Ves al contingut principal

The Gourmand: revista de referència

La llengua no ha de ser un problema, la revista i el seu contingut que camina entre l'art i la gastronomía ho recomano des d'ara: llegiu-la. A continuació faig una traducció i interpretació del que The Gourmand ha suposat per mi:

The Gourmand (El Gourmet) és una persona que sap i gaudeix el menjar de tots els tipus, també és una nova revista gastronòmica i cultural amb seu a Londres insípida no només per una veritable passió pel menjar, sinó per l'emocionant arribada de nous restaurants, bars, cafeteries, punts de venda d’aliments idonis pels nostres plats cada vegada més a l’abast de tots els públics.



The Gourmand és la culminació d'un viatge que va començar amb un sopar a casa amb els amics, on discutíem les nostres idees i passions pel menjar i les ganes que teníem de passar-ho tot en un format físic, quins il·lustradors ens agradaria que il·lustressin els articles, quins projectes de gasrtro-fotografia ens agradaria profunditzar… la creació de The Gourmand és un testimoni de la força comunicativa dels aliments i la seva relació intrínseca amb les arts.

Els anuncis de The Standard Hotels em deixen parat. Espectaculars.

​Article sobre l’Anissa Helou fotografiada per Benjamin McMahon

Cinc famílies de cocktails. Idea de Jamie Julien-Brown amb fotos de Jess Bonham.

També destaco que en Sam Bompas, que ja el vaig introduir a un article aquí, ha fet un article sobre els “Cocktails blaus” que acompanya material fotogràfic d’en Matthieu Lavanchy i dirigit per en Jonas Marguet.   


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!