Bol de sucre

Recordeu Bourbon ? Una de les 25 empreses de dolços més fortes de l'actualitat? Doncs aquí tenim un altre dels seus productes per complementar el de plàtan i aranyons (el que es fa servir per al famós patxaran). Pels que us fa mandra llegir l' anterior entrada sobre aquestes gomes, sapigueu que són una delícia, sobretot pels amants de l'àcid. Crec que el truc d'aquesta goma és el petit gruix que té. Això la fa molt translúcida i els colors surten molt vius i clars. Com sabeu, al menjar pels ulls entra molt millor, i les gomes Fettuccine , si no entra per la bossa, entra pel color pastel i dolç (si, hi ha colors que desprenen dolçor) de les gomes. Aquest gust de préssec no m'ha sorprès tant com la mescla de plàtan i aranyons de l'última vegada, si bé, el préssec que posen els japonesos sempre té un punt especial comparat amb els préssecs roigs i grocs d'aquí. Especialment, si sou amants del préssec de Calanda, aquest serà una bona oportunitat per p

Amb el canvi de nacionalitat de Chupa Chups (en mans dels Italians i Holandesos) i els problemes que arrossega Fiesta , si podem parlar d’una empresa solida de piruletes és Cerdán . Fundada el 1914, aquesta empresa familiar ha sabut actualitzar-se a les necessitats de cada moment, i sempre, amb el caramel amb pal com a bandera. Dels més famosos, trobem els Galaxy Pop , el Footsie boom (o qualsevol que tingués forma de peu), el clàssic Corazón amb aquell gust de cirera tant i tant dolç i el Conde Drácula . El Conde Drácula és un caramel amb pal (un chupa) amb el sabor característic de cirera dels cors amb un xiclet a dins. La pega d’aquests caramels és que el xiclet moltes vegades queda molt enganxat al pal del centre i pràcticament n’acabes tastant molt poc de xiclet. ha sigut el cas d’aquest Drácula i m’ha fet una mica de ràbia. El sabor no podia ser millor, però si voleu saber la joia autèntica d’aquest caramel, és a la gràfica que l’embolica. Aquest Conde Drácula

L'any 2000, s’inicia l’activitat de Pobeda (Victória) a la ciutat d’Iegórievsk (a la província de Moscú, Russia). S’especialitza a l’elaboració de la xocolata amb una maquinària molt nova i un personal preparat exclusivament per fer funcionar aquestes. En només quatre anys, ha assolit la producció de 50.000 tones l’any i una varietat de productes molt ample, fabricant barretes de xocolata sense sucre, bombons amb pa d’àngel, trufes, bombons de massapà i amb altres farciments, pralinés i productes de temporada. El seu mercat són els països propers, sobretot de la Unió Europea, però dubto que arribin aquí a curt termini. Les mostres que faig servir són de la fira ISM de Colònia d’enguany (Si no sabeu què és, aquí en teniu una entrada). La goma no és pas dolenta, però tampoc em diu res especial. Si que té un sabor molt peculiar que no puc arribar a definir… potser algú que conegui el rus em podria traduir el que diu el paper? Hi surt una abella i una poma vermella a un dels

L’octubre de l’any passat, parlava d’un sabor increïble que havia posat Air heads al seu toffee de fruita pla. Una delícia que segueix superant, per poc, el seu germà de cirera. Vegeu-lo: Seguint les mateixes característiques que l’anterior, tant en elasticitat com en textura crec que el toffee de Kentucky (igual que les seves aletes de pollastre) és una delícia. No me’n cansaré mai. Algú va a Estats Units aquest estiu i me’n pot portar? :) Per cert, feliç Sant Joan i bona revetlla! Tornem al 25 amb més dolçor que mai!

He dubtat abans de fer una introducció de les galetes Oreo , principalment, perquè avui dia les coneix tothom i són, amb diferència, les galetes més venudes dels Estats Units. Les primeres galetes, que corrien per allà el 1912, eren fetes per la National Biscuit Company -un conglomerat d’empreses que es van anar fusionant des del 1898-, avui coneguda com a Nabisco i propietat de Mondelēz Internacional . La fàbrica estava ubicada a la 9a Avinguda entre el carrer 15 i 16 de Manhattan (USA), per això, alguns anomenen aquesta illa de cases: Oreo Way. A partir d’aquí, són molts els canvis que ha anat fent l’empresa i la marca, molt normal en el tipus d’empreses de gran creixement i sobretot, multinacionals. El que us ensenyo avui no són ni de bon tros, les Oreo original. Són més petites (més de la meitat que les originals!) i la seva crema és de te verd. Un te verd que, després de provar-ne d’altres, deixa bastant a desitjar. No, no la recomano, crec que s’ha volgut fer una galeta

