Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Artic: xiclets de canyella

Si, potser no és la millor època per ensenyar un xiclet refrescant, però crec que era interessant el seu sabor. No és que en vagi cap per aquí... n'heu vist mai? Jo diria que no, aquest és el primer xiclet de canyella que provo.


Per sabor, no tinc a què comparar-ho, és refrescant i es pot mastegar molt bé. No s'enganxa i es manté uniforme fins que s'acaba el seu sabor, val a dir, que s'acaba molt ràpid. La versió "strong mint", menta forta, és normal, no hi tinc res a destacar i només repetiria si em fes falta un xiclet i no en trobés cap marca més disponible.


El producte l'ha fabricat Confiteca, el gegant llatinoamericà nascut al 10 d'Octubre del 1963 sota el nom de American Chewing Products del Ecuador S.A., la primera companyia productora de xiclets del país amb l'exclusivitat de les patents i marques de l'American Chewing Products Corporation dels EUA. Quatre anys després, sortiria per primera vegada al mercat, el xiclet de bola Agogó, que…

The Gourmand: revista de referència

La llengua no ha de ser un problema, la revista i el seu contingut que camina entre l'art i la gastronomía ho recomano des d'ara: llegiu-la. A continuació faig una traducció i interpretació del que The Gourmand ha suposat per mi:

The Gourmand (El Gourmet) és una persona que sap i gaudeix el menjar de tots els tipus, també és una nova revista gastronòmica i cultural amb seu a Londres insípida no només per una veritable passió pel menjar, sinó per l'emocionant arribada de nous restaurants, bars, cafeteries, punts de venda d’aliments idonis pels nostres plats cada vegada més a l’abast de tots els públics.



The Gourmand és la culminació d'un viatge que va començar amb un sopar a casa amb els amics, on discutíem les nostres idees i passions pel menjar i les ganes que teníem de passar-ho tot en un format físic, quins il·lustradors ens agradaria que il·lustressin els articles, quins projectes de gasrtro-fotografia ens agradaria profunditzar… la creació de The Gourmand és un test…

Fwi de Verquin Confiseur

Rarament tinc a les mans dolços francesos, i mira que vivim just al costat, l'ultim va ser les boles Napoleón. I tinc una teoria, la meva, i és que la xocolata que els agrada a la majoria de francesos i la que ens agrada a la majoria dels catalans, és molt diferent. Parlo de majories perqué sempre hi ha aquell finolis que si, que com els francesos, li agrada la xocolata amb llet amb una dolçor que fa la merda bona que no es pot menjar.


És el cas de FWI, un producte que l'any 2012 va guanyar el premi saveur de l'année (sabor de l'any) i que al Saló Vending de Paris el Febrer vinent (2014) es presenta com una innovació (uf, quants anys dura una innovació? us ho ensenyo amb una imatge al final de l'entrada).
Fwi és una petita goma quadrada recoberta de xocolata i un acabat de sucre amb colorant (de moment, dels tres sabors tots són naturals). Al final de tot, tenen un petit film de cera d'abella que els dona aquesta brillantor característica de les boles de xocola…

Boles de xiclet Agogó

Avui toca creuar l’atlàntic per anar a l’Equador, on Confiteca C.A. fabrica més de 50 tipus de dolços. Entre molts, els més populars són les boles AGOGO. El xiclet de bola és, molt probablement, el més popular, l’han fet milers d’empreses i se segueix venent sense parar.


El que l’ha fet més popular, crec, és la constant aparició del cinema (bàsicament ianqui, però també japonès) de nanos que compren els xiclets a les màquines del carrer (o alguns interiors força transitats) tirant una moneda de 5 cèntims (de dòlar, of course) i fent girar una palanca giratòria.

Hi ha moltes varietats de màquines expenedores de xiclets de bola, la més emocionant que recordo, estiuejant per Empuriabrava, és una mena de pin ball: baixava la bola i jugaves amb el teu xiclet fent punts que no servien per res, a més a més allà dins hi devia haver un fotimer de merda que s’anava enganxant al voltant del xiclet, fins que perdies i la bola queia pel forat. I te la menjaves amb tota mena de delícies de l’interi…

Super turbo auto gum

Amb la feina i tot plegat, no vaig caure que el dijous 3 d'Octubre vaig fer el post número 100! Visca. Avui per "celebrar-ho" comentem un producte pràcticament igual que aquell dia, però de sabor incomparable. No us despisteu i agafeu els lusitans, que aquests de Turquia (només en conec els distribuidors, no el fabricant...) no els surt igual de bé, de moment...

Si bé els TURBO AUTO GUM tenen el que realment importa en aquests productes: la pegatina, l’adhesiu, l’sticker o com vulgueu dir-ne, guapes guapes, tant que m’he posat a buscar-ne per internet fins a trobar aquest col·leccionista amb material espectacular.
Imatge de My Bubble Inserts


Super Natilla

Super natilla és un caramel tou de llet amb un sabor, molt simbòlic, de nous. El que aquí sempre s’ha venut com un dolç de llet però en aquest cas li han posat un toc diferent. Hi dic així amb diminutius perquè encara li estic buscant les nous… potser sóc jo, eh?! De totes maneres, informativament al seu web diuen que els dolços estan fets amb un 100% de llet, potser tot plegat és això el que trobo estrany, dec estar més acostumat al que deuen posar als altres productes similars aquest.



D’altra banda, el que m’agrada de l’embolcall és la cara de l’ós. Té un aire dels dibuixos animats de Hanna-Barbera amb dibuixos com Pixie, Dixie and Mister Jinks o l’arxifamós Yogi Bear (l’Os Yogui), també entra una mica a l’estètica gràfica de Rocky and Bullwinkle, Inspector gadget entre d’altres que no recordo ara mateix.



