Bol de sucre

Plàtans! Qui no n’ha agafat mai a granel d’aquests plàtans? Dubto que algú digui que no. Però quantes vegades n’heu agafat, i tot i tenir una aparença molt similar aquests heu dit… no és pas el sabor de sempre… Jo, moltes. Doncs la solució per evitar agafar per error els plàtans d’una altra marca és anar fins al supermercat i comprar la bossa de 100 grams de plàtans. Fini és una d’elles, i el seu plàtan (o banana) m’agrada molt. Tant la textura com la gomositat són de bona qualitat, i mentre es mantingui així, la casa Fini pot comptar amb mi per vendre una part els seus plàtans.

Avui anem a les muntanyes altes de Suïssa, on el 1901 Whilhelm Kaiser va fundar la fàbrica de xocolata que coneixem avui dia. Si bé, al llarg dels anys hi ha hagut canvis com i de propietaris. Els últims: Savencia (antic grup Bongrain S.A.), que també posseeix la crema d’untar St. Moret , Elle et Vire i els formatges Caprice des Dieux . La rajola de xocolata negra de Ghana va acompanyada de cruixents granets de café, molt aromàtic i una xocolata d’allò més refinada. S’ha desfet molt bé i quasi no he trobat res de gra a la massa de cacau. Tota una delícia. Una clara declaració d'intencions per part de Villars . El gruix de la rajola, potser un pèl fina per l’elevat cost que té, això per mi és un obstacle, ja que per menys tinc altres xocolates que s’hi acosten molt. De totes maneres, n’estic orgullós d’aquest tast, llàstima que la xafogor no acompanyi gaire.

A principis d’any vaig parlar-vos d’uns caramels comprimits . Eren de préssec madur, molt bo i havia posat el llistó molt alt per l’essència que tenia com pel regust que tenia. Però avui, provant un altre sabor de la mateixa marca, i d’un sabor que m’agrada molt, he vist que també poden equivocar-se. La llauna de plàstic Orion amb pastilles blaves amb gust de nabius no té el mateix nivell. L’empresa Japonesa, considerés de les millors 25 empreses de confiteria , crec que no té un bon gust en aquest sabor tan especial en els dolços: cal cuidar els sabors de fruites del bosc, i especialment les móres i els nabius. Un petit esforç en millorar-ho seria un nou win per l’empresa. De moment, jo de vosaltres seguiria amb altres sabors i deixaria aquest en segon pla.

Oh, les Pikotas . Crec que és el caramel de goma cobert de sucre més venut de la península. Fini , després de la còpia de la bola de cirera, n'ha tret una família de sabors que ha anomenat Pucks i té la intenció de treure mercat a aquesta joia de la corona de Dulciora . La idea és tan simple com una goma coberta de sucre, que un cop assoleix la mida desitjada, s'embolica amb un doble llaç i llestos. la combinació de colors i sabors crec que és un punt molt important. En aquest verd festuc i el vermell intens el fa reconeixible de lluny. No té tanta sort la de sabor de  Cola , que tota ella de blau, passa més desapercebuda (però ja en parlarem un altre dia). La de síndria, és per ara, el millor que he provat aquest agost. Una delícia! Dulciora S.A. fa més de vint anys que va patir una sacsejada provocada per la multinacional Cadbury, avui Mondelēz International i el tancament el 2002 d'una fàbrica a França que va passar la producció de caramels i gomes a la fà

Si teniu amics o amigues que han anat a l’índia, els podeu demanar un favor: que us portin Falero’s . Aquesta goma és tota una experiència de sabor només pel sol fet de tenir unes essències increïblement estranyes. No és que tinguin uns nabius d’un altre planeta, però sí que té un punt diferent que agraeixo molt. Els Falero són petites gomes d’una textura molt espesa que s’enganxa una mica però que rapidament, amb la saliva, es desfà i baixa avall per la gola. Segons la web de Mapro , porten suc real (no sabem si un genèric que posen a totes les gomes o polpa de cada un de les fruites exòtiques que formen la col·lecció) i els podem trobar de maduixa, taronja, tamarinde (un fruit tropical de l’est d’Àsia molt bo), mango, guaiaba, jamun (o pruna de Java, molt conegut a l'Indochina), Litxi (fruita petita i ovalada de polpa blanca i tirant al raïm blanc o moscatell), Kacchi Kairi (una fusió entre mango i llima, molt dolç) i pinya. Ja veieu quina combinació… sou capaços d’imag

Joygum és una empresa força nova, encara no ha complert els deu anys d’existència i ja s’ha convertit en un dels líders de productes amb llicència del país. Salvatore Caggegi va començar la seva activitat a la tranquil·la capital Siciliana:  Palerm , treballant les millors llicències que aconseguia i aplicant-los a productes com els d’aquí: Aquest pal de goma farcit desconec quin nom popular té, sempre que n’he volgut l’he anomenat “stripe rodó”, per diferència-jo de les tires planes i àcides que alguns deveu conèixer. Aquest de crema i farcit de maduixa és el pitjor stripe rodó que he provat, d’una qualitat molt baixa i amb un farcit molt airejat que no té ni cos per mastegar ni assaborir. No vull pensar malament, però crec que dependre tant de la llicència i posar-hi productes dolents no és la millor forma de guanyar-se la vida. Però cadascú sap el que es fa. Jo, de moment, no repetiré.

Tot comença a Munic el 1948, on la parella Karl Berger i la seva dona Franziska Berger decideixen muntar l’empresa Kalfany Bonbon GmbH . Kalfany va ser la primera empresa alemanya a fer servir envasos metàl·lics per guardar-hi caramels i va tenir molt d’èxit. Als 70, es mouen de Munic a Herbolzheim (prop de Müllheim) i els bons resultats de l’empresa els porta a acceptar una oferta de compra del grup Zertus (Que en aquell moment també va comprar l’holandesa Diele que també feia pastilles i avui ja forma part d’un conglomerat d’empreses molt gran i potent que engloba empreses que soles ja ho eren… feu números). Tots, han acabat fabricant pastilles sota el nom de Pulmoll , convertint la fàbrica de Kalfany en la més potent d’Àsia i Europa. Els Pulmoll són unes pastilles molt refrescants que van molt bé per ajudar a curar refredats. Van ser inventats pel farmacèutic francès Jacques Lafarge el 1946 als afores de París. El seu sabor clàssic era una mescla de regalèssia, mel i men