Passa al contingut principal

Bombó farcit "Serenata de amor"


Chocolates Garoto és una de les deu fàbriques de xocolata més grans del món i la més gran d'Amèrica Latina. L'empresa, des de la seva fundació el 1929, té una cartera de més de setanta productes entre els quals destaco els caramels, ous de Pasqua, xocolata soluble i bombons. D'aquests últims tipus, a més a més del bombó que veurem avui, el Serenata de Amor, juntament amb la xocolata Baton i Talento, són els productes estrella de l'empresa.


Va ser fundada per Henrich Meyerfreund, un immigrant alemany sota el nom de H. Meyerfreund & Cia i dedicada únicament a la fabricació de caramels. El 1934 rep una herència dels seus pares i ho va aprofitar per comprar maquinària per fabricar bombons. Dos anys més tard aconsegueix construir una nova infraestructura que, juntament amb l'ampliació de productes a base de xocolata, el catapulta a una de les empreses de dolços de referència. La mort d'Herich i la successió de fill a l'empresa va començar a tòrcer aquell creixement, s'hi va afegir poc després les noves polítiques comercials que va acabar amb successives crisis internes entre els socis. L'empresa va acabar en mans de Nestlé a principis del 2002, on va veure accentuats els seus esforços en la part comunicativa (i que alhora li permetria ser més coneguda, i per tant, vendre més) signant un patrocini de 200 milions amb la FIFA per ser la xocolata oficial de la Copa Confederacions 2013 i la Copa del Món del 2014 a Brasil.


I el bombó? Què tal? Doncs un farcit boníssim! És un bon competidor dels Bon o Bon (Arcor) Argentins tot i que el recobriment de xocolata m'agrada molt més aquesta de Garoto. Si comparem, em quedo amb el Serenata de Amor que sona, fins tot, millor a l'hora de pronunciar-lo. Sens dubte, quan en trobi per aquí, serà una de les meves preferències, així com la resta de sabors i una comparació un per un amb els Bon o Bon. Temps al temps.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!