Ves al contingut principal

ISM 2016: Sweet Planet

Una de les coses que no vaig posar a l'entrada de l'ISM 2016 va ser l'apartat que hi ha reservada a la fira pels estudiants del KISD: Köln InternationalS chool of Design (Escola internacional de disseny de Colònia).

Aquest any en feia onze d'una estreta col·laboració entre estudiants i fira pel desenvolupament de prototips que poden o no tirar endavant. És, en certa manera, el futur de les fires. Aquesta classe de projectes els imparteix el profesor Janz Großhans i aquest any, la secció de "Sweet Planet" anava sobre "La terra".

Entre molts projectes, me'n vaig quedar dos que em van semblar prou interessants, el de la Haiwa Wong amb el seu "Down to earth" i el de Mirco Böckelmann amb "Wonderful world".




El de la Wong és dels que em van entrar pels ulls de seguida, no és gaire habitual en un món de llums i colors, sobretot de colors fluor, hi hagi un projecte tranquil i calmat que es permeti el luxe de depurar els missatges habituals que porten tots els packaging de dolços a una simple fotografia. Però el projecte no s'acaba en la presentació, aquestes pedres formen part d'un souvenir que pot variar de mida, color o textura segons la regió geogràfica a què correspongui. Us imagineu comprar una caixa amb pedres de Catalunya? Fines i arrodonides per les muntanyes de Montserrat, volcàniques per la zona de la Garrotxa o una sorra granulada de les platges del nord. Sona bé. Ningú ho està fent? A mi només em ve el cap les pedres de riu que vaig comentar fa poc... potser el delta de l'Ebre o els pirineus de Lleida podrien començar aquesta dolça revolució.


La proposta de Böckelmann ens presenta una realitat amarga del qual ningú n'és innocent. Un iogurt amb la possibilitat de llençar-hi brossa, plàstics o peixos morts dels set mars. Com podeu veure, els cruixents vénen tenyits de colorants vius que, si mai he posat cereals de xocolata al iogurt, sabreu que el color que porti el producte (en aquest cas, la xocolata) acaba tenyint tot el iogurt d'aquest color. Imagineu quina bona pinta ha de tenir un iogurt del color verd nuclear. Hehehe. L'únic problema que veig, és que pot acabar provocant l'efecte contrari. Que contaminar és divertit, bo i visualment atractiu. I és clar, d'aquests fanàtics ja en tenim molts, no se si cal crear-ne més.

No voldria acabar sense abans felicitar la resta d’estudiants que van participar a la mostra: Alicia Shao, Rebeka Pakozdi, Elena East, Michael Gottersman, Dorit Provizor, Luisa Bolghiran, Julia Sowada, Lisa Daughtrey, Kaien Zhao, Gabriel Fiebelkorn, Anja Jasmin Lindermann, Shiho Murakami, Vanessa Steiner, Yu Min Tsai, Nurul Imanniar Susanto, Moritz Tontshc, Liliana Marisela García Ramírez, Lobke Beckfeld, George Woolley, Taku Inoue, Serena Nüsing i Marlon Geisert.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.


Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella "& Go!" / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda "Nutella snack & Drink"…