dimecres, 7 de desembre de 2016

Bombons Lindor

Oh, avui he buidat mitja cartera de nadal per comprar bombons i torró (si, en singular, perquè he volgut comprar-ne del bo i només m'ha arribat per un). Un d'ells, els que feia temps que volia posar, són els més cars i també els que porten més varietat del mercat: Els Lindor.


Lindor, és el nom dels bombons de colors i sabors diferents de Lindt, l'empresa suissa fundada al 1845. Per absència d'informació a la pagina de la pròpia empresa, faré cas de la Viquipèdia: David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann eren propietaris d'una petita botiga que confeccionava xocolata a la part vella de Zuric. Quan es va jubilar Rudolf Sprüngli-Ammann el 1892, el seu negoci es va dividir entre els seus dos fills. El fill petit, David Robert, va rebre dues botigues que van esdevenir Confiserie Sprüngli. El fill gran, Johann Rudolf, va rebre la fàbrica de xocolata. Johann Rudolf convertí, l'any 1899, la seva empresa privada en Chocolat Sprüngli AG. El mateix any va adquirir la fàbrica de xocolata Rodolphe Lindt de Berna i l'empresa canvià el seu nom a Aktiengesellschaft Vereinigte Berner und Züricher Chocoladefabriken Lindt & Sprüngli. (Mira, un nom curt i enganxós que la gent dirà en un flis-flas, heheheh). El 1994, Lindt & Sprüngli adquirí Hofbauer Österreich i la integrà a la companyia junt amb la seva marca Küfferle. El 1997 i 1998, respectivament, adquirí Caffarel i Ghirardelli. Així doncs, després de la parrafada, espero que us quedi clar que és un gegant xocolater, que alimenta moltes boques i que és en gran part, responsable d'això tant famós: Xocolata suissa.

Els comentaré amb un petita llegenda, començant per aquest rarot blanc Stracciatella

I els bombons? Bé, jo no repetiré pas. Cap bombó m'ha semblat una delícia per fer-ho, i si sou dels que us agrada l'amargant, crec que ni el bombó de xocolata del 60% us farà el pes. Poden ser molts factors, però el més possible és la diferència de paladars entre un costat i l'altre del Pirineu. Em passa amb molts productes, i aquest, no podia ser menys.

Xocolata (ups...) blanca, ja sabeu que moltes vegades en sóc un negat, però aquest cop, més que mai.

Xocolata amb llet, en trobareu a molts bombons d'aquí, crec que és l'únic que us diria: no el compreu. No té massa sentit.

Ah! Si! El millor de tots els que he comprat. Serà per les avellanes, segur.

Lindor de llimona, pas-mal.

Ugh, aquest Strawberries & Cream m'ha provocat arcades. mira que n'he provat de coses rares de maduixa japoneses, però aquest m'ha ben matat l'estómac.

Aquí ha fallat l'essència de taronja. Molt fluixa pel meu gust.

De tots els bombons, el de 60% xocolata és el segon que m'ha agradat més.

dimarts, 6 de desembre de 2016

Nyamnyam & Co.



Després d'aquesta conya, seritat. Avui us volia parlar d'una cosa que té més a veure amb el menjar, de fet, per recuperar una mica aquelles seccions OFF topic que abans acostumava a fer més. De fet, la gastronomia i els dolços es veuen obligats a entendre's i anar pel mateix camí: conèixer el que mengem, saber-ne la procedència i el cost real d'ell. I fer-ho de tot, del producte que mengem a l'embolcall que el cobreix.


Amb la vigent exposició del MACBA sobre Miralda Madeinusa, crec que és bo recordar la feina que van dur a terme l’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez a l'habitació 1418, un programa que es coordina entre el CCCB i el MACBA per a nois i noies de 14 a 18 anys, i on els artistes visuals, de música i arts escèniques van organitzar un taller de cuina saludable per a adolescents.

Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez / Foto: Ets el que menges

Tot plegat va començar fa uns anys amb el projecte Nyamnyam (alerta! no confondre amb el nyan cat) i que té espai a Poblenou, concretament al Carrer Pallars 94, 6è 1ª (Metro: Marina / Bogatell). Però del projecte, millor us en parla l'Anna Dot, qui en va fer una entrevista força espesa per A-Desk, la podeu llegir aquí. També la Marta Costa va fer una bona feina per etselquemenges fent parlar al duet sobre la seva feina a l'habitació 1418, l'entrada a més a més inclou fotografies als tallers que ens permet veure la dinàmica de com són. En tots els casos els projectes de Nyamnyam tenen com a element cohesionador, el menjar i tot el que passa al seu voltant.



Òrbita Nyamnyam: Nyam al buit, Instagram de Nyamnyam, Poblenou urban district, ... i tot plegat em porta a aquella expo que vaig veure fa temps a Can Felipa on el col·lectiu Joystick promovia la creació d'horts urbans, i mireu si ha tingut èxit la cosa! Esperem doncs, que Nyamnyam aconsegueixi el mateix amb aquesta nova generació i les seves exigències gastronòmiques canviïn el tarannà del mercat cap a uns aliments més locals, orgànics i de proximitat.

Més imatges de Plantot aquí.

divendres, 2 de desembre de 2016

Comprimits multivitamina de Jake

Ja som a l'últim més de l'any, i el començo amb un producte força atípic per aquestes dates. Si, els caramels comprimits Jake, amb vitamines i sense sucre tenen aquest punt que per mi, es poden prendre tot l'any. Aquesta essència que porta igual que em va passar a l'anterior de gerds, és refotudament deliciós!


