Ves al contingut principal

Bombons de castanya i carbassa de Monteur

Si hi ha un producte que volia fer abans que no fes massa calor, és aquest de l'empresa japonesa Monteur. Bé, sembla que al final ha trigat més de l'esperat, però aquí els teniu, uns bombons quadrats com els Tirol.


Dic com els Tirol perquè, tan uns com d'altres tenen els mateixos kanjis al costat de l'embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur. Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web, i al 1914 segons el logo que porta l'envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, arribant a facturar al 2015, uns 27 bilions de yens. Impressionant.



I què hi pinten els bombons aquests en una empresa coma tal? Doncs una diversificació del negoci. No ho entendria de qualsevol altra manera ja que no ho tenen ni anunciat al seu web, molt estrany, perquè tan el sabor de castanya com de carbassa són molt prometedors.


Tots dos bombons venen en una bossa que porta impresa un parell de gots amb una mena de crema preparada. Crema o puré. Que més o menys ens indica que el sabor es basa en una crema suau del sabor que correspongui. Uns, amb un embolcall de color groc, són d'una textura de carbassa molt clara, he provat moltes carbasses per motius que ara no venen el cas explicar i se que aquest bombó hi té una bona retirada. un vegada partits aquests grocs, es pot apreciar la laminació del farcit del bombó molt més complexe que els previs bombons Tirol que he comentat aquí: aquest porta dues capes. Una és una base molt dolça que es mescla fàcilment amb la fina cap a de jelly superior, on crec que també hi ha concentrar la part del sabor més intens. Si els compareu amb el bombó de jelly de maduixa o el de Mochi kinako, veureu la diferència.


L'altre sabor, com us deia, és de castanya. Concretament una pasta de castanya també porta un farcit de dos pisos, amb exactament la mateixa estructura: pasta de farcit i jelly amb un sabor intens que s'escampa per tota la boca. Ha de matisar però, que el desconeixement de la pasta de castanya respecte el que si que conec de carbassó em deixa una mica amb el cul a l'aire. Però si considerem els dos bombons iguals, podríem dir que la pasta de castanya no és tan intensa que la carbassa però també té la seva gràcia. Posats a comparar, seria com el Tirol de té verd matcha.


Tots dos bombons tenen un gruix exterior molt generós, com sempre que hem contat els bombons quadrats japonesos, però la part superior presenta una figura diferent a la quadricular de Tirol. Monteur ha preferit tirar d'una espècie de remolí de quatre peces molt elegant (de fet, molt més elegant que la taula d'escacs de Tirol, tot s'ha de dir). I per acabar, fer-vos notar com de bé queda el canvi de color de la base dels bombons de castanya, quina delícia!


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?