Bol de sucre

Bon dia, s'acaba el Juliol i jo marxo de mini vacances, no passa res, aquí ja he preparat entrades pels propers dies així ningú que queda sense una dosis d'article sobre dolços. Amb el d'avui, inaguro un país que no n'havia parlat fins ara: Israel. Rafael's Healthy & Tasty és una petita empresa dedicada a la fabricació de productes naturals com barretes o boles de cereal. Els ingredients emprats son molt naturals i desprenen un aroma molt peculiar. La barreja de sabors i textura ajuda a creure's la idea d'un menjar acabat de collir de terra, i no exagero. Com podeu veure, he optat per la versió de nous i gerds perquè últimament li estic fotent molta canya a aquest sabor: refrescant, toc d'acidesa adequada i un sabor molt accentuat. Podeu provar altres versions que fan: Xocolata i avellanes o Halva ( un dolç que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucr

Encara que sembli molt gran, la caixa de Läkerol és relativament petita. Uns cinc centímetres i mig d'alçada i quatre i mig d'ample la fan molt portàtil, fins i tot, diria que pel seu reduit tamany, la fan més "cuqui" i desitjable. Però no és pas l'únic envàs de l'empresa Sueca, ja fa temps que els anava al darrera... la raó? Els dissneys de les caixetes antigues que vaig veient a alguns Flickr i les versions que estàn fent de les noves. Genial! La goma de dins és molt similar a una lent ocular. Per darrera té aquesta forma conca que reforça la sortida amb força de la lletra "A" de la part frontal. (Metafòricament podria ser un crit tipus "Aaaaaaa!", i tindria lògica, ja que la imatge de l'empresa és: Läkerol, makes people talk ). La paraula Läkerol prové de la paraula Läka , que vol dir cura (de curar, no de persona al servei de l'esglèsia) en suec. I no vegis el que cura la gola amb aquest mentol que porta De sa

Inventat pel químic francès Jean -Pierre- Joseph D' Arcet , aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica. Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class , fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta.

Caramels farcits! No feia res, no, que no en parlàvem ( Woogie , Culture Miel , Misky , Nimm2 , Gerio o Sallos , per anar refrescant la memòria). De fet, no m'esperava que aquest ho fos fins que l'he menjat. Amb un format més petit del que estic acostumat i un paper que recorda molt aquest primers mapes de les Amèriques i l'estètica que envolta tot el que està associat amb el descobriment del Nou Món. I el caramel de cafè què Joan? Doncs ep, molt bo. Una gran sorpresa i crec que sí que repetiria. No tinc caramels farcits amb què comparar-ho, però de cafè recordo especialment els Kopiko i crec que estarien dins el grup de caramels que agafaria sovint. Si bé, el caramel indonesi és molt top i costa destronar-lo, sempre és bo anar provant d'altres de cafè per trencar la rutina. Barnier ? No em sona gens... Rondava l'any 1885 quan els germans Pierre i Marius Barnier varen crear la marca "Bonbons Suisses" seguint la manera suïssa de fer confits tra

Feia temps que no parlava de toffees i fudge's. Abans d'avançar, només matisar que si no vaig errat, el Toffee és un caramel tou fet amb sucre (excepte si són sense sucre) i mantega (o similar), el Fuge, és molt més tou que el toffee perquè a més a més del sucre i mantega s'hi posa llet. Això i algunes petites variacions en la fabricació el fa cremós i agradable a l'hora de menjar. Per toffee's entenc els farcits de Milka , el Cremoso de Gerio o els rodons de Walker's Nonsuch . Doncs per això els Lonka o la barreta sueca de Herrgårdstoppen AB són productes que recomano moltíssim. Com a mínim, s'han de provar. Els Lonka, a més a més, no tindreu cap problema ja que compten amb una distribució força present a tot arreu de l'estat español. Els Fudge escandinaus ja els haureu de buscar més. Segons la pàgina de la marca, Lonka prové de les paraules London Caramel Works , i va ser un negoci familiar primer a Breda (als Països Baixos, no al Gironés

Divendres passat vaig fer l'entrada número 500. No tot són dolços o salats, però déu ni do, ni jo creia que aguantaria tan fent-lo. L'experiència m'està agradant i espero seguir uns 500 productes més, pel cap baix! hehehe Tot és seguir un ritme còmode i no descartar cap dolç. Avui tenim unes catifes màgiques. Les Magic Carpets de Fini tenen aquest ratllat d'arc de Sant Martí molt curiós i que d'entrada m'ha agradat molt. Dista força de les llengües normals de colors plans que hi havia fins ara, i és, bàsicament, el mateix tallat a trossets. El punt d'acidesa és molt alt, potser massa i tot (i us ho dic jo, que m'encanta l'E330!), per tant, els que no sou gaire d'àcids eviteu-lo perquè us deixarà la llengua feta caldo.

Qui és Mentolín , ho vaig explicar en aquesta entrada . La marca que posseeix el grup Lacasa després d'adquirir l'empresa Mauri és present a tot arreu, no pels seus caramels sinó perquè on l'empresa col·loca els famosos Lacasitos hi posa de tot el que fa. Un d'ells és aquest caramel extra fuerte , o com diuen ells en llenguatge " yeye ": eXtra Fuerte . Amb un sabor més fort que la resta de la seva gamma (evidentment) i pintat amb un blau intens que em recorda més els que es classifiquen com a "menta azúl " que els potents comprimits mentolats que tenen els europeus del nord. (Anava a posar els anglesos d'exemple d'europeus... hahaha , quin lapsus)

Encara que el juliol i l’agost siguin un infern al Japó, jo hi tornaria cada any. Quina meravella de dolços que hi tenen! No me’n podria cansar mai, impossible. Per això avui hi tornem per veure un altre producte d’una de les millors empreses de dolços japonesa, la Meiji i les seves gomes. Amb un gust de raïm increïble, o de Chardonnay , com els ha agradat batejar a ells (per la idea aquesta que tenen els asiàtics del fet que els francesos són quelcom superieur , hahaha, en fi) porten uns 2400 mg de col·lagen. Aquest producte és una molècula proteica en forma de fibra, present en tots els tipus de teixits conjuntius i aporten resistència a la tensió i flexibilitat. (Si voleu més coses, sempre teniu l’entrada de la Viquipèdia , recordeu-ho). La textura gelatinosa que té a l’exterior és increïble, vull dir que no té aquella rigidesa de les gelatines d’aquí, sinó que té més una funció de membrana que cobreix un líquid a l’interior. Això ho notes de seguida a la primera mossega

Recordereu Rovellini perquè a l'abril vaig parlar del bombó farcit de cirera . La pastisseria italiana també és responsable d'aquest praliné, molt més bo que el farcit de cirera, esteu avisats. Encara que cal vigilar el seu consum, per l'elevat greix que pot arribar a portar algunes varietats d'algunes empreses, en general és un bombó molt recomanable i sa. (Sa dins el consum moderat, és clar). La pasta del praliné és una mescla d'ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. Si fa no fa, s'utilitza la mateixa quantitat d'ametlles que de sucre. La mescla de caramel i fruits secs s'ha de deixar refredar i posteriorment, ratllar fins a obtenir una pols granulada: el pralín . Aquesta pols s'incorpora en cremes que serviran fel farcit de diferents bombons. En aquest cas, però, s'ha agafat el pralín i s'ha esmicolat fins a convertir-lo en una pasta oliosa amb molt de sabor que, mesclat amb un 25 per cent de xocolata f

Fa molt de temps que vaig comentar l'existencia de les galetes Jules Destrooper . És, sens dubte, una marca que ha sabut mantenir la tradició amb petits retocs gràfics per mantenir-se actualitzada constantment. El que comento gràficament, també es pot veure en la producció dels aliments i en la cura del detall. En aquest cas, la galeta ve farcida amb una xocolata molt bona. Al meu punt de cacau, que diríem, i que potser als amants de la xocolata amb llet desaprovaran, però per això hi ha altres marques que en fan de més dolentes dolces. A sobre aquest recobriment, hi ha un decorat en forma de zig-zag que li dona el punt aquest artesanal. Que un es creuria si no fos perquè totes tenen el mateix grau de zig-zag, error i gruix. I clar, humanament , això és impossible. Si us agrada la galeta aquesta, no podeu deixar passar l'oportunitat de provar el gofre rodó. El teniu aquí documentat i fotografiat. Ah, que m'oblidava, disculpeu per la baixa i dolenta resolució d

