Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2012

Kopiko: original coffee candy

Kopiko és una marca de l'empresa Mayora  d'Indonesia. Uns altres caramels que també fan són els Kis (queda pendent una entrada d'ells) Com us podeu imaginar donant un cop d'ull el paper, és un caramel de cafè. Cafè pur i del fort, al obrir el flowpack, veiem el caramel amb una brillantor molt accentuada (no ho podeu veure a la foto), però sobta que sigui tan brillant perquè no sembla molt natural ni comestible. Durant el temps que el tens a la boca no té res d'emocionant, és bo i va bé per anar sabrejant durant una bona estona (vaja, el que fan els caramels durs). L'original (foto superior) és el més consumit, el més popular i el que podeu trobar més fàcilment, però també n'hi ha sense sucre i Cappuccino . De sense sucre no n'he trobat tot i que surt forces vegades a altres blocs sobre dolços i confits, però el de Cappuccino... ai, no aprova el meu test  He tingut l'oportunitat de tornar-ne a provar, i crec que va ser un pél exagerat, és bo, p

Ionion Hellas Toffee

Si us dic Grècia, què us ve al cap? A part de la situació econòmica (que no és el cas d'aquest bloc), algun dolç concret? Jo a part de formatge, olives negres i aquestes pans plans i rodons (si home, els que fan servir pel kebab), poca cosa típica grega us podria recomanar. Fins que, gràcies aquest bloc, un company et porta un caramel (confessant que li havien regalat, clar). Deixant de banda això, anem a parlar del que tenim aquí. Un embolcall que té problemes de registre MOLT seriosos. A l'interior, un toffee de cafè amb llet, més aviat, de llet amb un "pensament mínim" de cafè. Entre el paper i el color del toffee no hi ha gaires ganes de menjar-se'l. Pel que fa la seva elasticitat a l'hora de mastegar és bona, no s'enganxa i manté el sabor (suau i "barato") constantment. Us volia posar una mica d'informació de l'empresa (a vegades és útil per entendre els productes), però malauradament no ha sigut fàcil. Quan van fer aq

Bravo Kola

Una de les delícies que vaig provar i comprar unes quantes vegades de Suècia van ser els Bravo Kola. Una mena de toffee, quadrat i finet amb una estètica vintage impressionant. (L'estètica és el que em va cridar l'atenció de fet) Anaven amb una bossa transparent i tenien 5 peces de cada sabor: Grädd (Crema), Nöt (Nou), Choklad (Xocolata), Lakrits (Regalèssia), Hallon (Gerds) i Gräddknäck (no n'he trobat la traducció encara). Uns sabors molt ben aconseguits. Bravo Kola es fabricaven a un petit poble de Freluga a prop de Bollnäs (Suècia) a les mans de Larsson & Sons. Al 2009 però, l'empresa de Hudiksvall: Fagerström en va comprar les màquines i les receptes, i amb un canvi d'estètica als papers, el va comercialitzar per tot Suècia. Fagerström és una empresa fundada als 90 a Hudiksvall per l'Emma Fagerström . Avui dia, aquesta empresa familiar la porta la quarta generació. Nota pels curiosos i grafistes: he trobat aquests  altres toffees

Anthon Berg: since 1884

Aquí un altre exemple de com deixar-se endur per l'estètica i els clixés per triar un producte, i no un altre,... i acabar decepcionat. He sigut i sóc un gran consumidor de galetes daneses, entenent per galetes daneses la caixa blava de Royal Dansk . Per això, quan vaig llegir al paquet on hi havia aquest assortit de barres de massapà: by appointment to the royal danish court. M'esperava una cosa de la mateixa alçada. Espero que la casa danesa pengi a la forca aviat el senyor Anthon Berg per aquesta aberració. L'assortit és: Original (l'únic que vaig arribar a empassar-me), de torró (res de res, potser els fruits secs no estaven a l'alçada), de conyac (??) i doble negre (doble xocolata? ha! i això que tots tenen un mínim de 50% de xocolata...).

Tarragona, Plopp i Japp

Després d'uns dies al nord d'Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata. Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí. Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L'avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l'altre mont, però la xocolata... buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d'empassar-te'n un tros. Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta , la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop

Zoom

Jo i els xiclets tenim un problema, i potser només sóc jo però estic segur que molta gent comparteix: durant aquests 10 anys (potser més i tot) els xiclets cada vegada duren menys, són més petits, tenen menys gust i no porten cromo (això últim segurament és prescindible). Així que si vull que un xiclet em duri una bona estona, he d'anar a buscar xiclets farcits. Zoom complia aquest requisit, tot i que després vaig veure com el farcit no era ben ve líquid (com es veu a la foto), sinó d'un gelatina dura (com diu el text. Per això és important llegir tot el paper a vegades... aix). Per entendre'ns de quina mena de gel em refereixo, és com el que fan servir a les Pikotas que després cobreixen amb sucre. Pel que fa el gust, és bo tirant a molt bo, i es manté homogeni tant a la primera mossegada com al cap de 15 minuts. No us sabria dir si és poma 100%, si no fos perquè ho diu a l'embolcall, pensaria que és més llima o qualsevol altre cítric. Zoom és de Vidal , un

Hellma: Gra de cafè amb xocolata

Sovint (massa sovint) em deixo portar per l'envàs a l'hora d'agafar un producte o un altre. Als caramels que tenen paper transparent, encara hi pots fer una ullada per si fa bona pinta o no, en el cas dels flowpacks, no. Aquest cas, l'efecte lleopard que feien els grans de cafè amb el groc em van fer força gracia, és un pattern molt ben trobat que he anat veient a mols caramels i bombons de cafè. Un cop comprat el producte, oh! Enganyifa! un granet més petit que un cèntim. Un envàs que feia com a mínim 5 vegades més que el producte que hi havia a l'interior! Bé tastem-ho, aviam... pse, molta xocolata (un 56% i era bona, cal dir-ho) però el gra de cafè és pràcticament imperceptible. No se què dir-vos, a mi em sembla un despropòsit. Hellma m'ha decepcionat, m'estic repensant obrir la versió de l'ametlla recoberta de xocolata...

Bit-o-honey

Bé, aquest caramel és el típic clàssic americà a la línia del Mary Jane i Oh Henry!: trossets d'ametlla a una massa de caramel amb gust de mel que li dona una consistència i una durada més llarga. A més a més, és menys oliós que el Mary Jane, però aviso, absteniu-vos de portar aquests caramels a les butxaques. El caramel va ser fundat al 1924 per la companyia Schutter-Johnson, però al 1984 Nestlé la va comprar i l'ha seguit fabricant fins avui dia sense pràcticament canviar gaire res. A nivell gràfic, no és cap secret que s'assembli al Mary Jane, és una clara aposta de Nestlé de treure-li mercat al Mary Jane de Necco. Queda pendent provar el Bit-o-licorice i el Bit-o-peanut butter.