Ves al contingut principal

Fwi de Verquin Confiseur

Rarament tinc a les mans dolços francesos, i mira que vivim just al costat, l'ultim va ser les boles Napoleón. I tinc una teoria, la meva, i és que la xocolata que els agrada a la majoria de francesos i la que ens agrada a la majoria dels catalans, és molt diferent. Parlo de majories perqué sempre hi ha aquell finolis que si, que com els francesos, li agrada la xocolata amb llet amb una dolçor que fa la merda bona que no es pot menjar.


És el cas de FWI, un producte que l'any 2012 va guanyar el premi saveur de l'année (sabor de l'any) i que al Saló Vending de Paris el Febrer vinent (2014) es presenta com una innovació (uf, quants anys dura una innovació? us ho ensenyo amb una imatge al final de l'entrada).
Fwi és una petita goma quadrada recoberta de xocolata i un acabat de sucre amb colorant (de moment, dels tres sabors tots són naturals). Al final de tot, tenen un petit film de cera d'abella que els dona aquesta brillantor característica de les boles de xocolata. Tot junt va envasat en bosses petites que incorporen un sistema hermètic d'autotancat i una gràfica molt potent, molt confiserie.


Les bosses que tinc, són les tres que us mostro: Gerds, Taronja i Coco. De les tres, la que més gràcia em feia és la de coco, per allò de "poc normal" i perquè tenia les expectatives posades a les choco-balls sueques que ja vaig provar fa temps allà. Doncs bastant lluny del que m'imaginava, el sabor de coco era molt suau i segur que si hagués intentat endevinar el sabor amb els ulls tancats, no hauria pogut. En canvi el taronja ha sigut explosiu, directament el que us recomano provar per la bona mescla que fa tot plegat al mastegar. El de gerds ha sigut un pse-pse, ni fred ni calor, val a dir que el sabor de gerd és difícil d'aconseguir, si el producte és àcid, no passa res, però quan no ho és o en té poc, es converteix amb una cosa sosa però no pas dolenta. Provats tots tres, en trec un apunt que per alguns us pot semblar inversemblant però la petita goma, un cop la mastegues un parell de cops, no us queda enganxada a les dents? A mi m'ha passat amb tots tres i és un pal.

He vist que hi ha boles individuals en flowpack / Foto de Test en cuisine

Però Verquin s'ha guanyat el respecte pels seus més de 100 anys dedicats a l'elaboració de confits i dolços des de Tourcoing (a Pas de Calais, a la frontera amb Brussel·les). Fundada al 1912 ha passat de mà en mà durant quatre generacions de la mateixa família i junts han fet créixer l'empresa fins a produir un 10% dels dolços francesos, no és una xifra menyspreable, si mirem qui fabrica què, veurem que aquest percentatge la converteix en l'empresa independent número u del país.

Captura de pantalla del Google Maps de la fàbrica de Verquin


Podeu llegir-ne una article a Eco121 amb imatges de l'empresa, molts recomanable, o bé llegir una petita entrevista a l'actual cervell de l'empresa, en Luc-Pierre a La Voix du Nord. (tot en francés)



Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?