Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

Larbee: barreta de civada

Avui us presento una barreta que vaig agafar a l’última edició de la fira ISM de Colònia, en vaig fer una entrada aquí explicant molt per sobre el que hi havia i els productes que vaig poder agafar, els aniré comentant al llarg de l’any. Un d'ells és aquest producte de civada, cereals, xocolata blanca i llet en pols.


A primer cop d’ull, l’efecte que provoca aquests trossets junts és maco. Estèticament és diferent de la resta de barretes que comentem aquí al bloc i té una textura molt airejada, i omple força tot i la seva reduïda mida. El sabor és la gran pega, no se si per voler fer un producte natural o per allò que en diuen “sabors orientals” (sovint ho trobo amb productes que imiten el te verd o similars). La qüestió és que és molt soso i li falta aquest de “sabor” que ens fa tan llaminera una barreta. Potser uns trossets de fruita liofilitzada? Un exemple. De moment, la versió blanca no m’ha agradat, tocarà tastar les altres versiones, especialment la de xocolata, que fa més b…

Bombons cubigusto de Venchi

Avui m’he enamorat bojament d’uns bombons. Ja m’havien avisat, però em pensava que se’n fotien i que ho deien per dir… crec que esteu obligats a provar, almenys, un dels productes Venchi. A pams.


La història de Venchi comença a la regió de Piemont (amb Torí de capital) on un ambiciós Silvano Venchi de 16 anys i envoltat de xocolaters comença a demostrar un gran talent en l’elaboració de bombons. El 1878 va obrir la seva pròpia botiga amb un producte estrella, el Nougatine, que es va fer popular molt rapidament ampliant any rera any, la superfície de treball. (No s’explica pràcticament res més d'ell, fins fa ben poc). L'any 2000, Pietro Cussino conegut per les seves xocolates farcides de ron Cunnesi s’uneix amb Venchi, dotant la marca encara amb més mestres pastissers.


Després de més de 130 anys, a Venchi es segueix produint bombons amb la mateixa vocació artesanal que als seus incis. Crec que només per aquesta raó, el sabor dels bombons supera de molt, el que podem trobar aquí…

Galetes farcides Baby Koala

Seguim a la mediterrània, on l’empresa Gerio fa un temps que té al mercat unes galetes molt semblants a les del súper heroi que mirava en Shinnosuke Nohara (Shin-Chan) i que són un “guinyo” a les Koala's March (コアラのマーチ) molt famoses al Japó.


Aquestes es diuen Baby Koala, i deixant de banda que només va vestit amb una camisa hawaiana, he de confessar que el personatge i el packagins em sembla molt graciós i kawaiià (exigeixo la normalització del verb kawaii, ja). Dins la bossa hi ha cinc peces amb un bon farciment d’una cosa que pretén semblar xocolata. No és cap delícia però és bo pels 10 cèntims que val. Ara, a més a més, els podeu comprar a granel (ho he vist a la web) que deuen sortir millor de preu. Doneu-li un parell de mossegades a veure què us semblen.


Caramels mini sense sucre d'anís i regalèsia

Avui tornem a un altre dels productes que podem trobar a les botigues de llaminadures: els mini anís de regalèssia de Vicentini. Sempre m’han sorprès les pastilles embolicades en forma de caramel per la seva reduïda mida: 0,8 cm de diàmetre. Això si, el sabor d’anís amb la regalèssia (ja sabeu que no m’agrada massa la regalèssia), és espectacular. Ja em sap greu no haver-los provat abans. Ara només em falta els de menta, el de cafè, el de llimona i el de taronja.


Vicentini és una empresa fundada el 1920 per Luigi Vicentini amb seu a Thiene, a Vèneto. Val a dir que Vicentini ja estava nedant pel món del dolç vint anys abans de la creació de l’empresa, per això no és estrany que el 1921 el van guardonar a la ciutat de Barcelona per la qualitat dels seus productes. Actualment, la quarta generació familiar porten l’empresa a temps millors.


Gummy Fruit

Gummy fruits neix amb la febre recent dels jellies embolicats individualment. Després d’anys amb els Gummy de Dulciora a cada botiga, ara ja tenim com a mínim tres marques que fan productes similars. (Cal sumar-hi els Softfruits de Vidal, més endavant).


Per la mida, la forma i l’estat en què es trobaven, em pensava que seria una mena de gomelitas de Fiesta. I ja sabeu que l’experiència no va ser massa bona. Per sort, els Gummy fruits tenien força goma a l’interior i encara estaven tous. Els sabors són un altre tema, a pams.



Dels quatre sabors principals, la taronja i la llimona són els més normals, els que m’han agradat més. En segon lloc, triaria la maduixa, que no se per quina raó, no en tenia gaire de maduixa. I per acabar, el color verd que ningú té massa clar quin sabor és però jo diria que poma… tot plegat, unes gomes de sucre i sense gluten per omplir la bossa de gomes.


