Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Marija Tiurina

Vint aliments diferents, vint sabors diferents. Aquest és el projecte que ha fet la il·lustradora i creadora de videojocs Marija Tiurina a la pàgina Neon Mob. Com podeu veure, és una fusió del kawaiisme japonès i pop-food (o menjar popular): hot dogs, pratzels, cafè i gelats són només un petit exemple de la col·lecció. També podeu trobar els dibuixos amb una tècnica més pròpia de l’sketch (esbós) reproduïts en plats de porcellana.


Però no s’acaba aquí. El menjar és una constant en les seves obres gràfiques, com al logo d’Animal (un lloc on diferents artistes hi han deixat la seva versió) o els kitchen doodles, per posar-ne un parell d’exemples dels molts que podeu trobar a la seva pàgina web.




Mini neules de Gottlieber

Espero que ja hàgiu paït tots els torrons de nadal i que hàgiu guardat neules per sucar-les al cava per cap d’any. Però si això de neules amb cava no us sembla gaire sensat, avui us presento les mini neules farcides de Gottlieber. Concretament: Gottlieber Spezialitäten AG.


L’empresa fundada per Elisabeth Wegeli és suïssa, de la ciutat de Gottlieben, a tocar Liechtenstein, Àustria i Bavaria. Gaudint de les vistes del llac de Constança des del 1928, i fabricant les millors neules (wafer rolls, en diuen) de la zona. A partir d’aquí, l’empresa ha seguit la tradició de passar en mans de les diferents generacions familiars i expandint la seva gama de productes, tots, derivats de la pasta de la neula (per exemple, els cons pels gelats).


Les mini neules d’avui, venen embolicades individualment amb un embolcall flowpack i segons la web, en un sortit de tres sabors: praliné, cafè mocha i gianduiotto (pasta de cacau, sucre i avellana (però també nous o ametlles). Tradicional xocolatina piemontes…

Chewits de groseller negre

Els Chewits, són uns toffees de fruita o com en diem aquí, uns sugus per la mateixa raó que als EUA en diuen taffy o els anglesos un chew: que és el nom de la marca més popular.
Els que us ensenyo avui, van ser llançats el 1965 (segons la Wikipedia) i fabricats a Southport fins al 2006, on va tancar la fàbrica per anar a Levice (Eslovàquia) on s'ha convertit, de llarg, amb la més gran de totes les que te repartides en 5 paisos, amb més de 650 treballadors i 19.800 tones l'any.

Els de maduixa, taronja, plàtan i groseller negre (o riber negre) són els sabors populars de la marca, si bé, també podem trobar Chewits d’altres sabors com macedònia, coca cola o gelat.


Dins del pack de chewits, trobem petits chews embolicats amb la cara d’en Chewsitsaurus, molt divertida i que segur que agrada molt a la canalla. A mi de petit em fascinaven els dinosaures i ara, segons quines troballes posen al National Geographic, em posa la pell de gallina. Tornant al tema, la seva textura és suau, mo…

Tubs picants

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa).


Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini. Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

Batamutka de E.Wedel

Amb el fred que fa, oi que és maco de parlar sobre tropicalisme? Doncs crec que faré una prolongació del que vaig comentar el dimecres. Sense anar fins al Japó, a Polònia hi ha la marca E. Wedel, us sona perquè no fa pas gaire que vaig comentar uns bombons farcits de cacauets trossejats: els Pierrot.


Doncs bé, avui és el torn dels Batamutka, que són una massa blanquinosa amg gust de coco. No són, pel meu gust, tan bons com els Pierrot, però tenen el seu què que els fa interessants. Hi trobo a faltar una mica de xocolata, la capa finíssima que porten aquests crec que és filar molt prim, una mica més de generositat en el cacau faria el bombó deliciós. Els Pierrot això no es notava perquè la massa que contenia els trossets de cacauet també contenia xocolata, de manera que compensava el que podia faltar a l’exterior.


Estic avisat que he de provar els “Ptasie Mleczko” també de la casa Wedel (que pertany al grup Lotte), que vol dir més o menys “Llet dels ocells” i tant la seva gràfica com l…

Pocky de xocolata i coco

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim!


Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems.


Els bastons són els que coneixeu dels Mikado, els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 kcal) són un fa…

Mentos choco & caramel

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle, els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee.


Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller, que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals.


Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta paciència per a…

Hi-Chew de llimona molt àcida

D’edició limitada, la llimona àcida és un sabor que pot semblar molt normal, però en aquest cas, Morinaga ha decidit incorporar al farcit del caramel tou, granets d’àcid (amb gust de gasosa) per potenciar el sabor i donar una sensació molt i molt cítrica a la llimona.


