Ves al contingut principal

Jelly Yoyo de fruites del bosc

Avui és Sant Valentí pels anglosaxons, i de moment, siguen ells els reis del màrqueting, ho és també a bona part del món. Alguns, preferirien que avui fos un dia normal i només es celebrés el 23 d'abril, dia de Sant Jordí, però com que no vull començar una disputa tipus "castanyada o halloween", celebro els dos i així gaudeixo doble.


I per començar, ho faré amb unes gomes Yoyo, que ja la coneixeu perquè anteriorment n'havia parlat d'unes molt escaients pel dia d'avui: les de maduixa amb la forma iconogràfica de cor i les de taronja. L'assortit de fruites del bosc és una novetat per mi, encara que faci molt de temps que és al mercat i com alguns ja sabeu, hi poso moltes esperances a uns sabors de fruites del bosc.


Doncs de l'assortit de tres sabors que fabrica la tailandesa United Foods, els dos que jo he provat han passat la prova. Concretament el de Berryblast (combinació de maduixes i ribers negres) i el Blueberry (Nabius blaus). Queda pendent, doncs, els de Raspberry, que en català serien gerds. La gomositat de la goma no és cap meravella però seria la textura òptima per anar picant de tant en tant alguna cosa tova. Els colors són molt agradables i la forma, bé, no n'hi gaires d'aquestes per aquí, així que entre els peixos, els ossets i les rajoles súper àcides, aquestes mitges esferes queden kawaii!


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?