Una de les coses que no vaig posar a l'entrada de l'ISM 2016 va ser l'apartat que hi ha reservada a la fira pels estudiants del KISD: Köln InternationalS chool of Design (Escola internacional de disseny de Colònia).
Aquest any en feia onze d'una estreta col·laboració entre estudiants i fira pel desenvolupament de prototips que poden o no tirar endavant. És, en certa manera, el futur de les fires. Aquesta classe de projectes els imparteix el profesor Janz Großhans i aquest any, la secció de "Sweet Planet" anava sobre "La terra".
Entre molts projectes, me'n vaig quedar dos que em van semblar prou interessants, el de la Haiwa Wong amb el seu "Down to earth" i el de Mirco Böckelmann amb "Wonderful world".
El de la Wong és dels que em van entrar pels ulls de seguida, no és gaire habitual en un món de llums i colors, sobretot de colors fluor, hi hagi un projecte tranquil i calmat que es permeti el luxe de depurar els missatges habituals que porten tots els packaging de dolços a una simple fotografia. Però el projecte no s'acaba en la presentació, aquestes pedres formen part d'un souvenir que pot variar de mida, color o textura segons la regió geogràfica a què correspongui. Us imagineu comprar una caixa amb pedres de Catalunya? Fines i arrodonides per les muntanyes de Montserrat, volcàniques per la zona de la Garrotxa o una sorra granulada de les platges del nord. Sona bé. Ningú ho està fent? A mi només em ve el cap les pedres de riu que vaig comentar fa poc... potser el delta de l'Ebre o els pirineus de Lleida podrien començar aquesta dolça revolució.
La proposta de Böckelmann ens presenta una realitat amarga del qual ningú n'és innocent. Un iogurt amb la possibilitat de llençar-hi brossa, plàstics o peixos morts dels set mars. Com podeu veure, els cruixents vénen tenyits de colorants vius que, si mai he posat cereals de xocolata al iogurt, sabreu que el color que porti el producte (en aquest cas, la xocolata) acaba tenyint tot el iogurt d'aquest color. Imagineu quina bona pinta ha de tenir un iogurt del color verd nuclear. Hehehe. L'únic problema que veig, és que pot acabar provocant l'efecte contrari. Que contaminar és divertit, bo i visualment atractiu. I és clar, d'aquests fanàtics ja en tenim molts, no se si cal crear-ne més.
No voldria acabar sense abans felicitar la resta d’estudiants que van participar a la mostra: Alicia Shao, Rebeka Pakozdi, Elena East, Michael Gottersman, Dorit Provizor, Luisa Bolghiran, Julia Sowada, Lisa Daughtrey, Kaien Zhao, Gabriel Fiebelkorn, Anja Jasmin Lindermann, Shiho Murakami, Vanessa Steiner, Yu Min Tsai, Nurul Imanniar Susanto, Moritz Tontshc, Liliana Marisela García Ramírez, Lobke Beckfeld, George Woolley, Taku Inoue, Serena Nüsing i Marlon Geisert.
Aquest any en feia onze d'una estreta col·laboració entre estudiants i fira pel desenvolupament de prototips que poden o no tirar endavant. És, en certa manera, el futur de les fires. Aquesta classe de projectes els imparteix el profesor Janz Großhans i aquest any, la secció de "Sweet Planet" anava sobre "La terra".
Entre molts projectes, me'n vaig quedar dos que em van semblar prou interessants, el de la Haiwa Wong amb el seu "Down to earth" i el de Mirco Böckelmann amb "Wonderful world".
El de la Wong és dels que em van entrar pels ulls de seguida, no és gaire habitual en un món de llums i colors, sobretot de colors fluor, hi hagi un projecte tranquil i calmat que es permeti el luxe de depurar els missatges habituals que porten tots els packaging de dolços a una simple fotografia. Però el projecte no s'acaba en la presentació, aquestes pedres formen part d'un souvenir que pot variar de mida, color o textura segons la regió geogràfica a què correspongui. Us imagineu comprar una caixa amb pedres de Catalunya? Fines i arrodonides per les muntanyes de Montserrat, volcàniques per la zona de la Garrotxa o una sorra granulada de les platges del nord. Sona bé. Ningú ho està fent? A mi només em ve el cap les pedres de riu que vaig comentar fa poc... potser el delta de l'Ebre o els pirineus de Lleida podrien començar aquesta dolça revolució.
La proposta de Böckelmann ens presenta una realitat amarga del qual ningú n'és innocent. Un iogurt amb la possibilitat de llençar-hi brossa, plàstics o peixos morts dels set mars. Com podeu veure, els cruixents vénen tenyits de colorants vius que, si mai he posat cereals de xocolata al iogurt, sabreu que el color que porti el producte (en aquest cas, la xocolata) acaba tenyint tot el iogurt d'aquest color. Imagineu quina bona pinta ha de tenir un iogurt del color verd nuclear. Hehehe. L'únic problema que veig, és que pot acabar provocant l'efecte contrari. Que contaminar és divertit, bo i visualment atractiu. I és clar, d'aquests fanàtics ja en tenim molts, no se si cal crear-ne més.
No voldria acabar sense abans felicitar la resta d’estudiants que van participar a la mostra: Alicia Shao, Rebeka Pakozdi, Elena East, Michael Gottersman, Dorit Provizor, Luisa Bolghiran, Julia Sowada, Lisa Daughtrey, Kaien Zhao, Gabriel Fiebelkorn, Anja Jasmin Lindermann, Shiho Murakami, Vanessa Steiner, Yu Min Tsai, Nurul Imanniar Susanto, Moritz Tontshc, Liliana Marisela García Ramírez, Lobke Beckfeld, George Woolley, Taku Inoue, Serena Nüsing i Marlon Geisert.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada