Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Bombó Pierrot

Fundada el 1851 a Szpitalna (Polònia) per Karol Ernest Wedel. S’ha especialitzat sempre en els dolços de xocolata, en diferents graus, valent el reconeixement de tots els seus consumidors i convertint-se en una empresa molt potent de centre europa. Va ser més tard, el fill petit d'en Karol, en Jan Wedel qui després de moure la fàbrica a Varsòvia (per la guerra) i obrir una segona fàbrica a Praga va catapultar el prestigi de l'empresa.


És important mencionar aquesta segona obertura perquè, segons explica la història, va ser la primera que incorporava dins de l’empresa, una guarderia, una escola primària, un hospital, cafeteria i és recompensava als millors treballadors amb préstecs per a l’habitatge sense interessos. Va ser un model molt aclamat pel socialisme durant la segona guerra mundial.


Els Pierrot (no confondre amb els Pierrot Gourmand!) doncs, sorgeixen amb aquesta història. Un bombó praliné (massa de cacau extrusionada amb trossets de cacauet) i banyat d’una xocolata f…

Blue raspberry Air Heads

Si llegiu Airheads i us ve al cap la pel·lícula d’en Michael Lehmann amb aquella banda de música “The Lone Rangers”, és que sou molt grans. D’edat em refereixo. Però no serà el cas d’avui, evidentment, on parlaré d’un toffee de fruita extremadament bo!


Apunteu-vos-ho a on coi sigui, però quan en trobeu un, compreu-lo! És “de lo milloret” que he provat de toffee de fruita fins ara. Molt millor que aquells Laffy Taffy de Nestlé i a l’alçada dels Hi-Chew de Morinaga, sens dubte, entre aquests dos caramels tous tinc seriosos dubtes per decantar-me per un costat o l’altre. De fet, aquesta “sort” m’obligarà a comprar sempre els dos fins que ho solucioni.


16 grams d’una pasta tova d’un blau elèctric, a estones sembla poc comestible, però el sabor artificial que hi ha és per menjar-s’ho amb el paper i tot. Detall curiós, de què deu ser la idea de posar Air-heads i un globus com a imatge?


El producte, creat el 1986, és propietat de Perfetti Van Melle i la seva producció és a Erlanger, un poble…

KitKat dark version

Ximpum! Qui no conegui kitkat que surti del bloc. És broma, segur que l’heu vist i a vegades us ha fet “pal” agafar-ne, però jo crec que ho heu de fer. És del més ben parit que té Nestlé en format “barra”, després de comprar-ho a Rowntree’s de York (Anglaterra) el 1988.


El KitKat el formen quatre rengleres de galetes, fetes cada una d'elles per diferents capes de galeta i xocolata (depèn del tipus de Kitkat que compreu) i tot plegat banyat de nou amb més xocolata. Igual que el Twix, el Kitkat és una barreta per compartir. (Però la majoria de gent s’ho menja individualment perquè estem rodejats de golafres, però no ho diem mai en veu alta).


La versió “Dark” és de “lo milloret” que hi ha, negre com déu mana i sense romanços. La versió normal, encara que sigui amb una mica de llet, també m’agrada (normal, no és de Milka, per tant, és bo).


Gràficament, crec que pel Dark sobren les lletres romanticistes i daurades. Es podria haver-hi buscat un toc més fosc i un embolcall prou diferent,…

Fudge de Milanówek

Avui anirem a passar una mica de fred, ja que aquí no hi ha manera que arribi, a Polònia sembla que sí. El fred ens fa estar menys al carrer i per tant, estem “tancats” i equilicuá, anem “picant cosetes”.


Una d'elles, podria ser algun dia un dolç polac tradicional com els fudge (va puristes, que si, que molt anglès i bla bla, però la llet dels polonesos és diferent!) Si bé, sempre i quan porti llet com déu mana. No és un problema que trobarem als fudges (caramels tous o dolços de llet) fets per ZPC Milanówek, ciutat independent però pràcticament enganxada a Varsòvia (com l’Hospitalet i Barcelona).


Amb un sabor de mantega i llet molt forta, molt dolç i molt tou, aquesta barreta m’ha ben impressionat. Si bé feia temps que tenia abandonats els caramels tous perquè no hi havia manera de trobar-ne que no fossin tan enganxosos. Si heu provat els Jadel, els Bit-o-honey o els GoLightly sabeu com d’enganxosos poden arribar a ser. No és el cas de la barreta de fudge en qüestió, que amb mant…

Xiclets Fiesta

Ahir, com alguns ja heu pogut llegir, ahir va tancar Fiesta. Ho podeu llegir a La Vanguardia o a l'Ara.


