Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2016

Caramel ratllat Starlight de Pran

Una de les empreses més potents de la República de Bangla Desh (entre l'India i Birmània), Pran, m'ha fet arribar aquest caramel. No és res de l'altre món, però han sabut treure d'un caramel senzill, ratllat i clàssic, una idea original i emocional per vendre.


No és el primer de la casa que comentem, ja vam veure el Fruitfil fa un parell d'anys. Llavors crec que l'envàs no estava ni de conya a l'alçada del producte. Avui, aquest Starlight li dona mil voltes al Fruitfil, tot i no tractar-se del mateix tipus de producte, crec que els passos que fan, són els correctes.


Com dirien els anglesos en aquest cas: Stand out from the crowd. Això estan intentant aconseguir, i al costat d'un dels països emergents més potents m'imagino que no és fàcil.

Toffee de llet de la romanesa Bomboniera

No són pocs els toffees que he parlat per aquí, de fet, a molts caramels tous a vegades hi ha certa confusió. Exemples com l'Snipe o el Jadel ens donen a entendre que poden tenir formes variades, i per els toffees d'avui, estaria bé que recordéssiu els Toffelino que vaig comentar fa uns anys.


Aquella forma tubular tan estranya que vaig notar a llavors, ara és com un standard. Només cal veure els de llet que ha fet la casa Cipi (una marca de la romanesa Bomboniera) per comprovar-ho. Però a diferència dels caramels de la mateixa marca, crec que el toffee de llet està ple d'errors. El color aquest que no acaba de ser ni crema ni el caramel del toffee original, el sabor extremadament dolç, una textura molt dura que costa d'estovar amb la saliva  Només es salva l'embolcall, que amb una estètica kitsch molt de l'Europa de l'est, podria arribar a formar part d'alguna exposició del CCCB.


En fi, que no és un bon dimecres per comprar toffees i per aquest de Cipi,…

Bombonet farcit de cacauet i caramel Carnero

Ja feia temps que no veia productes que s'assemblaven, molt descaradament, a grans marques multinacionals. En els dolços, Snickers, Mars i un llarg etc. El que recordo ara mateix és el bombonet Aidin farcit de torró amb una làmina de caramel líquid per sobre.


El Carnero de Fayz és el més aproximat a l'Snickers que he vist fins ara. Colors, tipografia, detalls gràfics.. si no fos pelcirílic que hi ha imprés, ni sabria que l'empresa que els fabrica és d'Uzbekistan. No només l'exterior s'assembla, si no que el farcit, la proporció de cada una de les parts dels sandwich, també. Això és significatiu, volgueu reconèixer-ho o no, però és ben bé una copia ben feta. I davant d'això, només puc fer una mica l'andalús i dir: Olé.
El sabor, si que no s'acosta ni en pintura a l'original i els trossets de cacauet no estaven prou torrats (o s'havien humitejat en algun moment). D'alguna manera us intento fer entendre que al mirar-me'l, li vaig donar …

Caramels de menta Pinedo

Divendres i sembla que la calor de l'agost ens va deixant enrere, alguns de vosaltres ja heu tingut el primer refredat i d'altres, com jo, ja fa setmanes que l'arrosseguem. Cap problema, és l'hora dels caramels balsàmics, aquells que ajuden a respirar, o com diuen els Pinedo "Se Respira".


Un caramel dur de forma rectangular amb els laterals arrodinits, cada fabricant te la seva forma, el seu motlle particular que l'identifica. Ben segur que amb un bon cop de Google en trobarem milers de motlles, potser fins i tot no cal anar tan lluny, al menu de la dreta si cliqueu on posa Caramels durs us en dortiràn un bon fotimer. I els Pinedo aquests? Doncs bons, sense res destacable. M'ha sorprés més, però, la seva história.


Any 2016 i em trobo amb una empresa de més de vuitanta anys que encara no te web. Bé, si que en té però no és una web pròpiament dita, tirem doncs, de la revista Sweet Press, especialitzada en dolços i xocolata. L'empresa de Burgos va né…

Pastilles de regalèssia mentolades Opal

Hem de tornar a Islàndia, concretament la capital (Reykjavík) on hi ha la fàbrica de Nói Síríus. Les pastilles de regalèssia Opal es fan, amb paciència, allà.


