Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

Melody pops de Chupa-chups

Tornem a les piruletes o “xupes”. Existeix “un xupa” per referir-nos a tots els caramels amb pal que s’assemblen al famós Chupa-Chups? Bé, avui potser més que un caramel amb pal parlaríem d’un xiulet comestible.


La gràcia dels Melody Pops, és que un cop desembolicats, pots bufar per la punta i fer un xiulet molt fort. Si a més a més sou creatius, i heu aguantat el curs de flauta que vau fer a l’escola o encara pitjor, aquella ocarina que es va posar tan de moda després, sabeu que tapant tan el forat superior com l’inferior, podeu variar el so que feu en bufar.


Però si passeu del rotllo, o ja us n’heu cansat de fer el notes una estona després, podeu llepar-lo i assaborir aquesta maduixa artificial que val menys que “un duru sevillanu”. Mare de déu el que estan fent amb en nom de Chupa-Chups, no veuen els llombards de Perfetti Van Melle que això no pot ser? Una joguina mola maca, però un caramel lamentable.


Tirol amb jelly de maduixa

Tornem al Japó! Els nous Tirol de maduixa no són tan rars com els que hem comentat anteriorment: els de te verd, els de moniato o els de llet i vainilla, eren d’un llistó molt alt. No sempre es pot abusar, eh? Els d’avui fins i tot, si no us digués jo que són de Tirol, no ho veuríeu perquè no tenen res de japonès. Oi?


Fins i tot, diria que al desaparèixer la quadrícula que tenien anteriorment i substituint-lo per aquest rellotge vintage, les referencies als bombons Tirol desapareix. Però no pas el seu gran sabor! Encara que els asiàtics em solen decebre bastant amb el sabor de maduixa, aquest crec que és lleugerament millor, però ni de conya passaria el tall de bombó de xocolata del que estem acostumats aquí.


Cal tenir en compte que el punt fort és el jelly que porta a dins. D’entrada, després de veure els altres bombons el tipus de farcit que portaven, aquest no podia ser menys. Un farcit com déu mana i un jelly correcte amb el toc de maduixa corresponent. És un gran bombó, ara bé, …

Toffee de menta i xocolata de Kolafabriken

La primera vegada que els vaig veure, em pensava que eren uns caramels de Coca-Cola, o Cola "de la que" sigui. Però evidentment no lligava gaire amb la menta i xocolata que portava el caramel tou.


La mateixa web del fabricant: Kolafabriken i Ronneby, aclareix les coses. Kola, en suec, és un caramel i no precisament els caramels durs que tenim aquí, sinó aquells tous que barrejats amb llet (o sense) anomenem posteriorment toffee. L’empresa de Bräkne-Hoby va iniciar la seva activitat el 1993 amb maquinària de segona mà d’un fabricant de Gränna. Amb esforç i paciència s’han convertit en la primera fabricant de fudge de Suècia, sota dues marques: Engla Gott (una línia d’alta qualitat) i els Kolafabriken i Ronneby, més econòmics, divertits i vistosos que els altres.


Doncs per tractar-se d’un producte d’un rang més baix, crec que l’han encertat molt bé. He arribat a provar autèntica brossa sota el nom de toffee o fudge, però aquesta és un producte molt bo i el toc de menta refres…

Petit Bit de maduixa

Si us dic que és de Bourbon, no us sonarà gaire fins que us expliqui que són els fabricants del Fettuccine, tant dels de préssec com els de plàtan amb aranyons. Però avui parlarem de la seva gamma de xocolata: els bombons farcits Petit Bit.


Com bé indica el nom, són petits bombonets per picar, per fer un mos, o per provar la mescla de sabors. Cada any, l’empresa japonesa en treu un sabor diferent i crec que alhora, descarta aquell que no ha tingut tanta tirada. Una idea de producció que comparteixo: els sabors d’un producte són els determinants.


El que no s’entén és que encara tinguin aquests de maduixa, que maduixa en té poc a més a més, i el seu sabor no és en absolut, comparable amb la qualitat dels Fettuccine. El que sí que puntualitzo que m’ha agradat, que m’ha semblat idoni, és la mida dels bombons farcits i la quantitat que porten al paquet: onze, si, onze bombonets. Qui deia que arrodonir era maco?


Kerry Gum: energy

Dels pitjors xiclets que vaig emportar-me de la ISM 2015 de Colònia. La fira, que aglutina el millor sector dels dolços i confits del món, hi té lloc també aquells qui sense fabricar cap producte, en potencien el contingut mitjançant conceptes innovadors (únics?) o un màrqueting molt agressiu.


En aquest cas, Kerry Gum, ha comptat amb la imatge de Lukas Podolski(1) per promocionar uns xiclets de sabor horrible però amb ingredients interessants: cafeïna, guaranà i taurina. Una mescla que segur que et manté despert i tot, sense sucre.


Sincerament, com heu pogut notar, no és un bon xiclet per mi. No crec que el comprés mai tampoc per la publicitat. Potser perquè visualment em recorda massa la classe de persones que tunnegen el seu Seat Ibiza i s’empastifen de Paco Rabane de dalt a baix. El posicionament de la marca, en aquest cas, seria l’oposat als meus gustos. Ara bé, el concepte de fer uns xiclets més químics, més farmacèutics i vitaminats és cap on va el mercat dels xiclets, caramels …

Cola candy by Sweet Saha

Aquest caramel de l’ISM d’enguany. Encara vaig tirant de coses d’aquestes perquè em van donar un munt de caramels especialment del pavelló convidat: Turquia.


L’empresa que s’encarrega d’aquests caramels es diu SAHA CİKOLATA ŞEKERLEME SAN. TİC. LTD. ŞTİ., que a partir d’ara em referiré com a Sweet Saha i punt (només faltaria, hehehe). El caramel és dels que s’anomenen “dipositats”, aquí segur que n’heu vist perquè en fan Perfetti amb el nom de Golia Activ, Wrigley (Mars International) amb el nom de Solano o els Zero que recentment han importat de Grècia els bascos Agruconf. La diferència és que pots fer caramels amb acabats transparents però la resta és igual que un caramel normal. En aquest cas, els turcs ho deuen haver fet fer comoditat, ja que la transparència del caramel de cola és quasi nul·la, però el sabor i el paper tenen aquest aire pop vermell que és impossible confondre amb un caramel de maduixa o cirera. No és en absolut, cap meravella, però m’ha deixat el regust de cola un…

Color-rado de Haribo

Després de la bossa de Haribofavoritos, que no em va convèncer massa, avui li he donat l’oportunitat a la bossa Color-Rado (res a veure amb la ciutat de Colorado, eh?). Aquesta bossa conté un assortit de gomes, gomes de gelatina, mescles de goma amb regalèssia i trossets de regalèssia amb altres pastes i núvols tous. Els trossets de regalèssia sola els he deixat per més endavant, m’he limitat a menjar els que van combinats que m’han entrat molt millor.


De fet, ja estava avisat que aquesta bossa no és recomanable als que no ens acaba de fer el pes la regalèssia, però sí que m’interessava els “combos” i quin sabor tindrien. La conclusió és que és bona, i si com jo, no us fa gaire el pes la regalèssia, aquestes gomes mig-mig us aniran de perles.


Compartiu la bossa eh? 300g per una persona al dia és una bomba per la salut. Queda pendent més ressenyes de l’empresa alamana, potser aquest estiu m’animo i amplio la secció que ja toca.

Bubbaloo XL de Tutti frutti

Bubblicious o Bubbaloo, són aquests xiclets farcits que van tenir un boom espectacular fa uns anys. Si no eren els primers, van ser els segons, que tenien els xiclets amb un farcit molt generós. Ara una autèntica explosió a la boca.


