Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

Polo fruits de Nestlé

Si “Chimos es, un agujero, rodeado de buen caramelo” us sona, sou força grandets. És una cançó de l’empresa lleidatana General de Confiteria S.A. per anunciar uns caramels que feia, els Chimos. Perquè ho explico?, doncs perquè ben segur que és una còpia (com tantes altres vegades hem fet aquí amb altres productes) dels Polo anglesos.


Rowntree, propietat de Nestlé, va començar a fabricar-los amb gust de menta (peppermint) el 1948, seguit poc després, d’una àmplia gama de sabors. Els Polo fruits, per exemple, són un tub mesclat amb caramels de maduixa, grosella, taronja, llimona i llima.


Especials no els he trobat pas. Són bons i el fet de ser una anella té la seva gràcia, i prou. És molt probable que no en compri més, ja ho he vist, ho he provat, i això de comprar tantes unitats de cop no és bo. Digueu-me clàssic, hehehe. Als EUA, els Polo s’anomenen Life Savers, que és l’amo d’aquest producte i sembla que hi van molt al darrere. Aquí mai ha acabat de calar aquesta mena de productes, s…

Caramel amb alt contingut de llet d'UHA

Com la majoria de productes japonesos que comento, desconec què posa a la caixa fins després, quan en faig una mica de recerca per internet. Curiosament, aquest toffee dur de llet, no sabia que era de UHA fins que ho he buscat… vaja, que ho pos a la caixa en vermell eh? Però res, no ho havia vist. podeu veure el disseny anterior a Candyblog.


Doncs resulta que són els que fan els Shigekix i els Puccho que tant he comentat aquest estiu. Aquest producte però, és força diferent: d’entrada no fa cap mena d’olor, ni al obrir la caixa i l’embolcall. Una vegada desembolicats, veig que per alguns costats s’ha enganxat al paper. Podria ser la meva poca cura de conservació, o l’alt concentrat de llet que porta, que deu fer el toffee molt sensible.


Si per fora és dur, a dins, un cop llepada la capa exterior, és esponjosa quasi com si es tractés d¡una mena de pols. Això, provoca que en mastegar el que queda de la massa exterior i la pols interior, es converteixi en una mena de toffee que s’enganxa…

Evolution de 5

Després de comentar els 5 de Hierbabuena, pocs dies després vaig comprar els de “llimona i pera” que resulta que van ser infinitament millors en sabor que els seus germans. Si bé, me’n queden uns quants per provar tota la gama…


La llimona segurament no és cap notícia, el que em va estranyar és la mescla amb pera. De debò, quants productes dolços, de confiteria, us venen al cap amb gust de pera? Quasi cap, i ara mateix, a banda dels xiclets aquests 5… cap.


Doncs crec que és una combinació molt efectiva. Sobretot si un dia no voleu morir d’acidesa, crec que és una mescla que es troba perfectament al “punt mitjà”. Proveu-lo i discutirem si és o no és bo. La duresa del sabor i la textura, és si fa no fa, la mateixa que els de la marca 5: millors que els Trident o els Orbit… de moment.

Chupa Chups: super ácido

Deu unitats, és el que trobareu si compreu els chupa chups super àcids en bossa. Els dos sabors, maduixa i llimona, són els únics que trobareu disponibles, potser és tan sols l’inici i d’alguna manera, s’ampliarà a altres sabors.


He de confessar que m’esperava molt més per un producte batejat com a “super ácido”, el resultat ha sigut molt decebedor. La maduixa ja ni la comento, de fet, fins i tot als chupa chups normals és el sabor que sempre intento evitar… com pot ser que el de plàtan o cola sigui infinitament millor? Per sort, la llimona, en ser ja ella mateixa cítrica, li dóna aquell punt picantet. Però ja està, res més.


En fi, que crec que Perfetti ha de fotre-li canya a aquesta novetat si no vol que acabi amb un bluf. I de passada, que modifiqui les lletres de super ácido per quelcom més ben treballat. A servidor li sagnen els ulls davant d’aquesta atrocitat.


Jelly Belly: cocktail classics

Als inicis d’aquest blog, vaig comentar els Jelly Belly. Era el començament i llavors les mongetes de sabors rarots era el més “estrany” que es podia trobar per aquí. On en comprava abans, al centre de Sabdadell, hi havia una botiga amb una espècie de tòtem on hi havia uns deu calaixos transparents amb diferents sabors. Eren sabors força tradicionals, així que tampoc t’emportaves mai cap sorpresa.


Després vaig trobar aquesta mini mostra a la fira ISM (que cau el mes que ve, de l’1 al 4 de Febrer! #rodolí): uns jelly belly amb gust de cervesa. Va ser el hit, tots els blogs en van parlar, però… els heu vist a les botigues d’aquí? No, i potser no les veureu. Com probablement us costarà déu i ajuda trobar aquest Cocktail Classics.


