Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

Black edition de 5

Després de comentar, fa temps, l'Evolution i l'Electro, avui és el torn del Black Edition. Si, sembla que estigui fent una entrada de la nova saga del Capità Amèrica, però no, són els noms dels diferents paquets de xiclets 5 (five). M'hi jugo el que vulguis que el departament de màrqueting de Wrigley ha de ser com el de Polònia, tot riures.


El "Dark Mistery", tot i que posa edició limitada, fa uns quants mesos que circula i ben segur que no deu ser casualitat que coincidís amb el boom de la nova entrega de Star Wars. Casual no és, segur. L'únic problema que tinc quan veig alguna cosa dolça amb el nom "black" i a més a més de color negre és que no puc evitar pensar que es tracta de restes de diferents xiclets, mesclats i dissimulats amb tinta de calamar (que no, que no hi posen calamar, és només un dir). Aquest però, tot i les reticències, tenia bon gust i no m'ha tenyit res de la boca.


Em sap greu els que esperàveu un xiclet dolç i divertit com …

Fettuccine de raïm

Avui ha sigut un gran dia, he completat el trio Fettuccine amb el nou sabor de raïm. El nou sabor de les gomes Bourbon m'ha portat a la glória. Crec que després del plàtan amb aranyons, aquest és el millor sabor.

La bossa, aquesta vegada, m'ha arribat amb la versió local. S'hi veu clarament un predomini del missatge en japonés i només la imatge del producte i un petit Fettuccine a la part superior esquerre ens recorda els altres envasos més occidentalitzats. Pel que fa la textura i color és exactament el mateix que les altres dues: de prèssec i de plàtan amb aranyons.


Afegir informació de la ja mencionada anteirorment a l'empresa de Niigata seria excessiu. Donar-hi un cop d'ull a la seva web però, és quasi una obligació per els que ens agrada les gomes, els snacks... i el grup de musica Scandal, hehehe.


Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit), els que importa Arcor sota el nom de Misky, els francesos de CultureMiel ara tocaria una versió de l'est.


El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honeyfilled. Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret.


Woogie, és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz. Només cal veure la seva web per veure el pols de l'empresa.…

ISM 2016: Sweet Planet

Una de les coses que no vaig posar a l'entrada de l'ISM 2016 va ser l'apartat que hi ha reservada a la fira pels estudiants del KISD: Köln InternationalS chool of Design (Escola internacional de disseny de Colònia).

Aquest any en feia onze d'una estreta col·laboració entre estudiants i fira pel desenvolupament de prototips que poden o no tirar endavant. És, en certa manera, el futur de les fires. Aquesta classe de projectes els imparteix el profesor Janz Großhans i aquest any, la secció de "Sweet Planet" anava sobre "La terra".

Entre molts projectes, me'n vaig quedar dos que em van semblar prou interessants, el de la Haiwa Wong amb el seu "Down to earth" i el de Mirco Böckelmann amb "Wonderful world".




El de la Wong és dels que em van entrar pels ulls de seguida, no és gaire habitual en un món de llums i colors, sobretot de colors fluor, hi hagi un projecte tranquil i calmat que es permeti el luxe de depurar els missatges habitua…

Maoam Bloxx

Els Maoam d’avui, i fins on jo recordo, són els mateixos que ja vaig comentar al juny del 2014, una selecció de sabors d’allò més normals amb una textura molt cremosa. D’entre els molts caramels tous que he provat, crec que aquests són dels pocs que ha repetit més de dues vegades.

Són cinc sabors que tots coneixeu: maduixa, llimona, taronja, cola i cirera. Potser el de cola no és tan habitual veure’n a les botigues però sempre és d’agrair per l’aroma aquesta tan característica.


El que m’ha animat a fer una nova entrada és el canvi cada vegada més soso que està duent a terme Haribo amb els seus productes (no els de la seva marca però si amb les que són de la seva propietat des de fa anys). Com pot ser que una marca que té un dels productes flavour-mixed més famosos del món, on apareixen fruites humanitzades gaudint del “roce” entre elles tingui aquestes presentacions tanta sosa en els seus productes més normals o amb àcid? No m’ho explico.

Maoam sour, embolcalls antics / Foto: More swee…

Bombò farcit de licor de cirera

Bombons de xocolata a principis d'una primavera estiuenca i final d'un hivern inexistent. Però com sabeu, la xocolata ja no té una temporada fixada, si bé a l'hivern se segueix consumint a grans quantitats, a l'agost si ens conviden a uns bombons, no diem pas que no.


El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt és le…

Mores de Burmar

Industrias Burmar fa anys que fan gomes, però no ha sigut fins ara a l’última fira ISM quan hi he parat atenció. Molt més coneguda pels Flax: unes barres de gelatina apte per a celíacs amb suc de fruita natural i per les cantimplores, també de gelatina, Zumrok.


Però anem a les gomes, que entre ampolles de cola, animalets i ossos, vaig veure les mores que com sabeu, m’encanten. Crec que deu ser la goma més senzilla de fer perquè sempre que les provo les trobo bones. Faci qui les faci, estan sempre dins el vàrem de bo i molt bo. I ho veig com una cosa positiva, molt positiva.