Ja tenim el divendres aquí. Avui, després d’uns dies parlant de xocolata, tornem a les gomes. Un cas curiós, com és la novetat aquesta de Fini (deu fer un any i escaig, no gaire més). S’assembla molt a les Pikotas de Dulciora , i deixaré per més endavant quina de les dues em sembla millor. De moment, les Cerezas ¡deliciosas! són molt bones, m’han agradat tot i que és producte que dura segons a la boca. És el que té ser una goma normal amb unes quantes capes de xarop (sucre?) al voltant. És el més senzill del món, però a la gent li agrada. Crec que és especialment atractiu els Crunchy Jellies que Fini ha batejat com a Punks , on podem trobar quatre sabors menys el de cirera que es ven per separat i tal com us l’he ensenyat avui. La confusió gràfica i visual amb la bola de Dulciora és molt clara. Inicialment, per Fini serà positiu perquè la gent les agafarà pensant que és la Pikota , però a la llarga, serà una tortura perquè no hauran creat cap univers visual per aque

Des de la ciutat de Köthen (força al centre del país, prop de Leipzig , Alemanya), m’arriba aquesta mena de toffee de llet molt dolç i fort de sabor. L’empresa és International Sweet Trading Verwaltungs GmbH , així que em temo que podem descartar que en siguin els fabricants, tot i que el producte, és molt alemany i polonès. Pels pocs que menjo, és d’agrair que siguin d’aquesta manera tot i que m’atipen molt ràpidament i fan venir molta set. Si els recomano? És clar, proveu-lo, és bo! Segons els ingredients del paper, aquest producte porta únicament sucre, glucosa, llet condensada (31,1%), crema (4%) i mantega (2,3%). No em pregunteu de què és la crema, però ben segur que és un altre derivat de la llet que fa que tot plegat sigui molt dolç. Com a apunt final… no us sembla extraordinària la vaca feta amb un 3D dels d’abans? Em guardaré el paper i l’emmarcaré per quan em vulgui posar nostàlgic.

Fa un parell d’anys us vaig ensenyar uns caramels d’herbes portuguesos de la casa Lusiteca , que d’entre altres coses també són els fabricants dels xiclets Gorial o els Penha (una mena de toffee de fruita). Avui, afegeixo un sabor a aquells Airz herbs, el de saüc. No us espanteu, jo tampoc he fet servir saüc en la meva vida (encara que alguna vegada ho he vist a les caixes de te), he tirat de la Viqupèdia per fer-ne cinc cèntims del que era la planta. Sembla que té propietats diaforètiques i anticarrals, s’utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i catarro nasal cònic acompanyat de sordesa i sinusitis (també el fan servir alguna vegada per fer vi, però això ja seria un altre tema). Tot plegat, sembla que lliga molt bé amb els anteriors dos caramels: els de mentol i eucaliptus   i el de mel amb llimona . La col·lecció de caramels Airz Herbs em sembla molt bona, vindria a ser una versió dels Ricola a un preu més assequible. Si bé, amb inversions força m

Avui pastilles. S’acosten els festivals (ha passat el Primavera Sound ja fa dies…) però queda el Sónar… i les pastilles aniran de conya. Els paquets grans (21g) que fabrica l’empresa Holandesa conté el 100% de Vitamina C diària recomanada per l'OMS, mentre que el paquet aquest petit de degustació es queda a poc menys de la meitat. Tot i així, em sembla una dosi de vitamina C molt elevada. Pel que fa el sabor, el que ha aconseguit Pep-dex em sembla que deu ser el millor de tots, difícil de superar, doncs és el que més m’ha agradat. Els nabius , per molt eròtic que soni el nom, són els Blueberries , tot un clàssic als sabors nòrdics mentre que aquí ens conformem amb les mores i amb una mica de sort, als gerds. Tant la textura com la quantitat de dextrosa són correctes, una bona opció si us agraden les pastilles comprimides i amb gustos que persisteixen una bona estona a la boca. Jo, en canvi, són un tipus de dolç que ni fu ni fa, de manera que són comptades les vegades que e

