Bol de sucre

Maoam amplia la seva gamma de productes, o bé, Haribo treu productes amb la seva marca germana Maoam per alguns mercats. O només estem parlant d’un projecte en fase embrionari. El que sigui, és molt divertit. Recordeu que Maoam són aquells caramels tous, tipus Sugus, que podeu trobar, buscant molt bé, en forma també de bola sota el nom “ Pinballs Fruittoffees ”. Deuen portar força al mercat perquè n’he vist de models diferents que apunten a diferents restylings (i per tant, a diferents tendències). Però avui parlem de l’altra tendéncia que tothom fa però que no veig gaire consumint. Els Kracher ’s. Són uns petits núvols amb molt d’àcid i espetecs (no fuet, eh? Parlo del caramel pica-pica) mesclats a dins, protegits per una capa dura de caramel que els permet pintar de colors vius. La seva mescla em recorda molt els confits de quant era petit, colors molt pàl·lids i gastat pels costats o relleus del producte. És un producte molt bo, però alhora molt volàtil. La bossa m’ha...

Al gener de l’any passat, ja vaig mencionar (de passada) els Maoam quan comentava els Softbons : uns jellies de Haribo que sembla que no acaba de funcionar del tot, de fet, només conec un jelly que funcioni “acceptablement” a les botigues de per aquí: els Gummy de Dulciora (Mondelez International). Però d’això ja en parlarem més endavant. Avui és el torn dels Maoam , si bé, dels que tenen la gràfica “per a tots els públics”, encara que sigui un addicte total a les fruites-kamasutra. Taronja, cirera, cola i gerd són els quatre sabors que he pogut provar. Tots ells espectaculars de sabor. Maoam de gerds. La massa és blanca, amb una tonalitat groguenca però és de les mateixes pastes (ingredients) cuits, no sembla que hi hagi ni la mínima intenció de pintar-los… no ho fan gaires empreses, ja que el colorant pot ser un motiu per prohibir el teu producte a un país. Europa en té una bona llista així com ho tenen d’altres grans potències. La raó? “Protegir el mercat local” (s...

Aquests dies els he fet una mica de llàstima a casa (mode ironia: on), i m'han portat caramels per recuperar-me... o perquè faci un post d'una santíssima vegada. Els "regalets" són aquests Softbons d'Haribo. De fet, és l'última cosa d' Haribo que esperava que em portessin, no són fàcils de trobar (per aquí) i tampoc és el producte per la qual es coneix l'empresa alemanya que té una seu a Cornellà del Terri (Gironès) des del 1985. A la bossa, no hi havia els ingredients, així que més o menys he tirat per creure'm el sabor a partir dels colors ja molt estandaritzats: el verd de poma, el groc de llimona, el taronja de taronja, el vermell de mora (maduixa no ho crec, o al menys, és molt diferent de la maduixa normal) i el blau que no us se dir què és, però és molt bo. Tot plegat ha sigut ràpid de menjar, molt ensucrats pel meu gust, i els sabors de baixa intensitat que no et deixen la llengua destrossada després de menjar-te mig quilo. (Si, és q...