Bol de sucre

Avui ha sigut un gran dia, he completat el trio Fettuccine amb el nou sabor de raïm. El nou sabor de les gomes Bourbon m'ha portat a la glória. Crec que després del plàtan amb aranyons , aquest és el millor sabor. La bossa, aquesta vegada, m'ha arribat amb la versió local. S'hi veu clarament un predomini del missatge en japonés i només la imatge del producte i un petit Fettuccine a la part superior esquerre ens recorda els altres envasos més occidentalitzats. Pel que fa la textura i color és exactament el mateix que les altres dues: de prèssec i de plàtan amb aranyons . Afegir informació de la ja mencionada anteirorment a l'empresa de Niigata seria excessiu. Donar-hi un cop d'ull a la seva web però, és quasi una obligació per els que ens agrada les gomes, els snacks... i el grup de musica Scandal , hehehe.

Les gomes super àcides (o extremes segons com ho mireu) són tot un “must” als blocs de dolços, aneu al que aneu sempre cau una de les seves característiques bosses kawaiianes . Exceptuant l’ultima actualització (les que venen amb un personatge triangular en 3D) totes portaven una clara referència a l’alt contingut d’àcid. I amb raó ho feien, i em reafirmo a les anteriors entrades d’aquest producte amb gust de Soda o Raïm : aquests petits triangles són unes bombes àcides de cuidado . Però si no us agrada gaire, podeu llepar-ho ràpid, doncs, l’acidesa només es troba a la capa més superficial de la goma, a dins és una goma dura (tipus wine gum anglès) amb essència. Cada bossa conté unes vint peces (25 grams) que poden ser perfectament menjades en pocs minuts, ara bé, no em faig responsable de com et queda la llengua després… incapaç de trobar gust a res durant les pròximes hores. Jo m’apunto el següent sabor a provar...  Shigekix Energy . Potser a la propera fira ISM ? ...

Avui toca anar a l’altra punta del món per provar uns caramels farcits. No és ben bé l’altra punta, però hi ha una bona estona amb avió per arribar-hi. El farcit és gelatinós així com ho és el seu recobriment, sona estrany però clarament és una experiència molt estranya. A la primera mossegada, surt el farcit que també és una gelatina i un cop mossegat aquest segon jelly, explota el sabor de raïm a la boca. Com em tenen acostumat els japonesos, el gust és increïble, el color és molt agradable i ja us ben asseguro que la bossa dura molt poc. Els 2500mg poden ser perfectament consumits en menys de vint minuts. Val a dir, que avui tinc gana i estic en mode golafre: on. Segons la pròpia pàgina de Kabaya , el nom de l’empresa prové d’una època en què era molt “cool” fer servir animals per anomenar l’empresa. Ocell, Gos, Guepard serien noms que funcionarien per empreses que volguessin fer un símil entre els productes que fan i els valors de l’animal. Però les associacions que faig en...

Ja fa temps vaig comentar els Bubblicious de pinya , però de la seva divisió al Japó. Encara els recordo perquè és de les poques vegades que he gaudit de debò la pinya en els dolços. Els d’avui també són un sabor una mica estrany, panses de raïm… de fet, desconec si seria millor dir-ne raïm directament. El que sigui, és una altra meravella de Bubblicious. La marca, originariament produida per l’ American Chicle Division de Warner Labert és ara (com ho vaig deixar anar l’última vegada) de Cadbury Adams, alhora de Mondelēz International . El producte, va ser llançat el 1977 per contrarestar l’èxit del Bubble Yum que fabricava un altre monstre dels dolços als EUA: The Hershey Company . Com tot, Bubblicious ha anat introduït i experimentat amb sabors al llarg de la història, fins a 28 sabors dels quals 10, els ha deixat de fer. Els mateixos xiclets s’han fabricat amb farcit a dins (com si fossin uns Bubbaloo. De fet, totes dues marques són de Mondelēz International . Depèn del...