Bol de sucre

Presentar Maltesers a un bloc de dolços és com parlar de Gintònics a un bar de l’eixample, tothom n’ha provat i en té una teoria força estesa al respecte. I això que parlem d’un dels productes de xocolata més simples del mercat: una bola rugosa i cruixent de cereal envoltat de xocolata amb llet (ecs). Val a dir que aquesta llet s’allunya força de la qual podríem trovar als productes Ferrero o similars a Europa (és un matís important). El que sempre m’ha cridat l’atenció és que el mateix producte s’ha mantingut al mercat en diferents envasos i cobrandings. M’explico: quan es va posar de moda els productes dolços en envasos en forma de galledes i tapa (perquè les gomes volien vendre molts quilos), Mars va treure rapidament la galleda de Maltesers . Ho ha fet també quan altres productes feien barretes tipus snack, hi va haver una versió de barreta-Maltessers aka Teasers , i per acabar, la versió de xocolata blanca “white Maltessers” que no hi és gaire a les nostres lleixes del sup...

La primera vegada que em vaig fixar amb els Whoppers , i amb la imatge que encara els recordo, és del seu envàs tetrabric . Al menys, fins a llavors (i probablement encara) és dels únics que conec que es venen amb aquest format força gran i amb un envàs molt rígid. Queda clar que la funció de la seva grandària és compartir el producte, això també serveix per el Kit Kat, els Donettes i el Twix, però no amb el Mars o els Snickers que són per tu, tu i tu. Però com que la xocolata amb llet a mi "ni fu, ni fa", em vaig conformar amb l'envàs clàssic i més portable. Confiant que seria digne de menjar i podria anar picant de mica en mica tot fent el llarg viatge i ple d'aventures amb l'estimada RENFE (lol). Però en absolut va ser així (no pas per el mal funcionament de la companyia ferroviària, que seria "lo normal") sinó per la mala qualitat del farcit de les boles. De debò, no crec que a ningú li agradi, potser per això a la mateixa web de Hershey...