Ves al contingut principal

Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.



El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.


Un bombó de moniato i mongeta vermella? wtf? Com ja vaig introduir al post de postres japonesos, l’Ikinari Dango (いきなり団子) és un tipus de Wagashi (和菓子) fet amb una base de moniato i mongeta vermella per sobre. El fet que sigui una elaboració complexa, més digne de pastisseria, trobo força complicat traslladar-ho a un dolç produït industrialment. De fet, crec que per l’I+D de l’empresa, ha sigut un autèntic repte, per això m’he de treure el barret quan veig els dos pisos amb dues textures i sabors diferenciats en un bombó dipositat. Si mai heu tingut la sort d’anar a una empresa on fabriquen els bombons dipositats, veureu que, com més farcits porta un bombó, més complicat és que quedin tots bé. Doncs, per sort meva, els quatre Tirol que vaig tenir, estaven molt ben fets i presentats.

Varis Tirol apilonats, imatge de: 365 awesome things about Japan

L’altre punt interessant dels Tirol, com ja heu vist al llarg dels anys en el bloc, és el disseny i aquest punt de Kawaiisme que desprenen els embolcalls asiàtics, concretament del Japó. En aquest cas, han acompanyat el bombó amb amb un os, i no ho han fet perquè si, té una explicació: El dolç, que es pren generalment durant la cerimònia del té (茶の湯), és típic a la prefectura de Kumamoto (熊本県) situada a la quarta illa més gran al sud del Japó, amb un dels volcans actius més grans: l’Aso (1592 m). Kumamoto, en caràcters japonesos, comença per ós (熊) i, simplificant una mica la parrafada que tenia preparada, vindria a dir: el rugit de l’ós.


Conclusió: l’ós és el símbol de la regió (Kumamono), com l’àguila ho és pels americans i el panda pels xinesos. I ara si, per acabar, un plat amb Ikinari dango de debó arrebossats i cuits al vapor.

Plat amb 4 peces d'Ikinari dango / Imatge de Travel guide.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.


Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella "& Go!" / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda "Nutella snack & Drink"…