Ves al contingut principal

Toffix i Ibon, caramels tous farcits d'Elvan

Avui anem a veure qui fan els famosos Toffix i Ibon, dos caramels tous farcits de l'empresa Elvan. Els comento tots dos alhora perquè algú, molt espavilat, els ha posat al mateix bol. Jo bàsicament he agafat dos sabors per provar avia'm què. Però alerta, com el nom indica, són de famílies diferents.


El primer, el Toffix, te un nom amb "xispa". Si estàs a l'edat del pavo i vols dolços, el primer que mires és el nom. Si es digues Blanditix, us juro que això no s'ho menjaria ni la iaia. Toffix, amb aquesta tipografia de pal sec i rígida, dona un imatge exterior molt potent. El caramel de dins però, fa caure tota expectativa de potència... amb una massa blanca insípida, tota la gràcia del caramel tou es troba en el farcit, on s'hi concentra el 99% de l'essència i sabor. Molt poc àcid i una experiència força decepcionant. Abans, agafaria un Sweet de Papillon, però tot i així... va passem al següent.


L'Ibon li passa al revés que el seu company. És un nom que per una persona com jo, envoltat de iGadgets dels senyors d'Apple associo a l'empresa en qüestió. Llegir ibon és com voler dir una cosa bona amb qualitat Americana (però fet a Xina i evadint impostos a paradisos fiscals, ep!). Deu ser una idea meva, no li feu cas si no us passa, esteu de sort ja que el toffee que s'amaga a l'interior és fantàstic comparat amb el Toffix. El caramel tou seria el revés que l'anterior, un caramel amb l'essència de fruita amb un mini farcit de "llet", o vaja, un derivat de lactosa. Si us agraden, sapigueu que els podeu trobar de préssec, plàtan, meló i maduixa.

L'empresa que els fabrica, Elvan, va començar a una petita botiga d'Istanbul, Turquia, el 1952. Tot va començar amb el mestre xocolater Ahmet Hamdi Kadiroğlu i el seu fill Mustafa, on gràcies a les seves habilitats, van conquerir moltes consumidors, passant de la petita botiga a l'empresa exportadora que és avui dia. A la seva web, trobareu fotografies històriques com aquesta:



Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…