Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

Ricola de regalèsia

La popular marca Suïssa, Ricola, que elabora els seus caramels amb una fórmula de 13 herbes silvestres dels Alps va llençar fa uns temps, un caramel amb regalèssia. Bé, crec que és, de lluny el pitjor que han tret. Potser no és una bona combinació això de les plantes aromàtiques i l'amargor de la regalèssia...


El caramel, ve marcat amb la característica R que porten fent de fa anys i que li dona una personalitat brutal. El color, per la característica de la regalèssia, és molt més fosc que l'habitual. La conclusió és que no repetiré pas el producte sabent que hi ha altres caramels sense sucre de regalèssia més agradables de llepar.


Emoji de goma, de la mà de Ragolds

Una de les tendències que vaig veure augmentar a moltes empreses a l'ISM (i que m'ensumo que baixarà ràpidament) és la emojinització dels productes. Ja podem veure els emoji® impresos en tot tipus de productes, i mentre escric aquesta entrada, n'estan fent mil més. Ja sabeu que n'hi ha de diferents models, Android i Facebook, n'han fet les seves versions, però els originals, són els de iOS, que són els que fan servir Ragolds.


Ragolds és una empresa alamana que desconeixia, (i mira que a l'ISM es troba al pavelló de les grans empreses) amb seu a Hamburg i amb més de 125 anys d'experiència en el sector. Una fabricació anual de 35 milions de quilos i una goma que es troba entre les millors que he provat.


Per molta forma d'excrement, o caca, que veieu, aquesta goma és increïble. Té una textura, a vegades, més pròpia dels wine gum anglesos, com ara els Maynards o els Rowntrees que la goma que coneixem aquí, molt més tova i airosa de dins. El sabor de la bossa…

Fizzroll de JL

Pel producte segur que ja sabeu qui són. No? Una pista doncs: Escalofrío... o eScAlOfRiO, ara si oi? El passat choni que porteu tots a dins havia de servir d'alguna cosa. Els germans Juan Lopez són també els autors d'aquest Fizzroll, que havia sigut Mega en el seu dia i que clarament, ara es ven amb menys pastilles.


Per algú que va creixer envoltat de primer la ruta del bakalao i després, la Makina a Catalunya, el fizzroll era la marranada de sucre comprimit que ens permetia fer com els grans: prendre pastilles i fer veure que portàvem un colocón a sobre impressionant. Doncs bé, no els recordo tan insípids, però aquell temps tenia altres coses al cap com per pensar el que menjava, el seu toc àcid i el joc que ens donava superava qualsevol barrera que ens poguessin posar perquè no abuséssim d'aquestes coses. Una delícia que avui m'ha portat molts anys enrere, i que m'han portat, de manera excepcional, tornar-ne a comprar. No ho compraria pas ara, en cap cas, per con…

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula, que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar.


No és peculiar el concepte energy, ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l'Hèctor Barberà, pilot de Moto GP.


El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Teen pica d'Haribo

Si dimecres passat varem veure el Tuenti, avui toca el 9-Teen. (És dilluns,  no espereu que sigui enginyós, encara menys a les 8 i mitja). El que jo sempre havia pensat que eren corbates, resulta que són ninots amb una antena fàl·lica al cap. No se si després d'aquest impacte visual tinc ganes de menjar més homenots pervertits.


Els Hariboteen pica es caracteritzen per ser picants, és a dir, tenen un toc molt suau de picantor que no hem de confondre amb les versions àcides o últra àcides. Els Teen d'Haribo són els primers que provo d'aquesta línia de pica que han fet els alemanys a Cornellà del Terri.


Fruito jelly de Oshon

Entre el de mango, el de litxi, tamarinde o maduixa, jo va i trio el de guaiaba. Però ep, que estava boníssim. Molt millor que els caramels que vaig provar a l'octubre passat.


Aquest 101% de Oshon crec que ja se on es troba, en aquest jelly de polpa de fruita. Increïblement dens encara que per la seva mida reduïda, sembli poca cosa i que no hagi de portar gaire res de gust. Clarament, Dolphin Foods hauria de deixar de fer caramels de coco o quelcom que s'hi assembla i fer més boles de polpa de fruita, quina delícia!


Si voleu saber més de l'empresa India fundada el 1984, només heu de baixar al final de l'entrada del caramel de coco o passar un moment per la seva web.


Jelly Yoyo de fruites del bosc

Avui és Sant Valentí pels anglosaxons, i de moment, siguen ells els reis del màrqueting, ho és també a bona part del món. Alguns, preferirien que avui fos un dia normal i només es celebrés el 23 d'abril, dia de Sant Jordí, però com que no vull començar una disputa tipus "castanyada o halloween", celebro els dos i així gaudeixo doble.


