Ves al contingut principal

Bombó farcit "Serenata de amor"


Chocolates Garoto és una de les deu fàbriques de xocolata més grans del món i la més gran d'Amèrica Latina. L'empresa, des de la seva fundació el 1929, té una cartera de més de setanta productes entre els quals destaco els caramels, ous de Pasqua, xocolata soluble i bombons. D'aquests últims tipus, a més a més del bombó que veurem avui, el Serenata de Amor, juntament amb la xocolata Baton i Talento, són els productes estrella de l'empresa.


Va ser fundada per Henrich Meyerfreund, un immigrant alemany sota el nom de H. Meyerfreund & Cia i dedicada únicament a la fabricació de caramels. El 1934 rep una herència dels seus pares i ho va aprofitar per comprar maquinària per fabricar bombons. Dos anys més tard aconsegueix construir una nova infraestructura que, juntament amb l'ampliació de productes a base de xocolata, el catapulta a una de les empreses de dolços de referència. La mort d'Herich i la successió de fill a l'empresa va començar a tòrcer aquell creixement, s'hi va afegir poc després les noves polítiques comercials que va acabar amb successives crisis internes entre els socis. L'empresa va acabar en mans de Nestlé a principis del 2002, on va veure accentuats els seus esforços en la part comunicativa (i que alhora li permetria ser més coneguda, i per tant, vendre més) signant un patrocini de 200 milions amb la FIFA per ser la xocolata oficial de la Copa Confederacions 2013 i la Copa del Món del 2014 a Brasil.


I el bombó? Què tal? Doncs un farcit boníssim! És un bon competidor dels Bon o Bon (Arcor) Argentins tot i que el recobriment de xocolata m'agrada molt més aquesta de Garoto. Si comparem, em quedo amb el Serenata de Amor que sona, fins tot, millor a l'hora de pronunciar-lo. Sens dubte, quan en trobi per aquí, serà una de les meves preferències, així com la resta de sabors i una comparació un per un amb els Bon o Bon. Temps al temps.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…