Ja vaig comentar aquí que les piruletes amb forma de cor, d’una característica cirera impossible de confondre, era l’única cosa de la marca que realment valia la pena. Els Gomelitas, que em semblaven una novetat de la casa, per mi van ser una mala experiència. Però per si no fos prou… els xiclets farcits apunten el mateix camí.


Ni farcit, ni xiclet. Un roc blanc insípid amb la famosa marca Fiesta, que tantes alegries donava amb els caramels de pal o els Kojak: piruletes amb xiclet a l’interior (que no em feien gaire el pes, i crec que només he provat una vegada i fa molts anys), treia paral·lelament aquestes coses que no s’aguantaven per enlloc. Al final, l’empresa es dissoldrà, potser algú comprarà la marca, però no serà el mateix. Aquí s’acaba les entrades, doncs, de l’empresa Ponce Candy de Puerto Rico.

(*) Alguns m'ho heu comentat. Plega Fiesta, però ben segur que Kojak …

Happydent Xylit de cola

Tornem a un xiclet clàssic d’aquest bloc, els Happydent. Alguns us preguntareu perquè coi és un xiclet clàssic, oi? Molt fàcil, és dels pocs que es venen a granel, mentre la resta fan estoigs o paquets amb moltes unitats, els embolcalls individualitzats em permet agafar-ne només un parell de cada sabor i altres productes. De manera que surto de la botiga ben servit.


Els Happydent Xylit són xiclets sense sucre amb un punt de xilitol que els fa més refrescants. A diferència dels “No limit”, aquest porta un percentatge força elevat de xilitol (13%) i juntament amb l’àcid i el sabor de cola, el converteix en un dels més refrescants que he menjat últimament. Si bé, la seva durabilitat és la que és (mitjana-baixa), però el preu també ronda per allà baix, així que no és gens estrany. Punts positius per Perfetti.

Trident senses: watermelon sunrise

Si hi ha un sabor que l’anterior cap de setmana em va deixar de pedra va ser el “watermelon sunrise”, segurament, amb un rerefons al tequila sunrise… doncs és igual de dolç i addictiu! la col·lecció "Senses" de Trident, té moltes perles en tema de sabors, avui el primer de molts.


Encara que sigui una proposta molt estiuenca, jo crec que encara fa prou calor per mastegar aquestes petites dosis de xiclet amb punts de colors (a saber què deu ser… a vegades millor no saber-ho) que proven de donar una sensació de “fruita triturada” (però que no s’ha aconseguit del tot, per mi que va caure confeti d’alguna festa que es devien muntar un dia a la planta de producció…).


Trident, i per extensió Mondelēz International, han fet un gran treball amb aquest sabor (i en canvi, deixen la vergonya de les galetes Principe segueixi el seu curs...). Gràficament és força millorable, les siluetes són massa “Illustrator” i perden la calidesa dels colors que desprèn tota la resta del packaging. “Sabo…

Ibons: caramels de gingebre

Ok, som-hi, posem alguna cosa “rarota” que si no semblem massa “típics” i us avorriu. hehehe. Els Ibons pot ser que no els conegueu, jo no els havia vist fins que me n’han portat per provar-ne.

Fabricat a Indonesia en mans d'una família xinesa que va haver d'immigrar degut a una crisi molt dura als anys 30. Com ells, ho van fer milers de famílies, la Yeung van decidir emprendre una nova aventura en el món del dolç. Aquests caramels que fabriquen es caracteritzen pel gingebre que el forma i l’aroma natural que els acompanya. Dels sis sabors que hi ha disponibles, n’he pogut provar la meitat: el clàssic, el de taronja i el de menta. Aquest últim, el que s’emporta el premi de tots tres.


He començat pel clàssic, de fet, volia començar pel verd pensant que seria una menta o un sabor cítric, però al final s’ha quedat amb un regust d’un sabor que no estic gens habituat a trobar però molt dolç. No l’he acabat, tenia ganes de provar el de taronja, que desconec fins a quin punt havien p…

Caramel amb pinyons

El Caserio de Tafalla, té un producte estrella que l’ha acompanyat durant aquests 50 anys (1964-2014): Els caramels de pinyons. Avui, us ensenyo una versió “light” del caramel original, que no inclou “sucres afegits” (unes paraules que sempre m’ha semblat molt bizarres als caramels, igual amb la de “sugarless”).


Bé, doncs aquest caramel de pinyons, quadrat i dur, porta trossets de pinyó dins. Els productes, assegura l’empresa Navarresa, que són totalment naturals. En general, el producte és molt bo, l’aspecte visual del producte per fora també és adequat al tipus de producte, i crec que n’agafaria algun altre dia, però no sempre.


Del caseria de Tafalla em quedo amb els Toffers que vaig comentar aquí, molt més a la línia de caramels que m’agraden, sobretot quan comença el fred (com ara). De totes maneres, no en trobareu gaires de caramels de pinyons així que seria bo que els provéssiu almenys un cop!


