Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2014

Marija Tiurina

Vint aliments diferents, vint sabors diferents. Aquest és el projecte que ha fet la il·lustradora i creadora de videojocs Marija Tiurina a la pàgina Neon Mob. Com podeu veure, és una fusió del kawaiisme japonès i pop-food (o menjar popular): hot dogs, pratzels, cafè i gelats són només un petit exemple de la col·lecció. També podeu trobar els dibuixos amb una tècnica més pròpia de l’sketch (esbós) reproduïts en plats de porcellana.


Però no s’acaba aquí. El menjar és una constant en les seves obres gràfiques, com al logo d’Animal (un lloc on diferents artistes hi han deixat la seva versió) o els kitchen doodles, per posar-ne un parell d’exemples dels molts que podeu trobar a la seva pàgina web.




Mini neules de Gottlieber

Espero que ja hàgiu paït tots els torrons de nadal i que hàgiu guardat neules per sucar-les al cava per cap d’any. Però si això de neules amb cava no us sembla gaire sensat, avui us presento les mini neules farcides de Gottlieber. Concretament: Gottlieber Spezialitäten AG.


L’empresa fundada per Elisabeth Wegeli és suïssa, de la ciutat de Gottlieben, a tocar Liechtenstein, Àustria i Bavaria. Gaudint de les vistes del llac de Constança des del 1928, i fabricant les millors neules (wafer rolls, en diuen) de la zona. A partir d’aquí, l’empresa ha seguit la tradició de passar en mans de les diferents generacions familiars i expandint la seva gama de productes, tots, derivats de la pasta de la neula (per exemple, els cons pels gelats).


Les mini neules d’avui, venen embolicades individualment amb un embolcall flowpack i segons la web, en un sortit de tres sabors: praliné, cafè mocha i gianduiotto (pasta de cacau, sucre i avellana (però també nous o ametlles). Tradicional xocolatina piemontes…

Chewits de groseller negre

Els Chewits, són uns toffees de fruita o com en diem aquí, uns sugus per la mateixa raó que als EUA en diuen taffy o els anglesos un chew: que és el nom de la marca més popular.
Els que us ensenyo avui, van ser llançats el 1965 (segons la Wikipedia) i fabricats a Southport fins al 2006, on va tancar la fàbrica per anar a Levice (Eslovàquia) on s'ha convertit, de llarg, amb la més gran de totes les que te repartides en 5 paisos, amb més de 650 treballadors i 19.800 tones l'any.

Els de maduixa, taronja, plàtan i groseller negre (o riber negre) són els sabors populars de la marca, si bé, també podem trobar Chewits d’altres sabors com macedònia, coca cola o gelat.


Dins del pack de chewits, trobem petits chews embolicats amb la cara d’en Chewsitsaurus, molt divertida i que segur que agrada molt a la canalla. A mi de petit em fascinaven els dinosaures i ara, segons quines troballes posen al National Geographic, em posa la pell de gallina. Tornant al tema, la seva textura és suau, mo…

Tubs picants

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa).


Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini. Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

Batamutka de E.Wedel

Amb el fred que fa, oi que és maco de parlar sobre tropicalisme? Doncs crec que faré una prolongació del que vaig comentar el dimecres. Sense anar fins al Japó, a Polònia hi ha la marca E. Wedel, us sona perquè no fa pas gaire que vaig comentar uns bombons farcits de cacauets trossejats: els Pierrot.


Doncs bé, avui és el torn dels Batamutka, que són una massa blanquinosa amg gust de coco. No són, pel meu gust, tan bons com els Pierrot, però tenen el seu què que els fa interessants. Hi trobo a faltar una mica de xocolata, la capa finíssima que porten aquests crec que és filar molt prim, una mica més de generositat en el cacau faria el bombó deliciós. Els Pierrot això no es notava perquè la massa que contenia els trossets de cacauet també contenia xocolata, de manera que compensava el que podia faltar a l’exterior.


Estic avisat que he de provar els “Ptasie Mleczko” també de la casa Wedel (que pertany al grup Lotte), que vol dir més o menys “Llet dels ocells” i tant la seva gràfica com l…

Pocky de xocolata i coco

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim!


Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems.


Els bastons són els que coneixeu dels Mikado, els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 kcal) són un fa…

Mentos choco & caramel

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle, els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee.


Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller, que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals.


Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta paciència per a…

Hi-Chew de llimona molt àcida

D’edició limitada, la llimona àcida és un sabor que pot semblar molt normal, però en aquest cas, Morinaga ha decidit incorporar al farcit del caramel tou, granets d’àcid (amb gust de gasosa) per potenciar el sabor i donar una sensació molt i molt cítrica a la llimona.


He de dir que és molt bo, té un sabor de llimona molt gustós (molt similar al limoncello italià), però lluny de ser una cosa estranya o innovadora. Sóc dels que hi veu més novetat els sabors combinats (per exemple, poma i maduixa) per donar una sorpresa gustativa que afegir més àcid a un producte que per mi no calia. Tot deu ser coses de segments de mercat.


L’he trobat fa relativament poc, i estem a les acabades del 2014 i el producte va sortir a inicis del 2013, així que no se tampoc fins a quin punt arriba l’edició limitada però crec que l’estan fent durar molt no? Potser la bona acollida del públic l’ha convertit en un producte fix, a les que podem afegir als Hi-Chew de fanta de raïm o a les tires Doriyaki.


Will Cotton

Un món de sucre, molt de sucre on no existeixi la diabetis. O almenys, on no hi puguis quedar de la gana que fa venir… Will Cotton és un artista plàstic nascut el 1965 a Melrose, un petit poble de Massachusetts. Després de passar per la New York Academy of Art, s’hi va quedar i va començar una carrera com a pintor figuratiu, transformant el món en un gran parc temàtic de dolços. Si en Willy Wonka mai hagués existit, ell seria la seva mà dreta.

"Cabin" 1998
"Trailer" 1998
He fet una selecció de les pintures que va fer el 2012 i que ha exposat recentment a la galeria Dorsky de Long Island (Nova York) sota el títol: Homeland [IN]Security: Vanishing Dreams, comissariada per Margaret Mathews-Berenson. Alerta, veure les següents pintures fan venir molta gana.

"Cotton candy queen" 2012
"Landfill" 2012
"Nut house" 2012
"Trash pile" 2012

UHA Shigekix de soda

Envasos i embalatges que canvien molt sovint no és pas res estrany al món dels caramels, si bé, es pot dividir també aquestes dues tendències en les empreses que s’ho poden permetre i les que en prou feines encara paguen el que van fer temps enrere. El cas de UHA (recordeu: Unique Human Adventure, encara ric molt fort, i la mascota/logo? hehehe) és del primer tipus, en deu anys l’han canviat com a mínim 4 vegades. Una barbaritat si tenim en compte que són productes que la gent li cal un temps per assimilar-los.


El que intueixo, i això pot incloure que estic totalment equivocat, és que allò que va començar com un “electroxoc cerebral” per mitjà d’una goma ultraàcida anomenada: Aha! Brain, ha passat a ser unes gomes molt àcides, evitant qualsevol relació amb l’speed… els últims envasos (és a dir, els que veieu en aquesta entrada) la cosa ha quedat amb la “mascota” o producte animat i cònic amb els llavis forçats per l’acidesa de les gomes. Una mica la cara que posava en Suprunaman.


Tot …

Caramels durs Go Naturally

Al febrer de l’any passat comentava un producte… un fudge sense sucre força dolent dels que havia provat fins llavors: els GoLightly. No se si ara els trobaria millors, però no n’he vist més per aquí així que els havia oblidat completament. Perquè parlo d’ells si ja farà quasi tres anys d’aquella experiència? Doncs perquè Hillside candy són els fabricants dels “Go Naturally” uns caramels orgànics fabricats a Estats Units.


Segons la web, puc trobar els caramels durs i orgànics amb les següents aromes: poma, cirera, mel, mel i llimona, gingebre (moltes ganes de tastar aquests!), magrana, mango amb un toc de mentol i sang de taronja (a saber què coi vol dir aquest últim… no podien posar “juice” com tothom?). La bossa que he comprat, però, conté els sabors més clàssics: Poma, llimona, magrana i cirera.


De cirera, com els Geriovit Plus de Gerió no trobareu pas res millor, però el de magrana, m’ha flipat molt. Quina delícia déu meu, només per aquest val la pena provar-los! A escala de sabor…