Caram, sembla que serà un divendres negre per Ferrero, Lindt i Rübezahl. Com a mínim, pels que ens arribem a fixar-nos en aquestes notícies, entre tanta premsa rosa, futbol i pseudopolítica . No crec que els arribi a fer ni pessigolles, però ho he trobat xocant, sobretot, les meves Sun Rice preferides... :( Copio la notícia que ha aparegut a El Nacional : Un estudi de l’agència independent de seguretat alimentària Foodwatch , d’Alemanya, alerta que diversos productes de xocolata de les marques Kinder, Lindt i Rübezahl contenen substàncies que “poden provocar càncer”. L’estudi assegura que alguns dels productes contenen hidrocarburs aromàtics d’olis minerals, considerats com a possible agent cancerigen. Segons un comunicat de Foodwatch recollit per diversos mitjans alemanys, aquesta substància podria “afectar la salut dels consumidors”. Suposadament aquestes substàncies penetrarien a la xocolata a través dels embolcalls. Entre els productes estudiats en la in

Després de molt de temps sense fer-ho, tenim nova entrada de piruletes i d'un producte turc. Si els turcs, aquests a qui les minories els importa una merda, els massacren i després s'obliden de defensar els seus ciutadans dels enemics reals, els Daesh (aka ISIS). Aquests turcs. Sugabee segueix ampliant el seu ventall de productes, però la piruleta segueix tirant el carro principal. Si fa tres anys parlàvem d'una piruleta de cirera i altres fruites més populars, avui anem als que ja presenten uns sabors i mescles un pèl més exigents. Una piruleta de cafè amb llet , la combinació perfecte per fer un producte super dolç. I no m'ha convençut gaire, la veritat, hi he trobat una falta de moltes coses, de tot, que diríem. Val a dir que les piruletes que porten quelcom amb llet (a vegades anomenades smoothy pops , o vorejant aquesta nomenclatura) són difícils de fer-les potents en sabor, precisament, crec que la idea d'anomenar-les smoothy és que són suaus... o

Heheheh, que no en quedaven més per comentar? I ara! recordem la llista: els famosos Dip Dip que si encara no heu provat us mereixeu un clatellot, els bastonets Miodelka , els Happy Cup de Gerio, els Nocilla sticks i l' Snack & Go de Ferrero. Afegim doncs, els Milly Gris & Ciocc al grup! De tots els que he comentat, aquest ha agafat tanta volada que el posaria al primer de tot. Motiu? És sense gluten, sense lactosa i sense blat. I per si fos poc, la xocolata per xucar-hi els bastons de fècula de patata i arrós porta un 10% d'avellana. I tot, per un euro i mig. Potser m'he aixecat optimista però em sembla una ganga per, com a mínim, provar-lo un cop! Dr.Schär és una empresa dedicada a la fabricació de productes alimentaris sense gluten. Segons la web, tot va començar el 1922 entre el Dr. A. Schär i l'empresari Untertrifaller amb una clara intenció de dedicar-se a la producció d'aliments sans, aquí encara el tema del gluten no estava enfoc

Dimarts, el diari Vilaweb es feia ressó d'un article publicat a la revista Mètode. Mètode és una publicació trimestral de divulgació de la ciència en català. Creada el 1992 i dirigida per Martí Domínguez, el seu objectiu és fer arribar la ciència a la societat, fomentant el debat i la reflexió crítica sobre qüestions d'actualitat científica. No són pocs els productes que porten stevia i hem parlat aquí al bloc: les barretes de xocolata Torras, els caramels Cipi o els caramels Geriovit Plus , per posar-ne uns exemples. L'article que apareix al diari (no la versió més estesa, que apareix a la revista i podeu llegir aquí ), explica molt bé el tema de l'estèvia (o més conegut com Stevia ), el reprodueixo: Sucre de canyamel / Foto: Rufino Uribe Estèvia, la panacea dolça? La guerra dels edulcorants A partir de final del segle XIX, diversos edulcorants alternatius al sucre entraren en el mercat d’aliments. Alhora, el sucre de remolatxa adquiria una especia