Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2012

Boles d'anís

A grans trets del que ens ofereix l'apartat de la Viquipèdia, l'anís (Pimpinella anisum) és una planta herbàcia, d'orient i importada a la Península pels àrabs. Conreada 2000 anys abans de Crist, s'emprava com a planta medicinal i avui dia, la gran majoria s'utilitza per a l'aromatització de licors i elaboració de plats.

Em sorprèn bastant que en tot l'article no es mencioni el caramel (o bola) d'anís com un confit comestible, molt benvingut a les nostres festes més assenyades, com les peladelles, els bunyols, els panellets o altres plats que tenen història i tradició al seu voltant.

Els que porto sempre al cotxe, són aquests de Gerio. Són els únics que he trobat en bossa que venen a un parell d'ultramarins (Queviures?) de Barcelona. A algunes fleques n'he vist en pots de vidre que es venen a granel, d'una mida relativament petit i amb un gust molt suau, massa pel meu gust. Aquests en canvi, són una mica més grans i tenen un sabor molt fort…

Dentyne Ice de menta verda

Dentyne és una marca molt menys coneguda a casa que qualsevol altra, com per exemple, Orbit o Trident, de fet, pertany al mateix gran grup que aquest últim: Mondelēz International.


Al 1899, a NYC el farmacèutic Franklin V. Canning va crear una fórmula per un xiclet que es venia com a “ajuda per a la higiene bucal”: “Per prevenir la caries, endolcir l’alé i mantenir les dents blanques” deien als paquets que es podien comprar a l’època (fixeu-vos, ja al 1899 es venien aquestes troles, hehehe). Al 1916 la marca va ser venuda a l’americana Chicle Company, al 1930 a Adams Gum Campany, al 2000 a Pfizer i tot segut a Cadbuty i acabar a Mondelēz (casi res, tu).


I el xiclet què tal? Doncs per ser sense sucre, l’he trobat molt bé. El seu sabor de menta és espectacular, molt refrescant i denota una mica més de mentol que els que he provat recentment. La durabilitat de xiclet no arriba als 40 minuts que promet la portada però si que tens aquella sensació de refrescant… fins i tot quan una estona …

Benvinguts

Feia temps que ho tenia en ment i avui m'he decidit per començar a remenar la plantilla i retocar algunes fotos que ja tenia pujades al flickr fa temps. Hi ha dos culpables principals a tot plegat, són dos blogs que segueixo de fa temps, especial el de la Cybele May, que el recomano ja d'entrada a tothom, i l'altre del de la Samira Kawash.

Aviso, d'entrada, que les primeres actualitzacions em basaré amb comestibles molt (massa) coneguts per aquí als voltants, després ja es veurà sobre la marxa.