Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2015

Pastilles de violeta Choward's

Des del 1930, Choward’s ha estat oferint aquestes pastilles de violeta al públic americà (i països del voltant). Amb aquest sabor, va ser conegut i consumit durant molts anys, encara que avui, per aquells que no esteu habituats al sabor de la violeta hi ha l’opció d’aconseguir-los amb gust de guaiaba, gaultheria (ni deia, ho he buscat per internet: una planta aromàtica de la qual se’n pot fer un te molt bo), llimona, menta verda i menta d’aquella que refresca una burrada.


Tinc poca cosa més a afegir del que ja ha comentat la Cybelle al seu bloc (fa deu anys...). Les pastilles tenen una aroma molt similar a les populars violetas de Madrit però el seu gust és pèssim. No les he trobat massa encertades i no se perquè són tan conegudes, no penso pas repetir-les, tot i que no descarto provar algun dels altres sabors de Choward’s com els de Tropical fruits (Guava) o menta.


Com comentava al començament, els Choward’s varen aparèixer a NYC el 1930 de la mà de Charles Howard a un humil loft de …

Vitalp: caramel d'herbes amb mel

Com passa sovint per aquestes dates, cauen els primers refredats sense febre però amb una tos força molesta. Per aquesta tos, a les farmàcies s’han inventat mil remeis en formats pastilles meravelloses… però res, el millor i més barat és llepar un caramel amb mel.


Aquí al bloc n’hem comentat uns quants, els farcits de mel de Gerió, els Dol's de Cinfa, els Airz de Lusiteca, els Halls amb vitamines o uns que són del mateix país que parlarem avui: els Ricola amb herbes de la muntanya. Suissa és un país que ha sabut vendre molt bé el privilegiat entorn en què es troba, això li ha servit per donar un valor a tot allò que obté d’ella: les vaques i les herbes. Si, els caramels d’herbes són més bons si porten una bandera quadrada amb una creu blanca.


Aquests caramels durs d’herbes i mel s’anomenen Vitalp, que alhora, és el nom de l’empresa que els fabrica (juntament amb uns comprimits de dextrosa i pols per mesclar amb l’aigua per fer begudes). Vitalp però, forma part del grup Domaco (Doc…

Jelly farcit de jelly de raïm

Avui toca anar a l’altra punta del món per provar uns caramels farcits. No és ben bé l’altra punta, però hi ha una bona estona amb avió per arribar-hi. El farcit és gelatinós així com ho és el seu recobriment, sona estrany però clarament és una experiència molt estranya. A la primera mossegada, surt el farcit que també és una gelatina i un cop mossegat aquest segon jelly, explota el sabor de raïm a la boca.

Com em tenen acostumat els japonesos, el gust és increïble, el color és molt agradable i ja us ben asseguro que la bossa dura molt poc. Els 2500mg poden ser perfectament consumits en menys de vint minuts. Val a dir, que avui tinc gana i estic en mode golafre: on.


Segons la pròpia pàgina de Kabaya, el nom de l’empresa prové d’una època en què era molt “cool” fer servir animals per anomenar l’empresa. Ocell, Gos, Guepard serien noms que funcionarien per empreses que volguessin fer un símil entre els productes que fan i els valors de l’animal. Però les associacions que faig en el cas …

Vivani pasta farcida de llet

Tornem a Turquia, i un altre cop, per provar un altre sabor de les galetes Vivani. Com haureu llegit a les farcides de gerds o de caramel, són unes galetes força populars i es poden trobar a molts llocs… de Turquia i rodalia, és clar.

En aquest embolcall, hi veiem les lletres “Milk” molt semblants a les de Milka, fins i tot, el lila del fons és molt semblant. Però res a veure una cosa amb l’altra, la idea de posar-ho d’aquesta manera és per facilitar-ne la comprensió al client sobre el tipus de producte que es tracta (i vaja, aprofitar-se de la fama de Milka per posar-hi un producte teu, no fotem). Però com que a mi no m’agrada gaire la xocolata amb llet, quan he vist que pretenien assemblar-se a les galetes de Milka, ja he posat mala cara.