Aquest d'avui, té la mateixa composició sòlida que l'anterior, no és cap raresa tinguen en compte que és un motlle de caramels comprimits, hehehe, però si que he notat molts menys trossets decoratius a dins. Si us fixeu amb el de gerds, sembla que sigui una mescla de fruites amb altres coses dins el comprimit, però en aquest cas, el de préssec s'ha quedat sense trossets. Només per això, els meus ulls ho han detectat com alguna cosa que no és tant natural com l'altre. Però és el mateix. De fet, el sabor és molt més bo, així que m'he deixat de collonades i crec que ja no me'n queda cap. :D


Com recordareu alguns, Jake és una marca de Packom Sweets, una empresa familiar americana que ha apostat fort per productes sense sucre (recordeu que parlem d'Amèrica, i segons on, això de sense sucre és un invent de Satanàs). L'empresa va començar al 2007, i crec que abans de fer aquests deu anys, l'empresa ha aconseguit ser prou ambiciosa, al menys, des del meu punt de vista. Fins i tot, la veig més agradable que els Smint, amb qui els vaig comparar a principis d'any. Espero poder completar tots els sabors, de moment en porto 2 de 7.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Gelatina taronja de Haocaitou

Avui les millors gelatines que he provat de la Xina, fins al moment. De fet, em refereixo a la primera que provo que és tot Xinès i no ha passat per un filtre Europeu (encara que la model de la portada vagi disfressada de marinera sexy francesa).


La veritat és que és tota una marranada. De fet, el primer que vaig obrir va sortir disparat mig metre i tot i la seva consistència gelatinosa, va supurar una mica de líquid deixant aquest rastre per tota la taula i al terra. Si també podria ser que fos una mica maldestre... però a qui no li passa això amb aquest tipus de tancats que has de forçar molt a l'obertura? Recordo així com un flash aquella neula farcida, el Trichoc, que déu ni do quina força havies de fer per obrir l'embolcall... El producte val la pena, el seu gust de taronja és molt encertat i té un aroma, regust i textura molt optimes. Evidentment, entre tot el que he provat a la Xina, aquesta goma de Haocaitou seria sense dubte una cosa que tornaria agafar.


Segons Haocaitou, entenc que aquest producte s'anomena Tanlianai, oi? Que traduït al català (a partir d'una traducció a l'anglès) seria: to be dating o to court. Com que no tinc gaire clar la relació entre un judici i els caramels gelificats entenc que és la primer opció. Uns caramels per la primer cita. Si, entenc cap on va aquest producte, heheheh.


dilluns, 28 de novembre de 2016

Les originals Bubblizz de Lutti


Després de veure el toffee Magnificat (és una de les Top 10 entrades més visitades del bloc) crec que ja és hora de veure un altre producte de la mateixa empresa. Els Bubbizz em semblaven una bona opció! Acostumats aquí a les ampolles de cola mig marró i blanques o mig marró i verdes, una ampolla rosa i blava és genial.


Segons la web de Lutti, el gust de l'ampolla és l'autèntic gust de Bubble Gum (el famós xiclet rosa. Aquí el varem conèixer com els Boomer, oi? Jo almenys, si). El seu toc àcid el fa únic, jo almenys, l'he trobat igual d'àcid que els d'aquí, i per això m'ha agradat tant! És molt bo! Ja m'estic fregant les mans per parar a un supermercat francès pel pont de la prostitució, ai, volia dir de la constitució. El seu embolcall és maco i la mascota o ninot que l'acompanya és la tendència antropomòrfica que han anat adquirint totes les marques de gomes. Posem ulls i boques a tot el que podem! Sí! Serà aquest l'inici del kawaiiisme a Europa?


Fundada el 1889, Lutti fa cent vint-i-set anys que es dedica a això. A una de les ciutats més nòrdiques de França: Bondues, i a tocar la frontera amb Bèlgica, hi ha la seva fàbrica de producció: 50.000 tones de producte l'any, quasi res oi? Us deixo amb un reportatge que va fer Journal du net fa un temps i de qui he "agafat a tall d'informatiu" aquesta genial fotografia d'un motlle.



divendres, 25 de novembre de 2016

Caramels de pròpolis sense sucre Gerió

Portem un mes, entre les pastilles de regalèssia Ga-Jol i els caramels de mel i llimona Jakemans, que indiquen que winter is comming, si, el fred i l'hivern en principi estan al caure. Ja ara a la tardor hi ha els primers refredats empipadors o aquella veu ronca que quan parlem semblem ressuscitats d'ultratomba.


Bé, doncs l'empresa gironina Gerió ha trobat el remei (i la web nova) per evitar aquests mals de coll molestos: un caramel amb pròpolis! Si, aquest producte que fabriquen les abelles, immunoestimulant, cicatritzant i un potent antibiòtic natural fa segles que es consumeix però sempre havies d'anar a llocs específics a buscar-los. Avui dia el podem trobar a forces llocs i en molts formats: líquids, cremes, pastilles de goma, complements medicinals, i un llarg etc. Amb aquest nou caramel de Gerió, juntament amb d'altres existents com els Propol-mel d'Els Pallaresos o els que fa Tastet de Mel a la Vall de Boí, fan més pràctic i agradable el seu consum diari. I per tant, no hi ha excusa aquest any, per tenir mal de coll o refredats!


El caramel ve embolicat amb un paper de plata, molt brillant i cridaner on als seus laterals s'hi pot veure la geometria del rusc de les abelles, un motiu universal i al mig la informació del caramel. Que és un caramel sense sucre, amb l'edulcorant natural estèviapròpolis i amb gust de mel i llimona. I jo afegiria que, entre aquest to marronós propi del pròpolis s'hi amaga un toc refrescant del mentol. (Nota: si, ho posa a la seva web. ;D)