Ves al contingut principal

Jelly Yoyo de fruites del bosc

Avui és Sant Valentí pels anglosaxons, i de moment, siguen ells els reis del màrqueting, ho és també a bona part del món. Alguns, preferirien que avui fos un dia normal i només es celebrés el 23 d'abril, dia de Sant Jordí, però com que no vull començar una disputa tipus "castanyada o halloween", celebro els dos i així gaudeixo doble.


I per començar, ho faré amb unes gomes Yoyo, que ja la coneixeu perquè anteriorment n'havia parlat d'unes molt escaients pel dia d'avui: les de maduixa amb la forma iconogràfica de cor i les de taronja. L'assortit de fruites del bosc és una novetat per mi, encara que faci molt de temps que és al mercat i com alguns ja sabeu, hi poso moltes esperances a uns sabors de fruites del bosc.


Doncs de l'assortit de tres sabors que fabrica la tailandesa United Foods, els dos que jo he provat han passat la prova. Concretament el de Berryblast (combinació de maduixes i ribers negres) i el Blueberry (Nabius blaus). Queda pendent, doncs, els de Raspberry, que en català serien gerds. La gomositat de la goma no és cap meravella però seria la textura òptima per anar picant de tant en tant alguna cosa tova. Els colors són molt agradables i la forma, bé, no n'hi gaires d'aquestes per aquí, així que entre els peixos, els ossets i les rajoles súper àcides, aquestes mitges esferes queden kawaii!


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!