Ves al contingut principal

Caramels tous Maoam

Al gener de l’any passat, ja vaig mencionar (de passada) els Maoam quan comentava els Softbons: uns jellies de Haribo que sembla que no acaba de funcionar del tot, de fet, només conec un jelly que funcioni “acceptablement” a les botigues de per aquí: els Gummy de Dulciora (Mondelez International). Però d’això ja en parlarem més endavant.



Avui és el torn dels Maoam, si bé, dels que tenen la gràfica “per a tots els públics”, encara que sigui un addicte total a les fruites-kamasutra. Taronja, cirera, cola i gerd són els quatre sabors que he pogut provar. Tots ells espectaculars de sabor.

Maoam de gerds.


La massa és blanca, amb una tonalitat groguenca però és de les mateixes pastes (ingredients) cuits, no sembla que hi hagi ni la mínima intenció de pintar-los… no ho fan gaires empreses, ja que el colorant pot ser un motiu per prohibir el teu producte a un país. Europa en té una bona llista així com ho tenen d’altres grans potències. La raó? “Protegir el mercat local” (sí, mirin, bona nit).

Taronja, el que cromàticament supera tota la resta!

La textura, la mestagabilitat dels Maoam són agradables i una mica enganxifosos, no es desfan rapidament i això et permet llepar-los una bona estona a la boca per, en acabat, tirar-ho avall a la gola. El recomano? Si, és clar, és un bon producte i el podeu trobar fàcilment.

Els de cola, potser els que no cal que us hi mateu per aquest sabor, no és tan bo.

Els Maoam de cirera... canela fina!

La marca Maoam pertanyia a l’empresa d’Edmund Münster que anteriorment havia comprat una l’empresa “Düsseldorfer Lakritzenwerk” (Fàbrica de regalèssia de Düsseldorf). Com indica el nom, l’empresa es dedicava a la regalèssia fins al 1930, quan l’Edmund va decidir adquirir la llicència per fabricar els caramels tous (toffees?) de fruites sota el nom de Maoam. Els personatges i la “sexualitat” que desprenien, els van convertir en icones molt enganxoses molt adequades a la cultura pop consumista d'època. A Alamània les gomes, als anys 70 i 80 era Maoam o Maoam.

Els Maoam "per adults".

El 1986, un altre gegant Alemany (si, de Bonn, a prop de Düsseldorf) va comprar Maoam: Haribo. I el va incloure dins la seva extensa cartera de productes, exportant-lo a tot arreu. Si bé, cal matisar que enlloc ha trobat el mateix fanatisme que va tenir a Alamània durant els seus inicis, també per l’aparició d’altres marques igual de bones com Mamba (que curiosament han incorporat, fa poc, fruites "humanitzades"... ai mareta).

Comparació que han fet l'Eire i l'Alba.  / Foto: Eireplusalba

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?