Ves al contingut principal

ISM 2016: Sweet Planet

Una de les coses que no vaig posar a l'entrada de l'ISM 2016 va ser l'apartat que hi ha reservada a la fira pels estudiants del KISD: Köln InternationalS chool of Design (Escola internacional de disseny de Colònia).

Aquest any en feia onze d'una estreta col·laboració entre estudiants i fira pel desenvolupament de prototips que poden o no tirar endavant. És, en certa manera, el futur de les fires. Aquesta classe de projectes els imparteix el profesor Janz Großhans i aquest any, la secció de "Sweet Planet" anava sobre "La terra".

Entre molts projectes, me'n vaig quedar dos que em van semblar prou interessants, el de la Haiwa Wong amb el seu "Down to earth" i el de Mirco Böckelmann amb "Wonderful world".




El de la Wong és dels que em van entrar pels ulls de seguida, no és gaire habitual en un món de llums i colors, sobretot de colors fluor, hi hagi un projecte tranquil i calmat que es permeti el luxe de depurar els missatges habituals que porten tots els packaging de dolços a una simple fotografia. Però el projecte no s'acaba en la presentació, aquestes pedres formen part d'un souvenir que pot variar de mida, color o textura segons la regió geogràfica a què correspongui. Us imagineu comprar una caixa amb pedres de Catalunya? Fines i arrodonides per les muntanyes de Montserrat, volcàniques per la zona de la Garrotxa o una sorra granulada de les platges del nord. Sona bé. Ningú ho està fent? A mi només em ve el cap les pedres de riu que vaig comentar fa poc... potser el delta de l'Ebre o els pirineus de Lleida podrien començar aquesta dolça revolució.


La proposta de Böckelmann ens presenta una realitat amarga del qual ningú n'és innocent. Un iogurt amb la possibilitat de llençar-hi brossa, plàstics o peixos morts dels set mars. Com podeu veure, els cruixents vénen tenyits de colorants vius que, si mai he posat cereals de xocolata al iogurt, sabreu que el color que porti el producte (en aquest cas, la xocolata) acaba tenyint tot el iogurt d'aquest color. Imagineu quina bona pinta ha de tenir un iogurt del color verd nuclear. Hehehe. L'únic problema que veig, és que pot acabar provocant l'efecte contrari. Que contaminar és divertit, bo i visualment atractiu. I és clar, d'aquests fanàtics ja en tenim molts, no se si cal crear-ne més.

No voldria acabar sense abans felicitar la resta d’estudiants que van participar a la mostra: Alicia Shao, Rebeka Pakozdi, Elena East, Michael Gottersman, Dorit Provizor, Luisa Bolghiran, Julia Sowada, Lisa Daughtrey, Kaien Zhao, Gabriel Fiebelkorn, Anja Jasmin Lindermann, Shiho Murakami, Vanessa Steiner, Yu Min Tsai, Nurul Imanniar Susanto, Moritz Tontshc, Liliana Marisela García Ramírez, Lobke Beckfeld, George Woolley, Taku Inoue, Serena Nüsing i Marlon Geisert.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…