Bol de sucre

Ja fa temps vaig comentar els Bubblicious de pinya , però de la seva divisió al Japó. Encara els recordo perquè és de les poques vegades que he gaudit de debò la pinya en els dolços. Els d’avui també són un sabor una mica estrany, panses de raïm… de fet, desconec si seria millor dir-ne raïm directament. El que sigui, és una altra meravella de Bubblicious. La marca, originariament produida per l’ American Chicle Division de Warner Labert és ara (com ho vaig deixar anar l’última vegada) de Cadbury Adams, alhora de Mondelēz International . El producte, va ser llançat el 1977 per contrarestar l’èxit del Bubble Yum que fabricava un altre monstre dels dolços als EUA: The Hershey Company . Com tot, Bubblicious ha anat introduït i experimentat amb sabors al llarg de la història, fins a 28 sabors dels quals 10, els ha deixat de fer. Els mateixos xiclets s’han fabricat amb farcit a dins (com si fossin uns Bubbaloo. De fet, totes dues marques són de Mondelēz International . Depèn del...

Comencem l’any! Després d’aquests dies absents i una mica merescuts, anem a comentar una barreta que us costarà trobar per aquí. L’Starbar és un producte de Cadbury , l’anglesa que es va ajuntar amb altres per formar Mondelēz International . L’Starbar és, segons la wikipedia, un invent de Linda Allison i va anar sempre acompanyat de l’eslògan: munchiest bar ever. Que vindria a dir: la barreta més tova. I no li falta raó. Aquesta barreta, amb el seu farcit de pasta de cacauet i recobert significativament de caramel tou, és una delícia que pràcticament no s’ha de mastegar. Es fon a la boca. Si aneu a Canadà o Alamània, la barreta es diu Wunderbar (i diria que algunes d’aquestes sí que s’han colat per les botigues d’aquí). De totes maneres, és una gran barreta i crec que s’ha de provar. Ara, com que se que molts encara esteu acabant les restes del tortell de reis, potser estaria bé esperar un parell de dies.

Ja els vaig comentar quan us parlava dels Fruitfil de la casa Pran (empresa Índia), crec que avui ja tocava parlar dels Bubbaloo, els primers farcits per qui realment em moria de ganes de trobar i menjar. Nascuts el 1988, es venen a més de 25 països i una gama de sabors força generosa: el de plàtan, és un sabor que no us recomano gaire, no és massa bo comparat amb altres marques. Potser els de cola o maduixa són més intensos. Per sabor i textura, és dels xiclets efímers i d’una durada relativament curta. Un cop consumit del farcit, el xiclet es converteix rapidament en una massa insípida i crea bombolletes amb facilitat. (És ideal per fer boles d’aire!) Segona versió del logo Últim disseny creat per Pierini Partners Us heu fixat amb el gat que sempre surt? Doncs encara que tingui aquest aire de mafiós o quinqui (navajero) dels 70, es diu «Bubba» i va ser creat el 1997 per atreure el públic infantil (i després us queixeu de com creix el jovent). El 2013 va ser l’últim...

L'anterior post va ser el número 100. Visca, ho celebrem amb 100 posts més, com a mínim. :) Avui parlaré d'un xiclet que molts ja coneixeu, els Orbit, els xiclets sense sucre de la casa Wrigley's . Aquests, formen part de la col·lecció de xiclets que van amb caixes de 14 unitats i té molts sabors, des del típic Orbit White a versions de sabors tropicals d'allò més exòtics. En aquest cas he agafat el de plàtan i maduixa, tenia ganes de provar el sabor de plàtan, bàsicament. Quan obres la caixa, el primer que et ve però, és l'olor de maduixa i quan obres la unitat et trobes amb un xiclet groc intens amb punts vermells (com si fossin trossets de maduixa. Em recorda el recurs dels caramels Yogur de Gerió que vaig comentar als inicis del blog). La mastegabilitat (he d'enviar la paraula a l' Institut d'Estudis Catalans , ja) és molt correcte, no deixa anar "trossets" susceptibles de quedar-se entre les dents ni té una carcassa dura...