Ves al contingut principal

Tartufo bianco de Virginia


Celebrem un doublepost amb un tartufo bianco de la casa Viginia (alerta, no confondre amb els Virginias de Tarragona). Aquesta marca històrica italiana, és el símbol de la qualitat i refinament de l'elaboració de postres i pastissos des del 1860, dubto que trobeu millor ambaixador dels confits i dolços italians que aquest.


El que va donar renom a la marca quan a començar eren els amaretti, unes galetes avui presents a totes les regions italianes i fetes amb base de pasta d'ametlla (sucre, clara d'ou, ametlles dolces, ametlles amargues i pinyols d'albercoc). Avui dia, aquesta gama compta amb una àmplia gamma de sabors i presentacions que no us l'acabareu mai. (No confondre els dos tipus d'amaretti, un és l'amaretto di Saronno cruixent i que es trenca més fàcilment (fa crec-crec coi) i l'altre, que s'assembla molt al massapà que rep el nom d'amaretto di Sassello, no tan cruixent com el de Saronno, però més dolç).



El tartufo és un alre dolç de la casa Virginia, de fet, en te un bon grapat de delícies que podeu anar mirant al seu web, però aquest tartufo bianco o tòfona blanca és la que més em va cridar l'atenció a l'última ISM 2016. Les tòfones m'imagino que sabeu què són, aquests fongs comestibles tan buscats i dels quals, dels quaranta tipus que es coneixen, només uns pocs són gastronòmicament acceptats. La més ben cotitzada (uns 3000 euros el quilo)  és la tòfona blanca, que només es troba al nord d'Itàlia, a concretament a les zones de Langhe, Montferrat i algunes de Piemont.


El tartufo blanco aquest l'he trobat boníssim, i em passaria tot el dia menjant-ne. Si bé, és cert que només n'he provat dos i que l'opinió de si és original, tradicional o no, es basa únicament amb l'experiència que ha tingut menjant aquests dos. Si no fos per aquesta càrrega històrica que té la marca i el producte, i l'analitzés com si fos un producte d'aquests rars que de tan en tan em porten del Japó, diria que és genial, que té una textura que la fa molt llaminera, és molt dolç i el l'única pega és aquest embolcall que pretén portar-nos a una època victoriana o-qui-sap-on, que evidentment, no fa gaire per mi.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…