Ves al contingut principal

Caramels Ricola: Mel i Herbes

Ara sí que deixo el bloc penjat uns dies, aprofito uns dies per sortir de davant de la pantalla i anar a fer coses diferents. Abans de marxar, però, volia acabar fent una petita crònica a un caramel senzill.

Els caramels de Ricola, molt probablement és de les coses més estranyes que podem trobar aquí (aquí a casa, al vallès occidental!). Dic estranyes perquè és una marca que aquí es coneix més per la goma dura que ven en caixes de cartró que pels caramels. De fet, aquest que he provat avui és "importat" per un company que ha fet les vacances abans que jo (i s'ha passat totes les tres setmanes enviant les fotos d'on anava per whatapp! tita freda!).


El caramel en qüestió és una mescla amb mel dels tretze tipus diferents de caramels amb herbes que fan a Can Ricola, com diuen a la web, la gama d'herbes completa, que només es troba a Suïssa inclou la Riber Negre (alt contingut en potassi), la Sàlvia (no se quin dels 900 tipus, però va bé per la tos i l'afonia), la Melissa (que fa olor a llimona i la podeu trobar a vegades per l'Empordà) entre d'altres.

De tota la família de caramels, la d'herbes amb mel té aquesta forma ovalada, mentre molts d'altres són quadrats. Personalment m'agrada més quadrats, qüestió de gustos, segurament si fossin tots quadrats, m'agradarien ovalats...


El color fosc amb la R corporativa en relleu i l'olor d'herbes li donava a tot plegat un aire molt medicinal, un cop dins, el caramel era senzillament deliciós. Crec que deixaré de banda durant una bona temporada les gomes i em passaré als caramels, val la pena.

Ricola AG, és una empresa fundada al 1930 per Emil Richterich i avui dia encara la porten familiars seus. El nom, prové del nom inicial de l'empresa: Richterich & Co. Laufen. Amb més de 400 empleats, 12.000 tones l'any i amb seu a Laufen (prop de Basilea) exporten el millor dolç d'herbes suís (i ull, perquè fins i tot diria que el millor d'Europa) arreu del món.


Fàbrica de Ricola a Laufen per l'arquitecte Zwimpfer Partner


I ara, la cirareta del pastís: un anunci que van fer per el dia de la música els senyors Ricola, no és boníssim?





Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?