No n’hi havia per tant, és una galeta comestible com les altres, només que el farcit, com que no és gaire “fort”, es perd completament. En el cas del caramel o els gerds, que per si sols són sabors potents, aquesta absència no es produïa. Però res…

Carambar: Atomic flavour

Carambar són tota una institució a França, no només pel gust, sinó per les bromes de tall anglès que hi han impreses a l’interior: Iròniques i punyents. Agraden tant, que fa uns anys, la mateixa companyia va llançar un parell de notícies falses (tot coordinat pel director de màrqueting Magali Mirault) que van aixecar molta polseguera. El “catxe” de l’empresa va augmentar molt i la gent en va tornar a comprar (i segurament, comprar. No en tinc dades per dir-ho).


I què és el Carambar? Doncs un caramel tou amb un toc de cacau, de 8 centímetres i vuit grams. La seva massa no és gaire enganxosa i això els posa al grup de pastes toves que podeu menjar tranquilament si teniu la dentadura desordenada (hehehe). El gust d’avui però, és un sabor completament artificial: Atomic (un mix de Cola, gerds i cítrics) que pretén ampliar la varietat de sabors de la casa i arribar a un públic més ansiós a provar nous sabors, com per exemple, jo mateix.


Els seus orígens es troben el 1954 a Marcq-en-Barœul …

Barretes de Toffee grans

Entre Malmö i Gothenburg, hi ha una ciutat que es diu Strömsnäsbruk. És d’aquells noms nòrdics tan divertits d’escriure i encara més pronunciar (mode ironía: on), val a dir que de més difícils n’hi ha a Islàndia, però ens quedarem a Suècia. Us vull parlar d’aquests Fudge que m’han deixat la boca aigua.


Són productes de l’anterior edició de l’ISM i estava exposat a la zona de Try Sweedish, un aparador que engloba petites i mitjanes empreses del país escandinau. Herrgårdstoppen AB és una d’elles i fa aquestes barretes de 50 grams amb diferents gustos: vainilla, avellana, toffee, xocolata, maduixa i regalèssia. Jo només vaig agafar-ne dos, sense saber gaire quin era quin, vaja, que el vermell era una maduixa o mora estava cantat. Però dels dos, el millor m’ha semblat el de vainilla, un sabor molt fort i difícil de descriure. A tots dos, el paladar ha notat un regust molt fort de llet condensada i la dolçor del sucre.


He de dir que m’ha encantat el producte, dels millors toffees que he pr…

M&M's de poma i caramel

Una de les grans coses que té anar al japó és que deixant de banda que són uns hiperconsumistes, les empreses de fora que volen instal·lar-se al país nipó hi fan molts experiments. Un d'ells és aquests M&M’s de poma i caramel.


Coneixia el gust de poma perquè és un clàssic de la confusió (sol ser a l’envàs vermell i la gent a vegades ho confon amb els de maduixa. Depèn del país). Però el toc de caramel que li han volgut posar no l’he notat enlloc, i si hi és, deu ser el que ha provocat la degradació del sabor de poma. No sempre poden ser èxits els experiments, ni tampoc tenen perquè ser acceptats al nostre paladar, però aquest, realment, no li veig la part positiva enlloc. Haurem de seguir buscant els M&M’s rars més bons, i ben segur tindrem una entrada més positiva.


Pels que aneu una mica despistats, M&M’s és una de les marques més potents de Mars Incorporated, un gran grup industrial de l’alimentació que també poseeix Twix, Mentos i Orbit, per posar-ne alguns exemple…

Family pizza

Avui tornem a les pizzes. Si heu seguit el bloc fa temps, veureu que fins ara n’havíem comentat dues: la senzilla que fan a Indonèsia els de Gummy Zone i ja més elaborada pizza de Look-o-Look (amb més varietat de gomes) dels Països Baixos.


La Family Pizza de Damel, es quedaria una mica per sobre de la de Gummy Zone. Dic una mica perquè el seu cost d’euro i pico per 64 grams comparat amb la de Gummy fa força mal, un comentari molt català, com podeu veure, però és cert. De totes maneres, com indica a la part del darrere del producte, la pizza ha estat manipulada per persones amb discapacitat i d’alguna manera, esteu contribuint a la integració laboral d’aquestes persones.