Fa molt de temps que tinc abandonat l’apartat de rareses. És el que té rebre productes a mesura que el bloc es fa més conegut (gràcies a vosaltres, lectors, gràcies!). Avui és el torn del fotògraf Jonpaul Douglass que des de Los Angeles ha creat una nova manera de veure les pizzes. El fenomen s’ha estès per Instagram , una plataforma que fa servir molt i permet publicar instantàniament, allò que mengem o hem vist a una botiga. A Boldesucre també la fem servir, ho podeu veure aquí … però no ens desviem del tema. El projecte fotogràfic d’en Douglass es diu Pizza in the wild (clara referència a la pel·lícula Into the wild ? És probable) i segons Hellogiggles , les pizzes són de Little Caesars . “Pizzes pels puestus” és com algun friki català ho hauria anomenat, per sort, encara no ha sortit (la pizza no és pas gaire nostrada, i els anuncis de Casa Tarradellas no ha fet més que prolongar aquest "ecs" cap a elles). Podeu veure la galeria de projectes d’en Jonpaul D

Coi de calor, m’està deixant la xocolata estovada, per sort, hi ha coses que van amb capes protectores com aquests plàtans. Van gragejats amb sucre que els permet posteriorment, pintar amb aquest groc llampant. Meiji m’ha tornat a sorprendre per la diversitat dels seus productes, només cal que doneu un cop d’ull a les entrades que tenim etiquetades amb Meiji i flipareu. També amb aquests plàtans. Xocolata amb llet, però no gaire dolça i amb essència de plàtan tota l’estona. La cobertura exterior és suficient per aguantar la calor i mossegar sense problemes. Us ho recomano, una grandíssima troballa aquest producte. Ah, i no, no sé japonès, però si algú em vol traduir el que posa a la coberta, li regalo un producte! :)

Galler , cognom del pastisser Jean Galler, és una empresa nascuda de zero i reconeguda avui dia a molts països. Ho parlava el 2013 amb les primeres barretes de xocolata amb farciments , que pel meu gust, van tenir molt bona acceptació. Avui, és el torn d’uns bombons plans (mini rajoles, que en diuen ells), més semblants a una galeta que un bombó, que porten a la massa de cacau, una mescla d’ametlles que li donen un cruiximent molt bo. Per mida trobo que és agradable, però un xic car pel que és… ja m’enteneu, és xocolata amb llet… Però teniu alternatives, un cop d’ull al web de Galler , descobreixo set tipus de mini rajoles de xocolata: de llet (sense res mesclat), amb ametlles (que comentem avui), el de xocolata negra d’un 70% i una altra, també de 70% amb trossets de cacau pur a la massa, una altra amb un 85% (pels més agosarats), i per acabar, dos sabors amb fruites: de llima amb xocolata negra i una altra de iogurt amb gerds vermells. Qui completarà tots els sabors un d

Si encara no n’estàs del tot convençut de tastar la xocolata Monbana , tot i les boles i les xocolatines que us he parlat fa relativament poc, potser la mini barreta d’avui us acabarà de fer el pes. L’han anomenat 1934 , i conté un fantàstic 70% de cacau negre que m’ha posat molt content. És una delícia pel paladar durant el cafè o per pur vici a qualsevol moment del dia. Té una forma allargada amb dos unicorns, que són l’actual referència de Monbana després de la desaparició de la filla Louisette com a imatge de la marca el 1969. Entre els dos unicorns i amb una tipografia escollida el 2012 per modernitzar la imatge anterior, hi duu escrit Monbana, d’aquesta manera, resulta molt difícil dubtar de qui és la xocolatina.

Dos anys ben bons per trobar els Blong 3 que vaig comentar. Va sortir el tema arran una entrada que vaig fer sobre els xiclets Blong normals de maduixa (morango), raïm (uva) i menta (hortelã). I quina diferència hi ha entre els normals i els Blong 3 ? Doncs que en una unitat tens 3 experiències, la combinació de dos sabors diferents com és el cas de la maduixa i el meló que es “transforma” en una tercera experiència: un xiclet de síndria. El farcit és dels més generosos que porto veient. No és pas res estrany, ho porten fent des dels Nitro Feras (parlo d’uns que vaig comentar el 2012) i veig que segueixen igual de generosos. Això és bo, perquè dóna certa credibilitat que a tots els productes és igual. Ara que ja tinc un parell de llocs fitxats a Barcelona, amb xiclets Blong , espero actualitzar-ne més sovint, doncs valen molt la pena tant per preu com per sabor i textura. Peccin fa una bona feina aquí.

Si d’una cosa podem fatxendejar aquests dies és d’aquest Werther’s Original Crunch, doncs és dels pocs països que en tenim. El bombó de la casa Storck és dels millors que podeu trobar ara a les botigues de granel. Avellanes i ametlles trossejades i mesclades en una pasta de toffee, posteriorment, una capa fina de xocolata banya tot el bombó carregant-lo d’un sabor de xocolata amb llet molt gran (massa pel meu gust). Un nou èxit del poble de Werther , casa del confiter Gustav Nebel, el seu fundador.