bona estona a la boca ben ensalivat, l’interior queda una mica toffee, smoothie que en dirien els americans i es desprèn el sabor de cafè (artificial) que té.


El millor dels Gee és el paper, aquest negre que imita un tapís de luxe li dóna un aire de categoria prèmium. Trobo que gràficament és una peça interessant, i ja va ser el motiu pel qual vaig agafar-lo, però com a producte per menjar de nou, no crec que el tingui present.


Les Top 25 marques de fabricants de dolços i xocolata

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei, Rita M. Foumia, Michael T. Powell i Nikki Smith, entre d’altres.

És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim:

CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen, Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top. A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per distribuir la x…

Halls vita-c de sabors cítrics

Explicar-vos l’empresa Halls és com explicar-vos què és Nike oi? Bé, deixant de banda que facturen uns 11 milions d’euros, els caramels balsàmics quadrats més coneguts de Mondelēz International han tret una versió de caramels individuals.


Tant per fora com per dins, crec que s’allunyen de la visió de la marca. Ja va passar quan van treure la família XS, algú n’ha vist més? A mi m’està costant força, sobretot perquè busco els XS de síndria i no hi ha manera. Amb la nova família de caramels balsàmics embolicats de manera individual crec que anirà una mica pel mateix camí. Es poden trobar en quatre sabors diferents: eucaliptus mentolat, regalèssia, extra fort (mentol?) i els que m’han semblat més adequats pel meu gust, el de “sabors cítrics”.


Com són? Doncs tenen un paper maco, sense brillantor (mate) i uns colors apagats que li donen un toc “old school”. Una manera de donar a entendre que és una fórmula molt antiga i natural. El caramel de l’interior porta un H gravada que de seguida l’…

Shigekix de raïm

Ja puc tornar a carregar-me els porus de la llengua a base de gomes! Visca! Després d’acabar-me l’última bossa, estava esperant molt ansiosament que m’arribés el paquet-amic del Japó amb un sabor nou dels Shigekix. Són la bomba, boníssims, vull que en facin aquí, ja!


Però probablement deu passar els límits d’acidesa fins a l’estratosfera, llàstima. Ho seguirem comprant per correu doncs, i així de passada, em sento un addicte a un àcid únic i molt difícil d’aconseguir, hehhehe


I què tal aquest nou sabor de raïm? Doncs com que fa molt que no en menjava i recordo vagament el sabor de soda de l’anterior, he de dir que segueix sent un sabor magnífic. Bo i combina molt bé amb l’acidesa. No recordava però, la duresa de la goma. Llepant-los de fet, duren més, així que és una alternativa molt recomanable a l’hora de consumir els Shigekix de UHA.


Nougat tendre de Monbana

Avui us recordaré els torrons, ja em sap greu que no en sigui època, però crec que els d’avui són els dels productes que deixen de formar part dels dolços de temporada i passen al grup de dolç turístic o de tot l’any. És el cas del nogat tallat i envasat en petites peces d’uns 10 grams.


Recordeu els Vital de Bèlgica? Els vaig comentar aquí fa poc menys d’un any i seria per mi, el producte germà del nogat de Monbana. Si bé, Monbana és més coneguda per la seva xocolata, crec que aquesta peça semi tova i amb cruiximents molt agradables mereix una certa atenció. Com a petita “pega”, crec que falten més ametlles per acabar de tenir un percentatge equilibrat de massa i fruits secs.


Sakuma ichigo o 佐久間ドロップ

Avui tornem al Japó, a parlar de dues empreses de la mateixa família però rivals entre elles, i si, amb el mateix nom: Sakuma Seika VS Sakuma Seika, i les dues fundades al 1908 sota el nom de Sakuma SoJiro. Tot un caos… intencionat? No ho tinc clar. L'historial d'una d'elles deixa entreveure que un dels fills del fundador decideix fabricar caramels pel seu compte. Però amb el mateix nom? El domini d’internet ens dóna la diferència: el .co.jp és la Sakuma més tradicional, que fa uns caramels tradicionals conservats en llaunes d’aquells temps. Sakuma, amb el .com, és l’empresa que fabrica els  Ichigo milk, els caramels que avui us ensenyo.


No són cap meravella, els 佐久間ドロップ o サクマドロップ són caramels durs amb un lleuger farcit més àcid… res, no en feu cas de la imatge de la bossa on anuncia un farcit meravellós. És un caramel de maduixa normalet i poc dolç comparat amb els caramels que es fabriquen localment. Ja he explicat moltes vegades que en àcid o dolç, els asiàtics són molt…