Montes és una empresa Mexicana molt potent al seu país, fundada al 1938 per Miguel Montes Castellanos ha sabut mantenir-se un un producte cultural entre els ciutadans mexicans. Treb…

Śnieżka Trufle: trufa de ron amb xocolata

Ara que arriba el fred (de mica en mica, al migdia encara fa una calor-seca impressionant, com indica l'incendi del Baix Empordà d’ahir) començo a comentar coses amb xocolata, aquest líquid o sòlid tan preuat que ens el mengem de moltes maneres i a vegades el fem servir per banyar dolços… o trufes (amb ron), que vindria a ser el cas d’avui.


La trufa banyada Śnieżka és un clàssic, ho dic per la textura de la trufa i la xocolata són d’allò més normals (la xocolata massa dolça pel meu gust). Però el sabor de la trufa, el que es nota al paladar, és deliciosa, a part del ron serà també per la mantega?

Nogensmenys a Polònia és on se'n fan de les millors i és una de les grans tradicions culinàries de la zona. Si se’m permet, diria que aquesta trufa banyada és comparable amb els altres dolços del país com el Makowiec (coca de llavors de rosella), el Piernik (pa de gingebre, també en fan de banyats amb xocolata, per mi els millors) i el Prince Polo, unes galetes d’oblia (com les Loacke…

Orbit: Plàtan i maduixa

L'anterior post va ser el número 100. Visca, ho celebrem amb 100 posts més, com a mínim. :)

Avui parlaré d'un xiclet que molts ja coneixeu, els Orbit, els xiclets sense sucre de la casa Wrigley's. Aquests, formen part de la col·lecció de xiclets que van amb caixes de 14 unitats i té molts sabors, des del típic Orbit White a versions de sabors tropicals d'allò més exòtics.


En aquest cas he agafat el de plàtan i maduixa, tenia ganes de provar el sabor de plàtan, bàsicament. Quan obres la caixa, el primer que et ve però, és l'olor de maduixa i quan obres la unitat et trobes amb un xiclet groc intens amb punts vermells (com si fossin trossets de maduixa. Em recorda el recurs dels caramels Yogur de Gerió que vaig comentar als inicis del blog).


La mastegabilitat (he d'enviar la paraula a l'Institut d'Estudis Catalans, ja) és molt correcte, no deixa anar "trossets" susceptibles de quedar-se entre les dents ni té una carcassa dura al començament. Això…

Xiclets Gorila

De Portugal, fabricats per la gran empresa de Mem Martins (no massa lluny de Lisboa) anomenada Lusiteca, tenen una gama de sabors impressionant. Majoritàriament treballen sobre 7 o 8 sabors al llarg de l'any i després en varien algun més, així mantenen el lligam amb el client constantment.

Una altra de les coses que m'agrada és que encara porten "adhesius", si bé les meves ganes per col·leccionar-los ja em queden força lluny, he de confessar que de petit em tornava boig.


El sabor del Gorila és molt bo. N'hi ha pocs així ara i m'imagino que part de la cula la té aquests pots grans que les multinacionals (més grans que Lusiteca vull dir) han decidit fer com a "estàndard" i obligant a comprar grans quantitats de mini pastilles... semblem els americans i les seves "drogues a l'engrós".

Lusiteca també fabrica els Airz, que vaig comentar al Març. Acabo la breu entrada al bloc amb un parell d'imatges: el logo del Goril·la pels amants de …

Rareres: Postagost

Els famosos Mary Jane i els Long Boys, pendent per comentar.
Oscar's de salmó. Espectacular.
Autèntica enganyifa.
Molt fan d'aquestes edicions "limitades" de sabors rarots! (Alerta amb el logo FRITOLAY hehehe)

Si una cosa m'ha destrossat de debó aquest estiu, és descobrir PINSTROSITY: gent que "intenta" fer plats culinaris que troba per la xarxa Pinterest i només aconsegueix provocar vómits i desgana. No cal dir que seria la millor manera d'acabar amb la mal nutrició infantil (i no la "falta d'aliments" que pretenen fer-nos creure uns altres).
Un exemple de Pinterest vs Pinstosity.

Una altre raresa-bomba és l'Obama sushi, espectacular:
No se què em fa més por... la pilota amb una retirada a Hitler o un xiclet amb gust de carn picada... ei, i alerta als petits detalls: 21 unitats!
Gambes, gambes! Fa molt que no les veig per les botigues, què ha passat?
Val, sense comentaris.
Si, segur que és molt bo i gustòs... però resulta que no sóc gaire …

Xocolaters / part 1

L'ultima entrada sobre en Jean Galler i la de més abans, d'en Bompas i Parr, no feien gaire justícia a què passa aquí a casa. Tendir sempre a veure allò de fora com a "fantàstic" o "espectacular" i no fer gaire cas del que passa a casa, és un costum que em passa força, i no m'agrada. Així que l'exercici d'avui serà veure el que es cou "per casa".

Dentrada, tenim l'Oriol Balaguer (Calafell 1971), premi al millor postre del món al 2010 i millor pastisser de Catalunya al 2003 (per citar un parell de premis), porta més de 30 anys demanant un canvi al sector de la pastisseria, després de molta guerra sembla que li comencen a fer cas. Al 2002, va fundar l'Estudi de la Xocolata, un centre pioner a la península que porta els sabors, les textures i la sensibilitat de la pastisseria a un altre nivell. Personalment, em quedo amb el seu bombó d'oli d'oliva, espectacular presentació i barreja de sabors.

(Aquí hi havia abans un vídeo …