Ves al contingut principal

Pulmoll de fruites del bosc


Tot comença a Munic el 1948, on la parella Karl Berger i la seva dona Franziska Berger decideixen muntar l’empresa Kalfany Bonbon GmbH. Kalfany va ser la primera empresa alemanya a fer servir envasos metàl·lics per guardar-hi caramels i va tenir molt d’èxit. Als 70, es mouen de Munic a Herbolzheim (prop de Müllheim) i els bons resultats de l’empresa els porta a acceptar una oferta de compra del grup Zertus (Que en aquell moment també va comprar l’holandesa Diele que també feia pastilles i avui ja forma part d’un conglomerat d’empreses molt gran i potent que engloba empreses que soles ja ho eren… feu números). Tots, han acabat fabricant pastilles sota el nom de Pulmoll, convertint la fàbrica de Kalfany en la més potent d’Àsia i Europa.


Els Pulmoll són unes pastilles molt refrescants que van molt bé per ajudar a curar refredats. Van ser inventats pel farmacèutic francès Jacques Lafarge el 1946 als afores de París. El seu sabor clàssic era una mescla de regalèssia, mel i mentol, que rapidament es va fer molt famós, tant, que va travessar fronteres fins a arribar a alemanya el 1956. Als anys 80 es van introduir diferents sabors d’herbes medicinals fins a arribar a l’àmplia gama que ofereix avui dia. Per acabar, el 2012, les pastilles sense sucre van passar a portar suc de fruita concentrat i estèvia, un edulcorant natural molt apreciat a l’Amèrica llatina.

Imatge de l'empresa al web.

Personalment, aquest assortiment de mores no és el més espectacular i per la mida, no és que m’hagi entusiasmat. Diguem que m’ha cridat més l’atenció la llista de propietats medicinals que tenen però que a l’hora de menjar-los, no he notat pas. Una pastilleta de mora, deia jo. Però un bon sabor al cap i a la fi. Els podeu provar perquè des del 2008, Saet sweets, els importa a Espanya i estan disponibles en llocs puntuals. Buscant bé segur que els trobeu.

Imatge de l'empresa al web.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…