Ves al contingut principal

Family pizza

Avui tornem a les pizzes. Si heu seguit el bloc fa temps, veureu que fins ara n’havíem comentat dues: la senzilla que fan a Indonèsia els de Gummy Zone i ja més elaborada pizza de Look-o-Look (amb més varietat de gomes) dels Països Baixos.


La Family Pizza de Damel, es quedaria una mica per sobre de la de Gummy Zone. Dic una mica perquè el seu cost d’euro i pico per 64 grams comparat amb la de Gummy fa força mal, un comentari molt català, com podeu veure, però és cert. De totes maneres, com indica a la part del darrere del producte, la pizza ha estat manipulada per persones amb discapacitat i d’alguna manera, esteu contribuint a la integració laboral d’aquestes persones.


Cromàticament és una pizza amb un gran predomini del vermell, pràcticament tota la part superior és vermella amb tocs de verd i la part inferior l’ataronjat que representa la base de la pizza (deu portar molt de xili, hehehe). El seu gust és bastant nul, goma i sucre és el que notareu i potser un pel d’altres sabors que no puc acabar de definir. El classifico com un producte divertit i ocasional, però res més, almenys, fins que no hi trobi una gran millora en el gust.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!