Celebrem un doublepost amb un tartufo bianco de la casa Viginia (alerta, no confondre amb els Virginias de Tarragona). Aquesta marca històrica italiana, és el símbol de la qualitat i refinament de l'elaboració de postres i pastissos des del 1860, dubto que trobeu millor ambaixador dels confits i dolços italians que aquest.
El que va donar renom a la marca quan a començar eren els amaretti, unes galetes avui presents a totes les regions italianes i fetes amb base de pasta d'ametlla (sucre, clara d'ou, ametlles dolces, ametlles amargues i pinyols d'albercoc). Avui dia, aquesta gama compta amb una àmplia gamma de sabors i presentacions que no us l'acabareu mai. (No confondre els dos tipus d'amaretti, un és l'amaretto di Saronno cruixent i que es trenca més fàcilment (fa crec-crec coi) i l'altre, que s'assembla molt al massapà que rep el nom d'amaretto di Sassello, no tan cruixent com el de Saronno, però més dolç).
El tartufo és un alre dolç de la casa Virginia, de fet, en te un bon grapat de delícies que podeu anar mirant al seu web, però aquest tartufo bianco o tòfona blanca és la que més em va cridar l'atenció a l'última ISM 2016. Les tòfones m'imagino que sabeu què són, aquests fongs comestibles tan buscats i dels quals, dels quaranta tipus que es coneixen, només uns pocs són gastronòmicament acceptats. La més ben cotitzada (uns 3000 euros el quilo) és la tòfona blanca, que només es troba al nord d'Itàlia, a concretament a les zones de Langhe, Montferrat i algunes de Piemont.
El tartufo blanco aquest l'he trobat boníssim, i em passaria tot el dia menjant-ne. Si bé, és cert que només n'he provat dos i que l'opinió de si és original, tradicional o no, es basa únicament amb l'experiència que ha tingut menjant aquests dos. Si no fos per aquesta càrrega històrica que té la marca i el producte, i l'analitzés com si fos un producte d'aquests rars que de tan en tan em porten del Japó, diria que és genial, que té una textura que la fa molt llaminera, és molt dolç i el l'única pega és aquest embolcall que pretén portar-nos a una època victoriana o-qui-sap-on, que evidentment, no fa gaire per mi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada