Kerwen

Una de les coses més interessants de buscar i trobar caramels i bombons "llunyans" (més aviat, fora de l'imperi Britànic-Americà) és que, un cop comences a buscar per Internet sobre l'empresa en qüestió, entres de ple a una cultura molt diferent, amb uns sabors i una forma de veure les coses que t'enriqueixen molt: t'obre la ment, que en diuen.

Aquest és el cas del Kerwen, un bombó de l'empresa Hasar de Turkmenistan. Suposo que sabeu on para el país aquest, us refresco la memòria clicant aquí. El nom de "Kerwen" prové de la muntanya més alta de l'Àrea (Parc?) natural i protegida de Sarany, a la frontera entre Turkmenistan i l'Iran, i al costat de Ashgabat, la ciutat i seu de l'empresa Hasar.

Tot plegat, ajuda a entendre... el paper que embolica els Kerwen. Suposo que també coneixeu la meva fixació per aquesta art gràfica, i si no, ara ja ho sabeu. Aquesta-cosa-que-brilla i ens convida a agafar una cosa o una altra entre milers i milers (com és al cas d'una botiga), té una relació molt directa amb el subconcient, per aquesta raó, molts productes i sabors tenen la mateixa pauta cromàtica i (si és el cas) lingüística. En el cas dels Kerwen, com a raresa que no estic acostumat a agafar, se'm plantejava el dubte de quina mena de sabor podria indicar-me tres camells en fila índia pel desert. Heu menjat mai camell? És bo? Són els camells dels reis d'orient, és a dir, bombons d'or, encens i mirra? O parlem d'una metàfora? Drogues, potser? No m'entra, que no.

L'obro i em trobo amb una peça molt agradable, d'un to groguenc i cremós que no se ben ve si em menjaria, però ho he de fer, sinó anem llestos. La superfície exterior és dura, mossego una mica i no noto res d'especial, de fet, no se ben bé si noto res de sabor, la textura és prou bona i el seu interior es desfà com ho ha de fer un bon bombó farcit, sense enganxar-se. Però no puc definir-vos el sabor. Hi donaré un cop d'ull a la web, i oh! El Kerwen està escrit amb "v" i a la foto el bombó és marró, però el meu és la versió és com el "Ashgabat". Tot plegat, ni rastre del sabor.

(Edito): Després de pensar-ho uns dies, crec que és un dolç de llet, pel color no n'hi ha dubte que ho pot ser, i de fet, la llet de camell o dromedari (menys greixosa) és l'habitual per ells. Així que no entenc com no hi he caigut abans. La gràfica i el caramel, tot encaixa.