Ves al contingut principal

Caramel tou de poma

Ja som al setembre, i això equival a la tornada a l'escola de molts nanos. Dins del món dels dolços la seva tornada marca l'inici de moltes novetats que es posaran a la venda fins que econòmicament no siguin sostenibles o es decideixin matar per altres productes. Avui però, us torno a portar una delícia japonesa (Morinaga) que s'assembla als que ja havia comentat fa temps d'Hi-Chew.


Són de poma, com els que podeu trobar embolicats individualment però tenen un farcit al centre que incorpora alguna mena de substància (sòlida i fins com una mena de sorra) que ajuda a potenciar el sabor. És un recurs que fa un temps estan fent servir els xiclets per tal d'augmentar la durabilitat del sabor a la boca, sense massa èxit, val a dir, i que crec que té el seu punt positiu en el cas dels caramels tous. Ja ho havia vist en les versions de llimona, però en aquest cas era per explotar altres sentits a més a més del cítric, en aquest cas, és tan sols per prolongar aquest sabor de poma verda.


Pels amants dels sabors de poma, i jo m'hi incloc, crec que és una bona peça dolça per gaudir-la més d'una vegada a la setmana. Llàstima que aquestes coses arriben poc i costen de trobar, sempre però, es pot anar tirant d'internet encara que no sigui gaire econòmic.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!