Ves al contingut principal

Pastilles de menta Vichy

Inventat pel químic francès Jean-Pierre-Joseph D'Arcet, aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica.


Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class, fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta.


A mi sincerament, després de provar cada comprimit de menta anglès que quasi em gela la gola, les pastilles de Vichy és el més inofensiu que podeu trobar. Per refrescant i curatiu, abans agafo un caramel de menta tipus Mental (o una versió més assequible a la meva butxaca). Tot i així, agraeixo el regal i les he menjat a gust perquè en el fons, són bones. Però si us plau, no em veneu les propietats curatives dels banys termals o acabaré bevent aquella aigua enllaunada de Vichy Catalan.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?