Ves al contingut principal

Ritter sport: Alpenmilch

Queda poc per acabar l’any i no se quantes entrades més faré, però si queda clar que la xocolata és un dels plats forts d’aquests dies, demà hi ha gent que començarà una marató de tres dies entre dinars i sopars que pot durar fins passat reis. Tot i així, cada any hi ha més desestacionalització de la xocolata i un dels que ho han sabut portar millor són els de Ritter Sport.


Que no us enganyin, Ritter Sport és xocolata que no té res d’esportiu. El nom Ritter vol dir “cavaller” en alemany i l’Sport que l’acompanya és idea de la muller d’Alfred que va suggerir fabricar una barreta que entrés a tot tipus d'americanes, d’aquesta manera l’empresa Ritter passa a ser coneguda per aquesta diferència respecte a les altres barretes del mercat. (La diferència entre la jaqueta i l’americana és que a la segona no cal que portis els pantalons de conjunt, de fet, està pensada perquè la portis amb texans). Recordeu que la diferència és un tret cabdal en el sector dels dolços, el 1912 quan Alfred Ritter i la seva muller Clara van fundar la fàbrica a Stuttgart de seguida van haver de traslladar-se a Waldenbuch (1930), un dels motius… la falta d’espai per fabricar la Ritter Sport Schokolade (1932).


La barreta que us ensenyo avui, és de xocolata amb llet com la majoria dels 33 tipus de barretes que fabriquen actualment l’empresa alemanya. Concretament, vuit barretes no porten llet. Això us indica que poques barretes veureu comentades al bloc.

La particularitat de la mini barreta d’avui és que porta un alt contingut de llet procedent de ramaderies dels Alps. Suposo que deu ser un indicador de qualitat per aquelles persones enteses en la matèria, però no pas per mi, on he notat una barreta de xocolata amb llet d’allò més normal.

Imatge promocional de l'empresa Ritter

Això si, sempre cal aplaudir aquest disseny tan senzill a la portada, fins i tot, del knick-pack: un invent del 1978 que consisteix en un paper segellat i embolicat especialment per trencar-ne una línia sense haver d’obrir tot el paquet. Doneu un cop d’ull a la imatge inferior i aplaudiu dempeus.

Escaneig del registre del knick-pack

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?