Extra cool breeze

Els xiclets Extra porten al mercat Americà i Canadenc dels del 1984, convertint-se aleshores en tot un “hit”, ja que n’hi havia poquíssimes que tenien els recursos i maquinària disponible per fer-ne. També, i això ja segons la seva web, va una de les primeres marques que van fer servir un edulcorant molt intens, fet que els permetia una major durabilitat en el sabor. Wrigley, com sabeu, és lider en xiclets als mercats anglosaxons. Aquest, no podia ser menys.


Si és cert que aquest tipus de productes varien molt segons el país, això passa en el 99% de les multinacionals que fàbriques escampades produint el “mateix” producte amb adaptacions de cada país. L’Extra Cool Breeze, l’estoig de 10 pastilles, el vaig comprar fa poquet a l’aeroport de Londres mentre esperava que sortís el meu avió (La versió anglesa d’Extra no va sortir fins al 1990). Per això pot ser complicat que trobeu aquest producte per aquí, però no us perdeu massa res. La durabilitat és relativa i en el meu cas, segueix din…

Dipper de Vidal

Dipper, vindria a ser els Palitos de la Selva del mercat Ibèric. Fabricat per la ja coneguda empresa de Molina de Segura: Vidal Golosinas, de qui anteriorment hem parlat dels caramels sense sucre Lacrême o els xiclets farcits Zoom.


Tan la textura com el sabor del Dipper és força bo, una mica com els Chewits. És un producte que he menjat des de petit, fos aquest o els Palotes de Damel, i m’agraden força. La veritat, però, és que ja no se’n veuen tants, i això que als cons d’aniversari, quedava super bé.


La família Dipper inclou molts tipus de productes, però perquè ens quedi clar, és el nom que reben tots els caramels tous de Vidal. En trobarem de diferents sabors en el clàssic pal llarg: síndria i maduixa. També es poden trobar en tires planes i llargues, format stripe de maduixa, síndria i cola. I per acabar, Dippers de mida petita embolicada en doble llaç com si fos un toffee de fruites. Tot plegat, crec que crea molta confusió aquest nom per productes, a parer meu, tan diferents.


A…

Peppersmith amb un toc de llimona

Peppersmith és dels packagings més elegants que he tingut a les mans aquest 2015, no ho comparo amb les il·lustracions kawaii dels envasos japonesos, sinó per la senzillesa de la caixa, els colors, la tipografia, els relleus i el to de color que manté la família de productes.


Nascuda fa poc, el 2009 per Mike Stevens i Dan Shrimpton, treballadors d’una altra empresa: Inocent Drinks que pertany un 90% a la Coca-Cola Company. Peppersmith es caracteritza per la fabricació de xiclets, pastilles i caramels amb base de xylitol. Si bé, l’any passat, van canviar la base dels seus xiclets per un mix industrial que va provocar la ira d’alguns consumidors. Ells, ho justifiquen que el natural, s’enganxava i feia perdre les qualitats del xiclet molt rapidament (si, és el que tenen les coses naturals senyors, que no dura anys…)


Tornem a les caixes de pastilles de 100% de xylitol: són l'hòstia de refrescants, en serio (perdoneu l'expressió), és una menta brutal amb toc d’acidesa de la llimona…

Pizza de Look-o-look

Els que vau anar a la fira ISM, ho coneixereu, cada dia en donaven gratuïtament a l’entrada al costat dels Sun Rice (que aquest any ja no n’he agafat perquè en vaig quedar tip de les edicions passades, a més atipen molt).


Aquesta mini-pizza té la seva gràcia perquè va dins una caixa que respecta força les caixes de pizza originals, i també una il·lustració clavada a la que et posen normalment.


A dins però, la pizza està formada per diferents gomes: a banda dels tres trossets de pizza hi ha plàtans, ous ferrats, ossos (ossets), mores, monges de taronja i una peça verda que no se distingir. Tot plegat, ingredients molt pizzeros (mode ironia on). Per rematar-ho, un stripe vermell i àcid pel damunt dona un efecte de “ketchup” o salsa especial per pizza. Tot molt divertit i que de ben segur que agrada a la mainada.


El fabricant es diu Look-o-look, que la primera vegada vaig llegir ràpid loko-loko i em va semblar més encertat que l’original. L’empresa és originària dels Països Baixos, a And…

Anelles de pome de Trolli

Suposo que recordeu Trolli, aquella marca alamana de Mederer GmBH, oi? Avui doncs, us presento allò que m’agrada més d’aquesta marca: si! Les anelles de poma o apfelringe (en alemany). És ben segur una goma que em tornava boig de petit i encara ho fa, una mica, a estones. El seu punt d’acidesa i gomositat és increïble, rarament s’enganxa i el seu ensucrat exterior és d’un gra perfecte.


