Ves al contingut principal

Calissons de Manon

Tornant de terres nòrdiques en cotxe, he parat a moltes àrees de servei que m’han proveït de delícies locals totalment desconegudes fins fa poc. Una d’elles, a la regió de Provença (poc abans d’arribar a Catalunya) és el Calisson.


Es tracta d’un dolç tradicional de la zona, molt vinculat a la ciutat d’Aix-en-Provence (d’on prové la gran majoria dels Calissons del món) i que està fet d’una pasta suau i homogènia d’un to groguenc pàl·lid. Aquesta massa, ve acompanyada d’aromes fruitals, especialment de melons i taronges, i barrejat amb ametlles mòltes recobertes d’una capa de caramel blanc (royal glaze).


Com veieu a la imatge, la seva textura és molt esponjosa però el meló fa que un cop a la boca, es desfaci i li doni aquesta cremositat característica. Hi ha certes persones que el relacionen amb el massapà, però ni cas, és molt diferent. Una manera de no confondre’l amb una altra pasta és per la forma romboïdal, que recorden vagament, la forma de les ametlles.


Manon, l’empresa que fabrica aquests Calissons de forma artesanal i els comercialitza amb aquest estoig tan peculiar que reprodueix la forma clàssica, va ser fundada abans del 1951 (no n’he trobat una data exacte, de moment), però és a partir d’aquesta data que des de Peirueis sortien cap a França i altres indrets del món, delícies fetes amb metlles. Aix, és un centre d’ametlles impressionant. Avui dia, la petita empresa segueix proveint els consumidors, des del mateix lloc d’on ho havien fet anys enrera Louis Bellon (pastisser) i René Manon (apicultor).


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!