Passa al contingut principal

Tarragona, Plopp i Japp

Després d'uns dies al nord d'Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata.

Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí.

Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L'avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l'altre mont, però la xocolata... buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d'empassar-te'n un tros.




Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta, la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop ho vam provar 3 persones (servidor i dues companyes més), i tots tres vam coincidir que no tornaríem a comprar aquesta barreta. A part de la quantitat irrisòria de caramel vam arribar a la mateixa conclusió que la xocolata amb llet era una broma de mal gust.



Podria ser cultural, que nosaltres no sabéssim apreciar els gustos d'allà dalt, per això ho deixo en mans d'altres perquè si mai aneu allà, en proveu alguna i n'opineu.

Per contrarestar una mica les marques, a una de les tantes botigues que hi ha a les boques del metro vaig agafar una Japp, de Marabou. I un altre cop amb el mateix problema. Perquè no fan la barreta amb la mateixa xocolata de les chokladboll (literalment bola de xocolata)?



Deixant de banda la xocolata, que ja vam veure que no era el que gaudiriem més, vam passar als caramels, amb la idea que havíem de trobar els peixos vermells de Malaco i alguns toffees que ens havien recomanat. Però això ja és un altre post.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.