El gat que tenen com a mascota, agrada molt al jovent per l’esperit gamberro i canalla que té. Una mica semblant seria el tigre skater que tenen els Cheetos. El gat d’avui, té cara de passar-s'ho bé o d’excitat, segons t’ho miris… i tot plegat, per anunciar un Bubbaloo una mica més gran del que estem acostumats.


Ara bé, ha augmentat la massa de xiclet, segueix tenint una gomositat molt bona i amb força qualitat però encara hi trobo una profunda mancança de durabilitat en el xiclet… perquè els costa tant fer-ho bé en aquest punt? Ho desconec, i això que forma part del grup Mondelēz International, de qui hem comentat els Bubbaloo de plàtan i de raïm.

Núvol de sucre amb espetecs de caramel

Si una cosa sap fer molt bé Meiji, és anar-me sorprenent diàriament. És estrany el dia que no trobo un producte estrany o d’aquests que dius: ho he de provar. Com és el cas d’avui amb aquest núvol de sucre plegat com si fos un mocador.


Dintre d’aquests plecs de sucre, hi ha “amagat” petits trossets de caramel àcid i una mica de pica pica. Suposo que la idea és que el caramel començes a "espategar" (existeix? ve d'espetec que fan al menjar) com ho fan els Peta Zetas aquí (Pop Rocks a altres països), però aquí Meiji no ho ha aconseguit… o jo he tingut un paquet defectuós.


El sabor, ha estat escollit per davant de tota la resta de sabors que ofereix Meiji: el de meló. I quin meló senyors i senyores! Me’n menjaria camions sencers! L’apunt final, que ja estic habituat a fer a cada entrada, és una vegada més, l’increïble gràfica il·lustrativa que ofereix l’embolcall: petites copes de cava al·lucinant per tot el paquet acompanyat d’onomatopeies d’explosions per posar èmfasi a …

Penha leite de Lusiteca

Un altre cop amb els portuguesos de Lusiteca. Ja comencen a ser uns habituals al bloc, doncs, no és estrany quan veus que fan coses d'aquesta qualitat. Fa poc havíem comentat els Airz, que serien els seus caramels saludables, però avui parlem de la part de caramels per gaudir, per picar molt de tant en tant: el dolç de llet.


Ja n'hem comentat varis de dolços de llet, però aquest té un punt suau. Els anglesos solen fer-los dolços a més no poder, aquest potencien més el punt caramelós i no tan lletós com diu el seu embolcall. En general considero que també la seva duresa és l'adequada, però la forma la podríem discutir, em recorda massa la mida i forma d'un xiclet. Potser només és una visió meva i el costum de comparar-ho amb dolços de fa temps. Una opció a tenir en compte si la veieu.


Tortitas d'arròs integral i xocolata negra

Bicentury ha fet un restyling de la marca i aquesta a les aplicacions de tots els seus productes: barretes, galetes i tortitas. Algunes receptes, desconec si han canviat, però hi han posat en Jordi Cruz (un cuiner força prometedor) que ha desenvolupat nous sabors per les tortitas. Hi ha un vídeo al canal de BicenturyMKT que ho escenifica.


Però avui jo us presento unes tortitas normals, amb un toc de xocolata, que són les que compraria més sovint una persona. (Això no vol dir que ocasionalment no siguin bones les altres de bolets, trufa o parmesà, però per un snack lleuger que em permeti arribar a l’hora de sopar sense haver de picar res més, l’opció amb un toc de xocolata és la que em sembla més bona).


Les tortitas d’arròs integral porten un 54% de xocolata negra (sucre, pasta de cacau, mantega de cacau i lecitina de soja) i un 46% d’arròs integral. Això vol dir que en el pack de dues tortitas hi van 640KJ (152kcal) i 5,8g de greixos. Una opció pels que feu exercici un parell o tres d…

Caramel de miele i timo bianco

Si hi ha una empresa actual que representi la confiteria italiana, aquesta és Leone, iniciada per Luigi Leone el 1857 en un petit espai/botiga a Alba.

