Ves al contingut principal

Fettuccine de plàtan i aranyons

Si no fos pels caràcters japonesos que hi ha, Fettuccine seria quelcom italià, només pel nom eh? Les gomes de fruita que porten dins no tenen res a veure amb la fruita confitada italiana. Diguem que són ambdós productes amb textures i sabors diferents.


La mescla de plàtan i aranyons reafirma el producte com alguna cosa japonesa. Les tires de goma fines, d’un violeta intens i recobertes de sucre el converteixen en un producte molt elegant, fàcil de menjar a petites mossegades i pensat per compartir. Us costarà molt trobar aquestes bosses per aquí, jo ho he buscat i encara no he trobat res. Sempre però, ho podeu comprar per internet en alguna botiga online de “japanese treats”. Funcionen força bé i més endavant, potser en recomano alguna. De moment, el que sí heu de fer, és provar aquestes gomes. Delicioses!


Kichizo Yoshida, fill d’un famós confiter de la ciutat de Kashiwazaki inicia la seva aventura a la producció industrial de dolços l'any 1924, començant per galetes i un any després en caramels. Més endavant (1932) introdueix la fabricació de xiclets i galetes d’arròs. A partir d’aquí va ser un no parar de productes alimentaris, obertura de noves fàbriques i oficines arreu del món. El 1989 van canviar l’antic nom de la companyia per la d’avui: Bourbon Corporation. Avui dia, és una corporació alimentaria molt gran i controla altres petites empreses també del mateix sector.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…