La bossa, inclou sis sabors: la Margarita de color verd clar, el Peach Bellini d’un taronja força apagat, el Pomegrade Cosmo d’un rosa potent, la Piña Colada de groc, el Strawberry Daiquiri d’un grana amb petits punts com si portessin quelcom més i per acabar, e…

Glico almond

Tornem a l’imperi Glico. Ho dic en un sentit positiu, ja que els caramels tous d’avui són molt bons. D’entrada, la caixa em crida força l’atenció, habituat a veure Glico amb una tipografia cal·lgràfica (la del logo, vaja), veure-la així com si fos un grafiti, em sorprèn molt.


El producte no té cap nom per identificar-lo: Glico almond, perquè està fet d’ametlles i té un sabor d’ametlles clar. Dins de cada quadrat, inclou trossets d’ametlla que el fan més artesanal, més elaborat i ajuda a justificar una mica l’elevat preu (prop de dos euros m’ha costat). La caixa on van tots posats és també, una delícia. Pocs productes d'aquest tipus venen tan ben posats i, per mi, són molt agradables de veure.


He donat un cop d’ull als productes Glico que he anat comentant, ja em sap greu, però veig que només provo les rareses que treuen. També podeu trobar coses més normaletes, però jo amb les patates Karujyaga o els Pocky panda, m’ho he passat molt bé. Una vegada més, crec que és un producte que …

Rowntrees fruit gums

Tornem a Europa al país que més ha contribuït a l’extensa varietat de dolços, barretes i bombons que trobem avui al supermercat: Anglaterra. A la ciutat de York, Henry Isaac Rowntree i amb l’ajuda de tota la família, van tirar endavant una petita producció de 12 persones el 1982 a una empresa que li feia la mosca a Cadbury, així com el gegant treia un producte nou, la família Rowntree també. I anar fent.


Els Fruit Gums, que no m’han agradat especialment per la seva duresa i per ser massa enganxosos, van sortir al mercat el 1893. Fent números, són molts anys i ben segur que ha variat força tant el sabor com la textura. I més si la companyia passa de mà en mà com ho ha fet Rowntree, primer amb la unió amb l’empresa de toffees Mackintosh’s el 1969 i després, amb Nestlé, que va decidir comprar les dues d'una estacada  el 1988. Hi va haver judicis i picabralles d'oficina, la guerra Nestlé vs Mondelez International és més llarga que un dia sense pa.


Com deia (i ja em perdonareu els …

Fettuccine de plàtan i aranyons

Si no fos pels caràcters japonesos que hi ha, Fettuccine seria quelcom italià, només pel nom eh? Les gomes de fruita que porten dins no tenen res a veure amb la fruita confitada italiana. Diguem que són ambdós productes amb textures i sabors diferents.


La mescla de plàtan i aranyons reafirma el producte com alguna cosa japonesa. Les tires de goma fines, d’un violeta intens i recobertes de sucre el converteixen en un producte molt elegant, fàcil de menjar a petites mossegades i pensat per compartir. Us costarà molt trobar aquestes bosses per aquí, jo ho he buscat i encara no he trobat res. Sempre però, ho podeu comprar per internet en alguna botiga online de “japanese treats”. Funcionen força bé i més endavant, potser en recomano alguna. De moment, el que sí heu de fer, és provar aquestes gomes. Delicioses!


Kichizo Yoshida, fill d’un famós confiter de la ciutat de Kashiwazaki inicia la seva aventura a la producció industrial de dolços l'any 1924, començant per galetes i un any desp…

Starbar

Comencem l’any! Després d’aquests dies absents i una mica merescuts, anem a comentar una barreta que us costarà trobar per aquí. L’Starbar és un producte de Cadbury, l’anglesa que es va ajuntar amb altres per formar Mondelēz International.


L’Starbar és, segons la wikipedia, un invent de Linda Allison i va anar sempre acompanyat de l’eslògan: munchiest bar ever. Que vindria a dir: la barreta més tova. I no li falta raó. Aquesta barreta, amb el seu farcit de pasta de cacauet i recobert significativament de caramel tou, és una delícia que pràcticament no s’ha de mastegar. Es fon a la boca.


Si aneu a Canadà o Alamània, la barreta es diu Wunderbar (i diria que algunes d’aquestes sí que s’han colat per les botigues d’aquí). De totes maneres, és una gran barreta i crec que s’ha de provar. Ara, com que se que molts encara esteu acabant les restes del tortell de reis, potser estaria bé esperar un parell de dies.