Els caramels de mel amb un toc de farigola són ja uns productes posteriors al boom que va fer l’empresa amb les clàssiques pastilles, algunes gomes (poques), la seva xocolata i una especialitat italiana: regalèssia de Calàbria. Si bé tenen molts productes diferents, Leone és conegut, per mi, per les pastilles.


El caramel és molt aromàtic, però ni rastre de l’essència de farigola blanca, una planta que és molt antisèptica i creix a cada cantonada de la mediterrània. Segur que n’heu vist de plantades als parcs i jardins de la ciutat. A Sabadell en tenim forces. La mel, segons la pròpia pàgina de Leone, és de mil flors i cent per cent italiana.


El paper el veig molt vintage, no se si és perquè realment fa molt de temps que no el canvien o han fet fa poc un disseny que s’assembli a un producte tradicional i clàssic.

També tinc una caixeta d…

Cremino de Venchi

Alguns tindreu un flashback, com el que he tingut quan he trobat aquests Cremino de Venchi, els mateixos que fan els Cubigusto. Visualment són molt similars i la seva distinció només es fa palesa en la gràfica: els Venchi vénen embolicats amb un aire més modern on als laterals reforça les tres capes del bombó mentre que els Cremino van embolicats d’una estètica Modernista molt identitària i adient, pel meu gust. (A Europa, el modernisme que coneixem aquí, tenia un altre nom i no tinc ganes de buscar-lo).


Tornant al tema, com deia, els Cremino a diferència dels Cubigusto, només porta dos sabors: dues capes de crema d’avellanes de Piedmont i una capa blanca d’ametlles gianduja en el cas del Cremino clàssic i per la versió de festucs tenim les dues capes de crema de festuc i una de crema d’avellanes Piedmont al centre.


Tot plegat, reforça la idea que ja vaig tenir al començament sobre els bombons Venchi: són molt bons. Una delícia italiana que es fa des del 1878 i espero que segueixi mo…

Mint Toffee de Walker's Nonsuch

L’any passat, Walker’s Nonsuch estaven en fase de remodelació, ho dic perquè en l’any i escaig que ha passat des de l’última entrada al bloc ha canviat coses, la seva web és agradable de navegar i han tret algunes novetats.


Una d’elles, els toffees de menta, i la diferència amb els Milk Chocolate Éclair és increïble, molt millor. Tot i ser un toffee que s’enganxa força, crec que la textura i sabor valen l’esforç de provar-lo.


Encara no n’he vist per aquí, però són molt coneguts i segur que teniu algú a Londres (adquirint experiència servint cafès, hehehe) que us en pot baixar a l’estiu. A Espanya (segons Walker’s) els distribueix King Regal, fabricants i distribuïdors de productes de xocolata i gomes amb seu a Oliva (País Valencià). Jo de vosaltres els provaria, esteu avisats.

Trident de menta

Parlem d’aquests paquets més petits de Trident. Després de veure com la marca explorava diferents tipus d’envasos i semblava que apostava fort pel format pot rodó, ara surten amb unes clàssiques caixes petites. El motiu? Crec que és el posicionament a les botigues i benzineres, on ha vist que Orbit li prenia protagonisme. Tot són suposicions, és clar.


El que m’ha fet rabia d’entrada, és la seva mida reduïda que m’ha obligat a menjar-ne dos per tenir un xiclet de la mida que déu mana. A partir d’aquí, ha sigut una explosió de mentol molt bona que ha anat minvant si fa no fa en uns quinze o vint minuts, no gaire més. Et deixa la boca una mica fresca però tampoc massa, i la seva elasticitat és dura, de manera que fa molt poca salivera. Tot plegat, estic una mica decebut d’aquest producte, tenint en compte que el Trident senses o el passionberry twist eren molt millors, aquest ha quedat com el “Trident que van deixar a mitges”. Una llàstima.