He de dir que és molt bo, té un sabor de llimona molt gustós (molt similar al limoncello italià), però lluny de ser una cosa estranya o innovadora. Sóc dels que hi veu més novetat els sabors combinats (per exemple, poma i maduixa) per donar una sorpresa gustativa que afegir més àcid a un producte que per mi no calia. Tot deu ser coses de segments de mercat.


L’he trobat fa relativament poc, i estem a les acabades del 2014 i el producte va sortir a inicis del 2013, així que no se tampoc fins a quin punt arriba l’edició limitada però crec que l’estan fent durar molt no? Potser la bona acollida del públic l’ha convertit en un producte fix, a les que podem afegir als Hi-Chew de fanta de raïm o a les tires Doriyaki.


Will Cotton

Un món de sucre, molt de sucre on no existeixi la diabetis. O almenys, on no hi puguis quedar de la gana que fa venir… Will Cotton és un artista plàstic nascut el 1965 a Melrose, un petit poble de Massachusetts. Després de passar per la New York Academy of Art, s’hi va quedar i va començar una carrera com a pintor figuratiu, transformant el món en un gran parc temàtic de dolços. Si en Willy Wonka mai hagués existit, ell seria la seva mà dreta.

"Cabin" 1998
"Trailer" 1998
He fet una selecció de les pintures que va fer el 2012 i que ha exposat recentment a la galeria Dorsky de Long Island (Nova York) sota el títol: Homeland [IN]Security: Vanishing Dreams, comissariada per Margaret Mathews-Berenson. Alerta, veure les següents pintures fan venir molta gana.

"Cotton candy queen" 2012
"Landfill" 2012
"Nut house" 2012
"Trash pile" 2012

UHA Shigekix de soda

Envasos i embalatges que canvien molt sovint no és pas res estrany al món dels caramels, si bé, es pot dividir també aquestes dues tendències en les empreses que s’ho poden permetre i les que en prou feines encara paguen el que van fer temps enrere. El cas de UHA (recordeu: Unique Human Adventure, encara ric molt fort, i la mascota/logo? hehehe) és del primer tipus, en deu anys l’han canviat com a mínim 4 vegades. Una barbaritat si tenim en compte que són productes que la gent li cal un temps per assimilar-los.


El que intueixo, i això pot incloure que estic totalment equivocat, és que allò que va començar com un “electroxoc cerebral” per mitjà d’una goma ultraàcida anomenada: Aha! Brain, ha passat a ser unes gomes molt àcides, evitant qualsevol relació amb l’speed… els últims envasos (és a dir, els que veieu en aquesta entrada) la cosa ha quedat amb la “mascota” o producte animat i cònic amb els llavis forçats per l’acidesa de les gomes. Una mica la cara que posava en Suprunaman.


Tot …

Caramels durs Go Naturally

Al febrer de l’any passat comentava un producte… un fudge sense sucre força dolent dels que havia provat fins llavors: els GoLightly. No se si ara els trobaria millors, però no n’he vist més per aquí així que els havia oblidat completament. Perquè parlo d’ells si ja farà quasi tres anys d’aquella experiència? Doncs perquè Hillside candy són els fabricants dels “Go Naturally” uns caramels orgànics fabricats a Estats Units.


Segons la web, puc trobar els caramels durs i orgànics amb les següents aromes: poma, cirera, mel, mel i llimona, gingebre (moltes ganes de tastar aquests!), magrana, mango amb un toc de mentol i sang de taronja (a saber què coi vol dir aquest últim… no podien posar “juice” com tothom?). La bossa que he comprat, però, conté els sabors més clàssics: Poma, llimona, magrana i cirera.


De cirera, com els Geriovit Plus de Gerió no trobareu pas res millor, però el de magrana, m’ha flipat molt. Quina delícia déu meu, només per aquest val la pena provar-los! A escala de sabor…

Happydent "no limit" de mora, kiwi i maduixa

Recordeu aquella classificació dels diferents Happydent que vaig fer aquí? Doncs aquí he trobat el millor sabor de tots els Happydent que he provat fins avui dia. La combinació de mora, kiwi i maduixa és espectacular.


És el dels sabors més potents de la marca i crec que Perfetti van Melle han fet un gran treball en aquest sabor. També cal destacar que els "no limit" tenen un percentatge de suc de fruita natural, mai sabrem quin, però alguna cosa tindrà. També és un xiclet sense sucre, encara que avui no sigui una cosa estranya, ja que la majoria que podem trobar al mercat ho són.