No tenen gluten ni lactosa, positiu. I una de les contres que li podem trobar és que fa servir molta gelatina de procedència animal, si bé des de l'empresa confirmen que és de la maxima qualitat del mercat. Però els vegetarians hauran de buscar altres fons d’alimentar-se, doncs sembla ser que d'anelles de poma, res de res. (Potser altres productes de la marca seran aptes per a vegetarians, no pas aquest cas).

Xocolatines de Monbana

Ja fa dies que tinc pendent aquesta entrada d’unes xocolates que vaig poder tastar al seu stand durant els dies de la fira ISM d’aquest 2015. Si bé el nom em sonava una mica, no va ser fins a visitar-los, que em van posar al corrent de les coses que ens perdem perquè no estan distribuïdes per algú al nostre mercat (benaurats aquells que poden viatjar i provar aquestes coses fora del país).


Monbana va néixer el 1934 a la mà de Luis Guattari que es dedicava a la producció de cacau i esmorzars amb base de farina de plàtan. Avui dia és una empresa que es caracteritza per l’ús de matèries primeres procedents de cultiu ecològic: República dominicana, Ghana o Nigèria són alguns dels països amb els que treballa aquest cultiu i l’utilitza a les seves produccions com ara les xocolatines quadrades, producte que porten fent des del 1978.


L’altre punt fort de l’empresa és la varietat de gama que tenen i l’elasticitat que demostren a l’hora de fabricar o modificar fórmules de xocolatines al gust de…

Maynards wine gums

Maynards ers una empresa fabricant de dolços molt potent entre Anglaterra i Canadà que posteriorment, i com hem vist amb moltes empreses d’aquest blog, han estat adquirides per d’altres més grans o més ambicioses, en aquest cas, la ja coneguda Cadbury. Posteriorment el tradicional salt a Kraft Foods i acabar sota el paraigua de Mondelēz International.


La història de Maynard comença amb dos germans: Charles i Tom que comencen l’aventura de fabricació dels dolços el 1880 a la seva cuina de Stamford Hill que després la dona d’un dels germans vendrà davant mateix de la casa. L’èxit els va animar a fundar l’empresa el 1896. L’empresa va anar creixent fins que el 1990 es va fusionar amb el fabricant de regalèssia de Tottenham Bassetts i la que ja vaig comentar fa poc: Trebor.


I com són aquests wine gums? Doncs pel meu gust, de les últimes gomes que agafaria per menjar dolços. La textura d’aquests són d’una gomositat tan dura i espesa que no saps si és una gelatina, un xiclet o un toffee que…

Barreta energètica MIG 21

Buscant informació de la barreta MIG 21 m’he trobat amb imatges de molts avions de combat, això m’ha portat a buscar a la Viquipèdia, què és un MIG21. En breus paraules, és una aeronau supersònica de combat (aquests adjectius molen) de disseny soviètic, conegut també com a Balalaica o Fishbed, segons l’OTAN. Un avió molt potent, al nivell dels F americans, només que no n’han fet tantes pel·lícules sobre ells.


La mateixa potència devien tenir al laboratori de producció de l’empresa Hongaresa Úsovsko doncs li han posat un contingut de cafeïna superior a una Red Bull: 176,5mg per 100g de producte. Segons la web de l’empresa, el farcit de coco que porta, reté aquesta cafeïna i l’allibera gradualment i durant un llarg període de temps (no diu fins quan) a la sang. Si no us acaba de fer pes el coco, també hi ha la versió amb embolcall negre, que és de cacauet i segurament, molt més similar a les barretes que mengem aquí.


El MiG 21, va cobert amb una xocolata molt dolça pel meu gust, un dels…

Trident passionberry twist

Ja feia dies que no presentava un xiclet, crec que ja anava siguen hora. Tot i així, els amants de mastegar us recomano la pàgina Gum Alert, dues noies (Shannon i Katie) que si no han comentat un xiclet, és que probablement encara no existeix.

Com no, el Passionberry Twist de Trident té un color tropical i va embolicat en un packaging d’allò més o menys exòtic. Un cop obert, de seguida es sent l’olor de fruita, no se quina, però ja us dic d’entrada que no és gens clar que sabor. Pel que fa la durabilitat, crec que després de molt de temps podem dir que aquest xiclet dura el que ha de durar. Si els Trident Senses, posem pel cas, duren uns 10 minuts, aquests ben bé fan el doble. És tot un honor haver trobat un sabor decent una bona estona.


De moment, entre els 5, Trident Senses, Happydent i Orbit, aquest és el que s’emporta el xiclet de l’any. Queden 10 mesos al davant i ja ho sentirem a dir al desembre com ha quedat la cosa.