Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2014

Menú de begudes refrescants Meiji

Avui tornem a parlar de Meiji, som a l’estiu i qualsevol envàs que porti gel o gelats és ideal per aquest final de més horrible, calorós (encara ha sigut prou fresquet...) i anormal (ha quedat clar el que en penso de l’estiu? Gràcies).


Les gomes de xocolata (cobertura blanca de fet) són petites gomes de sabors, en aquest cas, gomes de maduixa, cola i raïm cobertes d’aquesta xocolata blanca pintada de color pastel segons el sabor. L’apunt final a la bola és l’afegit d’un abrillantador (cera d’abella o un derivat alimentari) per donar-li aquest “brill perlat”.


Encara que pels dibuixos, m’imaginava alguna cosa més àcida i fresca, que portes dextrosa o xylitol com els xiclets, per exemple, però no. No té res que em recordi que són sabors de gelats més enllà de les tres copes il·lustrades de la caixa.


No és el millor que he provat de Meiji, ans el contrari, tendeix a ser un dels pitjors productes que he provat. Si, serà molt probablement aquesta cobertura amb poc sabor i la minúscula goma …

Menjar que s'assembla a l'Iggy Azalea

Avui la xarxa m'ha deixat bocabadat. Hi ha un tumblr (un servei per fer pàgines web, com wordpress, blogger o tants d'altres) que fan comparacions de l'Iggy Azalea (coneguda pels seus videoclips a base de remenar molt el cul) i menjar. Aquí n'he posat algunes de bones, que m'han fet gràcia i crec que heu de veure:

L'Iggy i una albergínia.
L'Iggy i un pastís Red Velvet (com es diuen en català?)
Iggy i una caixa de galetes Oreo.
Iggy vestida com un plàtan amb punts marronosos.
L'Iggy i una base per fer lasanya sense coure.
Iggy i un envàs de Fruit Stripe
Iggy i uns talls de peix (platejat)
Iggy i un xiclet mastegat
L'Iggy i un bol de noodles
Iggy i una llauna de pollastre enllaunat
Iggy i un tall de salmó
Iggy i uns taffy de maduiza i plàtan. Ep, s'assembla més aquests!
L'Iggy vestida com un gelat Zapp
No deixeu de mirar la pàgina original, sempre l'estan  actualitzant! Food that looks like Iggy Azalea.

Puccho (ぷっちょ) d’aranges de Kumamoto

I tres! Acabo la trilogia de Puccho amb aquest d’edició limitada. Després de parlar del Puccho de llimona i de shikwasa, avui en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto(熊本県)) ens presenta el sabor d’aranges (Citrus paradisi o Pomelo, en castellà), un fruit cítric que es planta molt a la zona. (La relació és similat a la que tenen les taronges amb València).


M’agrada com apareix en Kumamon a l’envàs, com si tot ell ho fos i donant un negre intens a tot el disseny. De moment, és el millor que tinc d’ell després d’aparèixer al post de charaben i als Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella. A més a més, per si no ho havia comentat en una entrada abans, en Kumamon va guanyar el premi de la millor mascota nacional (si, aquestes coses existeixen) l'any 2011, per davant d’en Bary-san (un pollastre que representa la ciutat d’Imabari, va guanyar el primer premi el 2012 i la Nishiko-kun (una cosa molt rara… vaja, rara com el nom de la ciutat que representa: Nishikokubunji de la pr…

Puccho de shikwasa (ヒラミレモン)

Segon dia de Pucchomania! Avui és el torn dels Puccho de la família fruti, les que recreen escenes tradicionals i folklòriques del japó (no em feu dir ni èpoques ni de quina era pertanyen, no sigueu tan dolents).



Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’Okinawa (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa.


El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només pots trobar en difere…

Puccho de llimona Yuzu (柚子)

Heheheh (riure de trapella). Ahir em va arribar el paquet amb els 3 tubs de caramels tous (de tipus Sugus, per entendre’ns) de UHA Mikakuto. Per qui no se’n recorda, UHA prové de Unique Human Adventure, mola oi?


El d’avui és un caramel tou compost de tres experiències, un recurs que ja hem vist anteriorment als Puccho de fruites tropicals i els Puccho de iogurt. En aquest cas, la massa és d’un groc lleugerament ataronjat molt intens, igual que l’aroma de llimona Yuzu (un híbrid entre mandarina i aranja, que en japonès i xinès s'escriu així: 柚子), que tan bon punt he obert el paquet he pogut apreciar. Ei, apunteu-vos el, és el millor dels 3 que m’han arribat i no m’he pogut estar de menjar-ne mentre els feia fotos.


La primera part, la del sabor, és boníssima, el farcit de iogurt que li dona el toc creamy, també és ideal. El que ha fallat, aquell punt que dius: llàstima… que quasi et poso un 10! És que en el farcit hi hauria d’haver una mena de boles petites i àcides que no he trobat…

Baix en calories, alt en llana

A l’abril -podeu veure que ja fa temps- a la web This is colossal, especialitzada en noves tendències o si més no, extravagàncies visualment atractives, en Christopher Jobson escrivia unes breus línies sobre el treball de la Jessica Dance amb col·laboració amb el fotògraf David Sykes.


L’entrada a la web deia així: La directora d’art i maquetadora (modelista) Jessica Dance redefineix el significat del menjar confortable amb aquesta nova sèrie de recreacions de punt amb llana de xai d'aliments comuns que, des d'una certa distància, gairebé podrien passar desapercebuts i semblar reals.


El projecte és una col·laboració amb el fotògraf d’aliments David Sykes i està destinat a revestir (o millor dit, maquillar) la sensació dels cafès i restaurants britànics de menjar ràpid, amb un toc de llana.


Cremosa de Chupa Chups

Fa molt de temps, força abans d’obrir aquest bloc, col·leccionava els caramels per fotografiar-los i pujarl-os al Flickr. El temps, em va acabar portant a parlar-ne d’ells, ja que moltes vegades acabava oblidant quin sabor o aspecte tenien (els dolents no, aquests em quedaven gravats al cap).


Un dels productes que em fa més ràbia no haver comentat aquí són els Cremosa de Chupa Chups. La marca Cremosa, propietària de Chupa Chups i alhora de Perfetti Van Melle, va ser registrada per aquest últim des de Lainate (Milà, Lombardia) a l¡octubre del 2002, així que dedueixo que és a partir d’aquesta data (més aviat el 2003) quan el producte surt al mercat.(1)

Caixeta de caramels farcits Cremosa / Foto: Gondola digital
Els Cremosa, són els productes de Chupa Chups que ells consideren de sabors cremosos (és a dir, productes làctics: amb iogurt, llet, nata...) però paral·lelament, van aprofitar el renom de la marca Chupa Chups per fer el primer “producte sense pal de Chupa Chups” i farcit.

Dels poc…

Happydent de síndria amb "fruita"

Abans de fer una nova entrada de Happydent, he hagut de fer un research força molest i massa llarg pel meu gust. Ho he fet per posar una mica d’ordre jo mateix, però trobo que això és una feina de Perfetti van Melle, vaja, si el que pretenen és vendre xiclets… o que Happydent tingui un sentit.


Happydent dientes felices. Foto de Golosinas Matas y Almirón
La pregunta que em feia jo, era quina diferència hi havia entre els Happydent No Limit que vaig comentar al desembre del 2012 i els que NO són limit, és a dir, els with fruit o que van acompanyats amb el lema dientes felices (o dientes sanos)? La resposta, CREC (no ho tinc massa clar) és en els ingredients.

Imatge del Happydent No Limit, que vaig comentar aquí al seu dia.
Gràcies a la feina que fa la botiga online El Rincón, posant els ingredients dels productes, he pogut comparar entre els No Limit (de maduixa, poma i gerds) amb els que són més farmacèutics. Aquests últims tenen un 13% de Xylitol mentre que els No Limit no especifica e…

Sushi Candy

Avui he anat a parar a un blog suec que no coneixia. Buscava sushi per altres coses, però quan he vist com de dolç i llaminer era tot plegat, m’han vingut unes ganes terribles de compartir-ho amb vosaltres. Les imatges i les explicacions les podeu trobar en suec i anglès a Pysselbolaget. Jo intentaré fer-ne una traducció amb comentaris:


Els suecs tenen la tradició de deixar a la mainada menjar dolços els dissabtes (aqui, al contrari, els droguem cada dia amb sucre i xocolata, hehehe). Un bonic dissabte d’agost del 2013, la Karin i la Freja van fer un taller amb gomes i núvols.


La majoria de gomes les podeu comprar a granel a les botigues, sincerament, ara no recordo quina NO podeu trobar… vaja, que tot ho teniu i fins i tot podeu crar-ne de formes rares i tot per sorprendre la gent.


El que és important, perquè la cosa tingui aspecte de sushi (si, això farem!), és que la majoria de formes siguin com corretges o cintes. O una part plana per poder-hi apilonar altres parts.


Si les peces s…