Com us vaig comentar amb les pastilles Tópas, als països nòrdics això de la regalèssia els torna bojos. Els encanta, els emociona. En fi, que no poden viure sense una regalèssia a la boca. A mi el que m'ha tornat boig aquesta vegada ha sigut la marca Opal, aquesta estètica tan anys 80, tan Op-Art i alhora molt neta i elegant. Entra tot l'assortit de dolços Islandesos, no en dubteu que aquests són els que sobresurten per damunt de tots els altres. No ho dic jo, és un fet que podeu comprovar vosaltres mateixos.


A l'interior, tan si compreu les caixetes de cartró o els pots rodons,  hi trobareu aquestes pastilles rodones, poc més petites que una moneda d'Euro i un xic més gruixudes. És, sens dubte, una pastilla força gran si ho comparem amb la tendència del mercat... aquestes gotes o mini pastilles que estan tan de …

Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…

Pastilles sense sucre Leonsnella

Ho vaig dir el Juliol passat, que la caixa la tinc, i els caramels també, només em faltava el temps. Ara n'he tingut, i potser el caramel n'ha sortit el principal damnificat, no m'ho tingueu en compte, seria injust que valoréssiu Leone pel producte que veureu aquí. És, com us venia prometent, el millor que tinc de la marca. Oblideu els caramels de mel i herbes o les gomes Zodiaco, les pastilles Leonsnella són una passada.



Les pastilles ja d'entrada són sense sucre, a pocs llocs veureu pastillatge sense sucre, però ells n'han sabut fer una gamma molt seductora. Jo no he volgut donar-hi gaires voltes, he tirat pel dret amb el més senzill, el de menta (si no saben fer el de menta, ja podem plegar) i molt refrescant! Oblideu-vos de les pastilles angleses amb dextrosa, això és per llepar-ho amb calma amb el seu refreshment oportú. Els colorants naturals i l'stevia són un plus que no podeu deixar per alt.



La història dels Leone o oficialment: Pastiglie Leone …

Pastilles mentolades StopHoest de Red Band

Stop Hoest (o Stophoest, tot junt) són unes pastilles mentolades, amb aquest toc de marró que veieu a la imatge. Un marró un xic lleig a primer cop d'ull, i encara més per un mediterrani com jo. No és un acabat de producte gaire comú aquí, però si que ho és a molts països nòrdics (i qui diu nòrdics, diu de mig Europa fins al Pol). La característica principal que en destaco és que són molt refrescants, i així m'ho va fer saber el pobre becari que portava una cara de no dormir a l'aeroport d'Amsterdam, ja m'agradaria rebre consells iguals a l'aeroport de Barcelona... hahaha.


El fabricant és Redband, una empresa Holandesa fundada el 1928 (sota el nom de TJSobreriegue) i enfocada ja en els seus inicis, a la fabricació de gomes, regalèssia i productes mentolats. Deu anys després, l'empresa ja opta per una segona fàbrica, aquesta a Bèlgica amb la tecnologia més avançada del moment. El punt interessant és el 1967 on es crea la marca RedBand i d'aquí ja…

Comprimits reials Wilhelmina

Portem uns dies enfeinats. Però tranquils, que ho tornem a tenir tot a lloc aviat, cap problema! Agafem aquest tram final de l'any amb la gola ben fresca, perquè no? Si m'estan sortint caramels comprimits de sota les pedres.


Aquest però, no són un producte qualsevol. El 1842, Fortuin, una empresa de la ciutat de Dokkum als Països Baixos, va iniciar la seva aventura en la confecció de dolços. Obsessionats amb el peppermint anglès, no van parar fins a aconseguir una qualitat única, fet que els va permetre confeccionar els WilhelminaMints el 1892.


Fou en aquest any quan se celebraven els 50 anys de l'empresa i es va decidir elaborar un producte prèmium que alhora, honraria a la princesa holandesa (que posteriorment esdevindria reina). Igual que les galetes Daneses o altres productes anglesos, la casa reial no va dubtar en premiar-los amb un títol que encara posseeixen. Bé, a mi el títol embarrufa força, però la pastilla l'he trobat molt acceptable.


Potser molt dolça i…