I gaire més a afegir, unes gomes vermelles i negres dins una bossa amb la mascota/logo gravada. UN altre producte d’una empresa força recent, creada el 1973 per l’actual gerent: Evaristo Burgueño. Als 80 s’afegeixen a la creació de gomes (el boom del caramel de goma, concretament) i després dels jocs olímpics de Barcelona, van treure les cantimplores. UN dia les presentarem (i em posaré nostàlgic, hehehe).

Mini candy sushi de Look-o-Look

Un altre producte de la fira ISM d’enguany, ara que he aconseguit una mica de temps per fer-ne bones fotografies, els productes que vaig emportar-me de la fira colonesa seran fluides. Doncs moltes de les novetats d’allà no passen d’això, de petits projectes que o bé en països adjacents al de fabricació. Per molts motius. Un d’ells segurament serà aquest sushi candy de Look-o-Look.


L’empresa dels països Baixos ja va sorprendre l’any passat per la gran campanya de la Pizza que va fer durant la fira ISM i que vam comentar aquí en aquest blog. Aquest any han anat un pas més enllà i han tret la Candy Bbq (mireu fotos de la fira) i el Candy Sushi. Personalment crec que són coses molt divertides però tenen un petit problema, que tot això, el que queda bé i agrada… és fer-ho DIY, és a dir, fer-ho tu mateix. Potser el factor que nosaltres podem comprar a molts llocs les gomes a granel, sense sentir-nos obligats a comprar bosses grans al supermercat i triar amb més precisió les gomes que volem …

Caramels sense sucre amb stevia de Cipi

Bomboniera és una empresa romanesa fundada el 2004 que amb ganes, s’ha convertit en una de les primeres empreses productores de caramels durs i tous del país. Sota la direcció de Ciprian Scrieciu, l’empresa ha vist créixer noves línies de producció quasi anualment: toffees, caramels tous farcits, tires de goma ensucrades, etc.


Un dels productes que em van agradar més a escala de sabor, són aquests caramels dipositats sense sucre. Aquí en tenim de molt similars: Solano, Cremosa, Werther’s Original, Lacrême i d’altres. Un altre dels punts forts és que porta stevia. En el bloc hem vist poques empreses que ho fan, i trobo que quan ho fas, i és bo, et surt un dolç molt ben parit. De fet, valoro molt més positivament un caramel amb aquestes característiques pel simple fet que les seves propietats són més naturals en comparació a altres caramels sense sucre.


I gràficament? Doncs deixant de banda el logo amb la llengua, crec que al web hi ha coses molt interessants. L’embolcall del caramel d’av…

Gianduia de Trias

Avui anem a Santa Coloma, no de Gramanet, sinó de Farners. Més us val saber on és… com a mínim, les galetes Trias (res a veure amb l’exalcalde de Barcelona) sí que sabeu què són, els guiris en van plens d’elles. I amb raó. Crec que és de les galetes preu qualitat més bones que es fan al país.


Potser la Gianduia no és el més representatiu de Can Trias, però avui és el que toca i ja més endavant, parlaré de les galetes més icòniques de Joaquim Trias. Aquesta galeta que té un plec al damunt desplaçat cap a un dels laterals ve farcida de crema de xocolata amb avellana (mínim d’un 30%). La pasta, igual que la neula, és boníssima, molt més bona que la gianduia o gianduja interior, que l’he trobat un pèl sosa. Força allunyat de la pasta original italiana, però com a galeta de cafè, de tarda o per picar alguna cosa, està bé.


Gran pasticceria amb coco de Loacker

Més novetats de la fira ISM, avui, de la mà de Loacker. La multinacional italiana fundada el 1926 per Alfons Loacker, segueix innovant i sorprenent amb els seus productes. De fet ho ha fet durant molts anys, només que costava molt que arribessin coses aquí. Ja hem vist el nivell de l'empresa, les Napolitaner o la Rose of the Dolomites, són productes d'un nivell molt alt. Tot i així, ells no han afluixat el nivell amb la galeta d'avui.


Encara avui, sembla increïble que costi tant trobar productes Loacker al supermercat, en canvi, està ple d'aquestes coses rodones amb el nom de "Principe". En fi, que ja us dic ara que espero trobar aviat aquí és aquesta galeta tipus hòstia (Oblea) banyada de xocolata amb llet i arrebossada de coco. Quina delícia! De debò que és dels productes que em vaig emportar de Colònia, enguany, que més bona vibració m’ha donat. Qui dieu que obra una franquícia Loacker a Catalunya? Quan?


Barretes toves de cacauet i pèsols de Larbee

Mes nou i un munt de productes de la fira ISM encara per comentar. De moment ja he fet la foto a aquells productes més crítics que sé que no aguantarien gaire més a casa. (També n’he fet a aquells que tenia tantes ganes de provar que si no ho feia ús quedàveu sense veure’ls).


Un dels més crítics, és aquest torronet super tou que durant el viatge em va quedar una mica deformat. El motiu pel qual vaig tornar a l’estand de Larbee, era trobar alguna novetat a les barretes de cereal amb xocolata: les Oatmeal que vaig comentar l’any passat. Però el vaig veure força arraconat, en el seu lloc, es potenciava una família de barretes que venien embolicades amb aquest paper entelat i una gràfica al voltant de la figura de la vaca. Segurament, perquè el producte porta llet, calci o un derivat que deu venir amb pols des d’Austràlia.


El més sorprenent de les dues barretes són els sabors, bé, la de cacauet no és cap misteri, és la que menys m’ha agradat i no tornaria a tocar en ma vida. Per sosa. La …