Altres sabors de Happydent comentats al bloc: el de cola aquí, i el de maduixa amb poma aquí.

Farcit de mel Gerió

Tornem a prop de casa que hi ha un caramel que segur que heu vist perquè a cada botiga de Barcelona n’he vist: els caramels farcits de mel de Gerió, que també fan les boles d’anís, els geriovit plus de fruites àcides o els Germiel anteriorment comentats aquí també.


El caramel m’agrada perquè és d’aquests que van plegats com si fossin un regal, una manera d’embolicar quasi artesanal pel nombre de plecs que té (comparat amb els caramels actuals és una delícia). A més a més, el caramel és força més gran dels que trobes avui dia, i no és només el farcit, és tot: molt de farcit i molt de caramel dur al voltant.


Un cop desembolicat, el caramel és prou transparent per veure un centre farcit d’un taronja fosc, que un cop partit es pot veure més clar. És molt dolç i tant el caramel (que porta aromatitzant de mel) com el farcit (que porta mel natural) són molt i molt bons. Molt fan de la mel no sóc, en menjo sobretot quan fa fred i ara que és entretemps, ajuda a pal·liar la sequera del coll. És…

Bontan ame

Japó, per descomptat, també té els seus dolços clàssics i tradicionals que no moren mai. Un d'ells és el que fabrica Seika Foods, els “Botan Ame”. Al Japó però, s’anomenen “Bontan Ame” (afegint aquesta “n”) perquè allà els fan amb gust de pampelmusa (pomelo, 文旦). La versió a “la resta del món”, distribuida per JFC International, és únicament de taronja o, com és el cas d’avui, de llimona. D’una llimona suau, molt suau (com també es veu il·lustrat a la caixa on venen embolicats).


Aquest envàs, conté 21 grams de caramels. Cada un d'ells embolicat amb un paper fi d’arròs que, alerta, et pots menjar. Jo ho he fet per una raó molt més simple, em deuen haver quedat una mica humits i el paper estava literalment enganxat al caramel, quin remei. Això en canvi queda poc elegant fer-ho amb els caramels tous o els que tenen un paper de parafina oi?


Gràficament, el pack que jo tinc és una mena de “remake”, l’original que podeu veure amb una senzilla recerca per google, és una joia que cont…

Gomes Puré de Kanro

Voleu unes gomes molt àcides i amb un gust molt fort de cítric? No us perdeu les gomes Puré de Kanro, una empresa Japonesa que m’ha sorprès molt amb aquest producte.


Són uns cors molt ben definits, sense gluten i que fan servir la gelatina (de peix) com a base. També porten vitamina C (un 70% del recomanat per una dieta de 2000 kcal per cada 40g, és a dir, a cada envàs dels que veieu a la foto). Són més fins que els Sunkist de Jelly Belly però tenen aquella densitat i rigidesa que tots els que mengen gomes coneixen.


Per fora vénen arrebossats amb sucre lustre, és a dir, que tenen la textura oposada als Kasugai, que eren molt fins però a la mínima que els tocaves s’esquerdava la capa exterior i quedaven línies blanques.Tot va per gustos, jo aquests, quan en torni a veure, en compraré una caixa sencera.


Kanro Co., com he comentat, és Japonesa, el seu mercat és majoritàriament el pacífic i països asiàtics, és difícil de trobar aquí si no vas a una botiga que tinguin especialitats japonese…

Lacasitos

Al 13 de juny de l’any 1982, l’Aragó va veure néixer un producte que podeu trobar fins a la sopa (sopa de lacasitos? meh). Els Lacasitos són unes pastilles de xocolata pintades amb set colors diferents, fets pel Grupo Lacasa, propietària també dels Conguitos i els Mentolín que ja vam comentar al seu dia aquí.


Una de les coses més maques d’aquesta marca, és la seva cal·ligrafia amb les puntes banyades de colors. Amb aquest aire de “lletra d’escola” i el tub groc amb “gomets de colors” (com l’anomenava quan no recordava el nom), molt característic.


El producte és sobretot això, xocolata bona (acceptable), banyada amb sucre fos unes quantes vegades. Hi ha unes quantes webs que diuen que els calen 150 xorros de xarop per arribar a la grandària correcte… no se pas d’on ho treuen, he vist fer boles d’anís amb menys i més grans que a pastilla. Tot plegat, segur que ho podeu trobar a prop de casa, s’ha convertit juntament amb el Chupa-Chups, d’un producte molt conegut i apreciat.