I per començar, ho faré amb unes gomes Yoyo, que ja la coneixeu perquè anteriorment n'havia parlat d'unes molt escaients pel dia d'avui: les de maduixa amb la forma iconogràfica de cor i les de taronja. L'assortit de fruites del bosc és una novetat per mi, encara que faci molt de temps que és al mercat i com alguns ja sabeu, hi poso moltes esperances a uns sabors de fruites del bosc.


Doncs de l'assortit de tres sabors que fabrica la tailandesa United Foods, els dos que jo he provat han passat la prova. Concretament el de Berryblast (combinació de maduixes i ribers negres) i el Blueberry (Nabius blaus). Queda pendent, donc…

Barreta Tuenty de Meivel

Res com començar dilluns amb una barreta de xocolata. Ho farem amb un producte que ve inspirat per el Manner de Viena. El diari de Levante ho explica així: Un dels fundadors de la firma va descobrir el barquillo (en català en didriem galeta de neula o directament, faríem servir wafel, encara que no estigui normalitzat) durant un desplaçament de l'equip de futbol del València. Des de llavors, la barreta ha tingut un èxit aclaparador a la península.


No és cap ingredient secret el que la fa irresistible, és fer servir bons productes en l'orde que cal, que és més o menys el que feien bé durant la fabricació del Turrón de VienaMeivel. Fa uns anys, l'empresa va entrar en concurs per falta de liquidació, i finalment, al març de l'any passat va passar en mans de Kongwell Negocios S.L., després de passat un temps en mans de Damel, l'empresa Valenciana de gomes.


Doncs bé, ja coneixeu Tuenti (20? XD) una barreta fabricada a la península que tot i no tenir la mateixa visibilit…

Bombó d'avellana Split

Un producte molt bo i nou de la fira ISM d'enguany és la que han portat els suïssos Maestrani. L'empresa és de les Top al paradís fiscal dels Alps i la seva especialitat és aquesta crema d'avellanes que fan en barreta i rajola. Ara també, amb petits cubs allargats.


Sota el nom comercial de Split, hi ha aquesta novetat que em recorda molt els Cremino de Venchi o, del mateix país, els Ragusa de Camille Bloch. L'inspiració segurament ve dels Cremino, clarament per la doble capa d'avellanes procedents d'Itàlia (com informen a la web) i la cremositat que té el producte. És molt tou i es desfà a la boca deixant un regust immillorable.


No se què trigarem a tenir aquest producte entre nosaltres. El cacau i el greix d'avellana que porta el deu fer un producte difícil d'exportar a països on fa força calor, com ara, el nostre. Sempre podem acostar-nos a Flawil, on al 1852 Aquillino Maestrani va fundar l'empresa Maestrani, un tresor de la xocolata Suïssa.


Toffee sense sucre de Verquin

Avui estic una mica confús, aviam si sabeu de qui és el producte: Intervan o Verquin?


Avui però, parlem d'aquest toffee sense sucre, un dolç força peculiar perquè majoritàriament, solen ser tots de sucre i molt enganxosos, però sense i amb aquesta textura que té, és tota una senyora troballa. Ho trobo espectacular i els tres sabors assortit que hi ha disponibles: caramel, xocolata i café estarien dins una línia de sabors molt similar que m'ha agradat molt. Fins on he pogut trobar, sembla que ho fabrica Pictolín, però en el meu cas, no hi apareix ningú (de fet, és de difícil lectura la part del text legal) i fent unes quantes recerques per internet sembla ser que és una de les dues versions que fa Intervan i l'altre, a jutjar per algunes recerques, diria que és de Verquin, però el que és estrany és que no hi siguin com tampoc hi tinguin el Fwi, aquella bola de xocolata amb goma al centre .

Gràficament l'assimilació és força evident, (i aquí és on m'he passat el dia …

De nou, els Fettuccine amb àloe vera!

De raïm, de plàtan amb aranyons, de préssec... us sona a què em refereixo? Clar que ho heu vist al títol de l'entrada però, no us entra moltes ganes de menjar tires fines de goma Fettuccine? Jo no m'ho penso dues vegades!

Encara que sigui d'un sabor com iogurt d'àloe vera... si, eh... aloe. Jo la planta la tinc enfocada a cremes hidratants, sabó, etc. per coses dermatològiques, en cap cas, per menjar. Potser m'he perdut pel camí, ara que googlejant veig una cervesa que en porta. Caram.


Però sense pensar-ho dos cops, m'he endrapat la bossa sencera. Com que no n'he menjat abans, d'aloe, no us puc dir que en porta molt o poc, però estigueu tranquils, té un gust de iogurt amb un toc d'acidesa increïble. Ha d'agradar a tothom, sens dubte, encara que al final, no tingui aquell regust tan ben parit que tenen el de préssec o raïm. Com a mínim, una vegada sí que s'ha de provar, els d'I+D de Bourbon us ho agrairan), hehehe.