Cromàticament és una pizza amb un gran predomini del vermell, pràcticament tota la part superior és vermella amb tocs de verd i la part inferior l’ataronjat que representa la base de la pizza (deu portar molt de xili, hehehe). El seu gust és bastant nul, goma i sucre és el que notareu i potser un pel d’altres sabors qu…

Barreta de jelly i mastegable banyat de xocolata

Demà hi ha la diada de Catalunya, el que fa 5 anys només arreplegava els partits polítics a l’ofrena floral i alguns joves maulets dels pobles i viles al vespre amb concerts s’ha convertit, any rere any, en jornades històriques i pacífiques per reclamar drets totalment legítims.


L’any que es va fer la Via, va fer molt d’enrenou i va permetre redescobrir països exsoviètics com Lituània, qui sempre ha estat partidari al dret dels pobles (així ho veia clar Algirdas Butkevicius, primer ministre de Lituània, encara que el ministre Montoro li repliqués més tard i l’obligués a rectificar el que havia dit. ja sabem quin peu calcen aquesta gent). I tot plegat perquè ho dic? Doncs per les barretes Zyzi.


Naujoji Ruta AB és una empresa Lituana que té el seu principal mercat a les regions bàltiques, i la podriem considerar un referent als dolços d’aquesta zona. Una capa de caramel tou amb gust de vainilla sobre una làmina de jelly de meló banyat amb xocolata negra és molt de la zona. En trobareu mo…

Xiclets Malabar de cola

Una bona manera de trobar marques i productes nous és remenar caixes amagades al fons d’algunes botigues de queviures. Lamentablement aquí moltes d’aquestes estan desapareixent o s’han tornat un tipus de supermercat que-no-hauriem-d’anomenar “Paki”. Aquest últim, per en contra de ser una font de marques que volen créixer és totalment el contrari, un lloc on compres les marques grans més cares (estupendu).


Al sud de França, la petita botiga encara té llocs destacats tant a les ciutats com alguns pobles, i els productes que no tenen tanta tirada a les grans superfícies, hi troben el seu lloc. Els xiclets Malabar serien un exemple de producte multinacional adaptat a la venda per impuls: forma part del grup Mondelēz International, però el producte és de la casa Kréma d’origen francès.


El xiclet és una simple massa xicletosa amb un sabor de cola molt general(1) on el 51% del motiu de compra ve donat pel tatuatge que porta “de regal”. Tant els tatuatges com els adhesius que van en aquests p…

Caramel dur de blat de moro

Avui anem al Brasil, on sembla que acabarà fent més bon temps que aquí… amb aquest agost i el setembre que portem, no hi ha qui ho anomeni estiu. Però anem al que toca.


Els caramels Pocket estan fets al Brasil, i tenen una paleta de sabors del tot estranya i que m’ha cridat força l’atenció: llet, pastís de llimona, cafè, mousse de maracujà (fruita de la passiò) i el que us ensenyo avui: blat de moro. Si, tal com ho llegiu, no ho havia pensat mai d'incloure aquest sabor dins dels dolços però crec que encaixa perfectament. I la veritat és que les sensacions han sigut molt bones, m’ha encantat i efectivament m’ha despertat l’interès per provar altres productes del mateix sabor.


Els fabricants dels caramels Pocket es diuen Riclan i la seva historia la podeu llegir a la web en castellà, anglès i portuguès. Però si us fa mandra llegir-la, aquí teniu la versió reduïda.

Al començament dels anys quaranta, a l’estació de tren de la ciutat de Rio Claro s’hi varen instal·lar un grupet a fabri…

Caramel tou de poma

Ja som al setembre, i això equival a la tornada a l'escola de molts nanos. Dins del món dels dolços la seva tornada marca l'inici de moltes novetats que es posaran a la venda fins que econòmicament no siguin sostenibles o es decideixin matar per altres productes. Avui però, us torno a portar una delícia japonesa (Morinaga) que s'assembla als que ja havia comentat fa temps d'Hi-Chew.


Són de poma, com els que podeu trobar embolicats individualment però tenen un farcit al centre que incorpora alguna mena de substància (sòlida i fins com una mena de sorra) que ajuda a potenciar el sabor. És un recurs que fa un temps estan fent servir els xiclets per tal d'augmentar la durabilitat del sabor a la boca, sense massa èxit, val a dir, i que crec que té el seu punt positiu en el cas dels caramels tous. Ja ho havia vist en les versions de llimona, però en aquest cas era per explotar altres sentits a més a més del cítric, en aquest cas, és tan sols per prolongar aquest sabor de…