Happy Cup

Si creieu que amb els Nocilla sticks, els Dip Dip de Bollycao o els Nutella & Go no n’hi havia prou, avui teniu els Happy Cup de Gerio. El mateix esperit però de tots, el més menut.


És una versió mini-mini de què hi ha al mercat actualment, galetes que et menges d’una sola queixalada i una xocolata desfeta (prou bona, te força bon gust pel preu que en vaig pagar...) però has d’aprofitar al màxim cada vegada que n'agafes per tenir-ne suficient per a tots els pals. Crec que seria bo per Gerio mantenir-se a la part dels caramels, com els que Geriovit (caramels sense sucre) que vaig comentar recentment aquí.


Twix

Avui la meva segona barreta preferida, després del Mars: el Twix amb la seva galeta i caramel! Amb el ja reconeixible embolcall daurat i una potent X al final de la marxa és de les marques més potents i juvenils que es poden trobar avui a qualsevol cantonada.


Composta per una galeta (feta a base de pols comprimit… fixeu-vos quan el trenqueu com es desintegra ràpid…) i banyada posteriorment de caramel, tenim el nucli, l’essència, del twix. Després tot plegat, queda banyat de nou amb una xocolata amb llet molt diferent de la Milka, val a dir que la xocolata de Mars Incorporated li dóna mil puntades.


El que és curiós és que, i jo llavors no menjava Twix, és que fins al 1991 a Espanya, Portugal, Bèlgica i altres països, se’l coneixia amb el nom de Raider. El producte era el mateix. Avui dia a més a més, Twix incorpora al punt de la “i”, el símbol de “pausa”. El concepte pausa però, jo el tinc molt més lligat al “moment Kitkat” de Nestlé que tants anys va funcionar, potser Mars vol conquer…

Barreta de xocolata 70% negra de Torras

Fins ara, tota la xocolata Torras que havia posat era amb stevia, aquest edulcorant que s’ha posat tan de moda a Europa després de que Europa decidís abolir la seva prohibició. Torras es va avançar molt ràpid amb la barreta de xocolata, com aquestes de mango, maduixa i plàtan o amb formats més pocket com aquesta amb un toc de menta. Avui però us ensenyo el que hem consumit a casa tota la vida.


Amb sucre i 70% de cacau com ha de ser coi! Una bona llesca de pa i si no n’hi ha prou repetir el procés fins a acabar tip. Era el recurs pels impacients, com jo, quan teníem gana i poques ganes de posar-nos a fer un pa amb tomàquet. Una barreta senzilla, de 20g i sense gluten pel dia a dia.


Smams de menta

Avui toca anar a Suïssa, a la ciutat de Dietikon on l’empresa F. Hunziker Co AG fabrica aquests toffees de fruita amb essències i colorants naturals al 100%. Fundada el 1945, la seva especialitat (i com la majoria d’empreses que fan caramels a Suïssa) a fer caramels balsàmics focalitzats a curar tos i mals de coll o també a fer gomes amb els productes més naturals possibles.


Smams és el nom amb què han batejat aquest cremós toffee de fruita (en aquest cas de menta). Al començament són molt durs de fora i no recomano gens mossegar-lo fins que no l’has ensalivat una mica. És llavors quan val la pena començar a mastegar-lo i esprémer tot el sabor que porta dins. El de menta portava un toc de refrescant que m’ha entrat de conya. EN pocs minuts m’he polit la petita mostra que tenia.


Com ja vaig fer amb el Maoam, que veig que comparteix joc de paraules amb el Smams, us mostro el paper desplegat i aquest pattern lingüístic de sabors i logos tan ben parit. Confesso que el logo és una de les co…

Fruittella de maduixa

Fruittella és molt conegut al nord, concretament als Països Baixos, i va molt bé per explicar d’on prové el nom de Perfettin Van Melle: Perfetti de la companyia italiana mentre Van Melle és l’empresa que fabrica aquests caramels suaus i molt saborosos des del 1931 a Breskens de la mà d’Isaak Van Melle.


Amb un rosat molt pàlid i una textura airejada i molt agradable, el fruitella m’han ben enamorat el paladar. El sabor és el que m’ha sorprés més, acostumat a altres productes tous més «artificials» i que aquest matisen que els colorants i les aromes són naturals, pot ser que aquest 3% de suc de maduixa (concentrat) realment faci la seva feina. (Una Fanta porta un 8%).


Ja en els seus orígens, quan va ser introduït al mercat alemany la gent l’anomenava «el dolços quadrats» i per molt que sembli una cosa ben normal avui dia, abans era un «hit», més ho va ser quan es va convertir en el primer producte en vendre’s com un rotllo quadrat. Són moltes les empreses que hi fan avui dia: Halls o Su…