Passa al contingut principal

ISM 2013: Köln, Deutschland



Quatre caramels dins una bossa que donaven els de "2 sweet 4 you", de Dinamarca


D'aquesta manera, et donaven la benvinguda l'empresa Danesa a la fira ISM 2013, una fira on vaig caure en la novatada de: veure-la tota en un dia. Evidentment, va ser impossible, així que em vaig quedar amb flashos‚ d'aquí i d'allà, sobretot en els últims pavellons. Anem a pams:

A l'entrada sud, per on vaig entrar no hi havia gaire gent fent cua (per dir 4 o 5 gats), tot i ser primera hora del matí el fred siberià que havien promès no hi era, vaig entrar al pavelló 11.2 ( pensant que era el 2). El món de les grans empreses em donaven la benvinguda, grans estands de molts metres quadrats acollien milers de d'homes de negre i corbata. El que recordo d'aquest pavelló és que hi ha milions de marques que no se pas si arribarem a veure mai a les nostres botigues, aquesta sensació es repetirà successivament durant la visita dels altres pavellons, és la lluita que sempre tinc amb mi mateix sobre si una cosa ha de ser local o ha de ser "globalitzable". Del pavelló en qüestió, em quedo amb les gomes Vidal, que tenien l'estand tenyit del seu blau corporatiu (i dues noies molt maques a l'entrada).

Simón Coll, xocolates variades


Al nivell inferior del pavelló 11, ja m'hi vaig sentir com a casa‚ els noms eren més coneguts (hi havien empreses del país) i també el país que queda entre Portugal i casa nostre. Entre moltes: Damel em va deixar provar els seus ossos, que vindrien a ser els Haribo però amb unes quantes hamburgueses de més a la panxa. Simón Coll estaven junts amb Xocolates Amatller però l'estand estava pintat de colors diferents, fet que deixava clar que eren "marques" diferents. Semblant ho tenien els de Torras amb Gerió, que em va sorprendre molt veure-ls, i d'on em vaig proveir de forces productes que tenien allà sobre "per agafar" (he vist que al grup de Facebook que totes dues empreses ho havien anunciat, així que no tenia que ser cap sorpresa, vaja). Altres empreses conegudes que quedaven a prop eren Lacasa (els dels Lacasitos) i Chocolates Valor, que tenien uns trossets posats allà de mostra increïbles. Atipat de tan menjar pels estands vaig anar al següent pavelló.

Varis productes fabricats per Damel.

Xocolates Valor


A la planta inferior hi havia màquines i més màquines per fer gomes, xiclets, boles de xocolata i per embolicar totes aquestes coses. Vaig fer via ràpida perquè en pocs minuts em vaig ratllar força. El que em va sorprendre és una mena de plataforma "Lab" que hi havia d'estudiants de disseny, res gaire gràfic, de fet, els dibuixos "conceptuals" que hi havien penjats deixaven força a desitjar... Pujant al pis superior, la sorpresa va ser dura: Unes noies vestides de marineres amb faldilles moooooolt ajustades i curtes (és a dir, amb la cuixa ben vistosa) i un Hummer limusina representaven una empresa que no em va quedar clar què venien (si no fos perquè era una fira de dolços...). Aquest pavelló ja era una prolongació del primer pavelló gran que havia vist amb empreses com Fini, Manner, Sugarpova, Lotte (Sud Coreans - Japonesos), Trolli, i després altres coses com uns lingots d'or que tenien un rerefons molt similar als Toblerone, uns calendaris de nadal eròtics (com si la fira fos un xino barato, hehehe) i granades presentades de manera fashion i elegants (En Damien Hirst s'ho hauria passat pipa en aquesta part).

Estand de Fini, molt discotequero... 

Aquests pingüins eren la novetat... o e producte estrella. Jo no els havia vist enlloc encara, i són bons!


Sugarpova... davant de Fini i donant més canya amb les pantalles "retroluminades", semblava el passeig de Lloret de Mar!

La forma, la muntanya, xocolata... jo ho vaig trobar molt "Toblerone", no se vosaltres.

Les granades... LOL.

Lotte, on esperava trobar (i tenir la possibilitat d'agafar) coses kawaii... :(

Yupi, l'empresa d'Àsia (a Indonèsia) més gran de gomes. 

Sexy, molt sexy.


Tocava dinar, ja era vora les 4 i només em quedaven 2 hores, endrapo un frankfurt d'aquests grans que tenen els alemanys i segueixo al pavelló que tenia més a prop. En aquest cas era ple de estands per països, amb la nota curiosa que els Belgues tenien la part de Flandes i Wallonia separades fins i tot, amb estils MOLT diferenciats. Altres països com Itàlia, Xina i Malàisia, tenien uns dissenys molt sosos. Gran Bretanya una mica més i acaba posant la bandereta a les potes de les cadires, i parlant de cadires, els Suecs havien fet una versió de l'Ikea més barata amb unes tipografies que em van perforar la retina amb un trepant (quin horror!). Àustria és el que em va agradar més, i el premi als estands més kitsch s'ho emporta Turquia: unes parets que semblaven muralles i plantes de plàstic per donar-hi "rollete" medieval i misteriós. Però alerta amb Turquia, hi vaig estar donant unes quantes voltes i crec que serà un país que ho petarà molt en un futur no gaire llunyà.

Flanders o Wallonia? Jo ho tinc molt clar.


Great... si home...

Sublim!

Les lletres, un 10, l'stand sembla una nau vella de Star Trek

Sabeu quan els hotels cutres posen els seus noms en vertical? Doncs aquí queda mil vegades pitjor.

Ikea o ke ase?



El terra també! Visca els vinils!


A partir d'aquí, la resta ja era buscar la sortida. Com que tinc moltes mostres, si recordo alguna anècdota l'afegiré en el mateix comentari del caramel/goma/xocolata en qüestió. El vol sortia entrada la nit i tenia el cap com un bombo. M'apunto un parell d'hotels per l'any que ve, la fira val la pena si treballes a fons en el tema, i hi ha molt de suc per mirar i remirar, m'abstindria la possibilitat de fer-hi "turisme", no ho recomanaria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.